Un viatge en el temps per conèixer l’excepcional patrimoni geològic dels Pirineus
Fa més de 70 milions d’anys, un titanosaure de prop de catorze tones (Abditosaurus kuehnei) es desplaçava lentament pels paisatges del Cretaci que més tard conformarien el territori dels Pirineus al continent europeu. En un jaciment del Pallars Jussà, també s’han descobert els vestigis d’un dels últims dinosaures que van desaparèixer del planeta: Pararhabdodon isonensis lluïa una prominent cresta òssia sobre el cap i va viure en el que avui dia són els Pirineus fa uns 66 milions d’anys. Fòssils d’espècies ja extingides, afloraments de roca i estructures geològiques de caràcter excepcional són només alguns testimonis de la riquesa geològica que atresoren els Pirineus, un territori transformat de manera radical per profunds canvis tectònics, climàtics i ambientals que han deixat la petjada inesborrable a la natura i al registre geològic.
Fa més de 70 milions d’anys, un titanosaure de prop de catorze tones (Abditosaurus kuehnei) es desplaçava lentament pels paisatges del Cretaci que més tard conformarien el territori dels Pirineus al continent europeu. En un jaciment del Pallars Jussà, també s’han descobert els vestigis d’un dels últims dinosaures que van desaparèixer del planeta: Pararhabdodon isonensis lluïa una prominent cresta òssia sobre el cap i va viure en el que avui dia són els Pirineus fa uns 66 milions d’anys. Fòssils d’espècies ja extingides, afloraments de roca i estructures geològiques de caràcter excepcional són només alguns testimonis de la riquesa geològica que atresoren els Pirineus, un territori transformat de manera radical per profunds canvis tectònics, climàtics i ambientals que han deixat la petjada inesborrable a la natura i al registre geològic.
Tot aquest patrimoni natural, únic a tot l’àmbit peninsular, serà més accessible al públic general gràcies al projecte VIGEOCULT, una iniciativa que lidera la Universitat de Barcelona (UB) per crear un museu natural i obert mitjançant les noves tecnologies de realitat virtual i augmentada sobre reconstruccions geològiques 4D. Aquesta metodologia s’aplicarà a l’evolució geològica dels darrers 550 milions d’anys de la història del planeta Terra registrada als Pirineus.
El projecte VIGEOCULT és liderat pel catedràtic Josep Anton Muñoz i hi participen els experts Eduard Roca, Oriol Ferrer, Òscar Gratacós, Gonzalo Rivas, Pablo Santolaria i Eloi Carola, de la Facultat de Ciències de la Terra, del Grup de Geodinàmica i Anàlisi de Conques, i de l’Institut de Recerca GEOMODELS de la UB. És finançat amb fons NextGenerationEU / PRTR de la Unió Europea, i té la participació de l’Associació Geoparc Orígens, l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i l’empresa Recursiva, SL.
Connectar amb la riquesa del patrimoni geològic i cultural
La nova proposta museística vol brindar una experiència emocional al públic en general basada en la comprensió dels sistemes geològics i paleontològics i el seu impacte en el paisatge, l’activitat humana i la història i, d’aquesta manera, enriquir les experiències de contingut geològic, paleontològic i cultural del públic.
«La comprensió sobre el procés d’evolució de la Terra a través dels diferents cicles climàtics, com també els processos d’extincions biològiques massives i els canvis dramàtics del paisatge que se n’han derivat, ajudarà a fomentar una visió de sostenibilitat mediambiental entre el públic. Aquesta presa de consciència es veurà reforçada per la reconstrucció dels possibles escenaris futurs que afrontem amb la tendència climàtica actual», detalla Josep Anton Muñoz, del Departament de Dinàmica de la Terra i de l’Oceà.
«Volem enfortir la connexió humana amb la Terra mitjançant la interpretació eficient del seu patrimoni geològic i la difusió a través de diferents ofertes relacionades amb el geoturisme als Pirineus», afegeix l’expert.
Realitat virtual i cinema digital per descobrir el passat dels Pirineus
El VIGEOCULT es desplegarà com a experiència de museu obert al Geoparc Orígens, reconegut com a geoparc mundial de la UNESCO, que exhibeix una gran riquesa i diversitat dels jaciments paleontològics i de patrimoni geològic i cultural reconeguts a escala internacional.
«En el marc del projecte, combinarem reconstruccions geològiques i paleontològiques rigoroses d’avantguarda amb les tecnologies més modernes de producció de realitat virtual i cinema digital per convertir aquestes simulacions en imatges espectaculars amb un gran potencial didàctic i divulgatiu», detalla l’equip.
«Es generaran escenes virtuals per crear productes digitals en format documental —de realitat virtual o realitat augmentada— basats en la reconstrucció de llocs geològics, paleontològics o històrics a diferents escales. La producció d’animació inclourà l’ús de programari visual f/x d’alta tecnologia per generar imatges poderoses visualment i animacions fotorealistes». El procés, la tecnologia i els resultats del VIGEOCULT estaran al nivell de la cinematografia digital de gamma alta, i es podrà aplicar a dispositius mòbils com telèfons intel·ligents, tauletes i ulleres de realitat virtual.
En línia amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, el VIGEOCULT crearà productes que brindaran al públic una millor connexió personal i emocional amb el planeta a fi de comprendre els valors de la natura i el territori, la història geològica de la Terra i el coneixement de la història dels nostres avantpassats. «Finalment, el nostre projecte també s’identifica amb l’exigència del territori per identificar, organitzar i utilitzar els valors del patrimoni geològic existent com a motor de desenvolupament rural sostenible, i contribuirà a potenciar vocacions científiques en les futures generacions i noves oportunitats laborals altament qualificades i lligades al territori», conclou l’equip.
El projecte VIGEOCULT (PLEC2021-00793) és finançat pel MICIU/AEI /10.13039/501100011033 i pels fons de la Unió Europea NextGeneration EU/PRTR.