Javier Velaza, degà de Filologia i Comunicació de la UB, guanya el 37è Premi Loewe de Poesia

Javier Velaza, degà de Filologia i Comunicació de la UB.
Javier Velaza, degà de Filologia i Comunicació de la UB.
Notícia | Cultura | Cas d’èxit
(09/10/2024)
Javier Velaza, catedràtic de Filologia Llatina i degà de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, ha estat guardonat amb el prestigiós Premi Internacional Loewe de Poesia, en la trenta-setena edició. Velaza ha obtingut aquest guardó, considerat un dels més notoris de la literatura en llengua espanyola, per l’obra Las ignorancias. El llibre, que explora de manera profunda i subtil els límits del coneixement i la condició humana, ha estat elogiat pel jurat com una de les obres més rellevants de la poesia contemporània.
Javier Velaza, degà de Filologia i Comunicació de la UB.
Javier Velaza, degà de Filologia i Comunicació de la UB.
Notícia | Cultura | Cas d’èxit
09/10/2024
Javier Velaza, catedràtic de Filologia Llatina i degà de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, ha estat guardonat amb el prestigiós Premi Internacional Loewe de Poesia, en la trenta-setena edició. Velaza ha obtingut aquest guardó, considerat un dels més notoris de la literatura en llengua espanyola, per l’obra Las ignorancias. El llibre, que explora de manera profunda i subtil els límits del coneixement i la condició humana, ha estat elogiat pel jurat com una de les obres més rellevants de la poesia contemporània.

El guanyador rebrà 30.000 euros per un premi al qual, en total, s’havien presentat 2.260 manuscrits de trenta-nou països. L’entrega del premi i la presentació del llibre, que es publicarà a la Col·lecció Visor de Poesia, tindran lloc el març de 2025.

Com el mateix poeta ha explicat, Las ignorancias indaga en la condició ignorant de l’ésser humà, i està basada en els tres axiomes del filòsof Gòrgies: res no existeix, si alguna cosa existís seria incognoscible, i si alguna cosa existís i fos cognoscible seria incomunicable. El poemari de Velaza es construeix sobre aquests tres axiomes: en la primera part investiga sobre aquesta essència desconeixedora de l’ésser humà; en la segona ho fa des del punt de vista de la filosofia, mentre que en la tercera debat sobre la comunicabilitat dels fets.

Javier Velaza (1963) és catedràtic de Filologia Llatina i degà de la Facultat de Filologia i Comunicació des del 2017. Combina la carrera acadèmica amb la creació poètica, i ha esdevingut una figura central en el món de les lletres i un referent tant dins com fora de l’àmbit universitari. Com a poeta ha publicat Mar de amores y latines (Premi Ángel Urrutia, 1996), De un dios bisoño (Premi Nacional de Poesia José Hierro, 1998), Los arrancados (2002), Enveses (Premi València, 2018) i El campamento de los aqueos (Premi Internacional de Poesia Ciutat de Melilla, 2022).

Les seves línies de recerca principals són lʼepigrafia llatina, les llengües preromanes de la península Ibèrica, la literatura romana i la crítica textual. És autor dels llibres Léxico de inscripciones ibéricas (1991); Epigrafía y lenguas ibéricas (1996); Litterae in titulis, tituli in litteris. Elements per a l’estudi de la interacció entre epigrafia i literatura en el món romà (amb Marc Mayer i Mònica Miró, 1998); Itur in antiquam silvam. Cuestiones en torno a la tradición antigua del texto de Virgilio (2001); M. Valeri Probi Beryti fragmenta (2005), i La historia del texto de Terencio en la Antigüedad (2007), entre dʼaltres, i més de dos centenars dʼarticles. És editor de la primera Antologia de la literatura llatina en català, publicada el 2017 per Edicions UB.

És investigador principal del grup de recerca consolidat LITTERA (Laboratori per a la Investigació i el Tractament de Textos Epigràfics Romans i Antics), i destaca en el camp de l’epigrafia, en què recentment ha contribuït a l’estudi de la mà de d’Irulegi, un dels descobriments epigràfics més importants de les últimes dècades, i també de l’ara de Larumbe, amb sengles treballs de l’any 2022.