Validada una forma senzilla dʼestudiar lʼepigenoma del ratolí

L’equip de Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), professor de recerca ICREA i catedràtic de Genètica a la UB.
L’equip de Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), professor de recerca ICREA i catedràtic de Genètica a la UB.
Recerca
(24/03/2022)

El ratolí de laboratori és un model experimental àmpliament utilitzat en la recerca biomèdica preclínica. Amb ell es pot determinar lʼeficàcia de medicaments i els seus possibles efectes adversos, així com reproduir malalties humanes per conèixer-ne els mecanismes dʼaparició i identificar tractaments per combatre-les. Sʼutilitzen habitualment, per exemple, models murins de càncer, de patologies neurodegeneratives i de malalties metabòliques. En aquest sentit, cal recordar que tot fàrmac que sʼadministra a un pacient ha passat per, almenys, un control en el ratolí. 

 

L’equip de Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), professor de recerca ICREA i catedràtic de Genètica a la UB.
L’equip de Manel Esteller, director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), professor de recerca ICREA i catedràtic de Genètica a la UB.
Recerca
24/03/2022

El ratolí de laboratori és un model experimental àmpliament utilitzat en la recerca biomèdica preclínica. Amb ell es pot determinar lʼeficàcia de medicaments i els seus possibles efectes adversos, així com reproduir malalties humanes per conèixer-ne els mecanismes dʼaparició i identificar tractaments per combatre-les. Sʼutilitzen habitualment, per exemple, models murins de càncer, de patologies neurodegeneratives i de malalties metabòliques. En aquest sentit, cal recordar que tot fàrmac que sʼadministra a un pacient ha passat per, almenys, un control en el ratolí. 

 

No obstant això, hi ha aspectes de la biologia del ratolí que són desconeguts. Seria el cas de lʼepigenètica, en lʼàmbit de la qual sʼhan desenvolupat centenars dʼestudis de lʼepigenoma humà a escala global, però en menor mesura sobre el rosegador. Ara, un article publicat a la revista Epigenetics per lʼequip de Manel Esteller, director de lʼInstitut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), professor de recerca ICREA i catedràtic de Genètica de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, valida una nova plataforma genòmica que dʼun cop estudia 285.000 punts de control epigenètic en el genoma del ratolí i, particularment, la metilació del seu ADN.

«Per analitzar lʼADN humà, es fan servir uns petits xips anomenats bioxips dʼADN que permeten estudiar milers dʼinterruptors epigenètics del nostre genoma de forma fàcil, ràpida i automàtica. Fins fa molt poc, no hi havia dispositius dʼaquest tipus per estudiar lʼADN del ratolí, i el que hem fet nosaltres és comprovar lʼeficàcia i versatilitat del primer prototip dissenyat per a aquest fi», explica Esteller.

A la plataforma validada pels autors de lʼestudi hi ha inserits els reguladors de tots els gens murins i, en afegir-hi lʼADN del ratolí, aquest brilla en vermell o verd segons lʼestat dʼactivació dels reguladors. Els investigadors han comprovat la fiabilitat dʼaquests reguladors amb diverses anàlisis de les mateixes mostres en què han obtingut resultats idèntics i que han demostrat ser útils, no només en mostres fresques, sinó també en espècimens dʼarxiu. «Les dades —precisa Esteller— també confirmen que cada teixit i cada òrgan del ratolí té un epigenoma propi que li permet funcionar de forma específica malgrat que totes les seves cèl·lules comparteixin un mateix genoma. A més, això permet detectar canvis deguts a les mutacions en gens epigenètics o quan sʼusen fàrmacs desmetilants de lʼADN, la qual cosa és important perquè totes dues situacions es produeixen en pacients amb leucèmia i limfoma, amb la qual cosa es podran traslladar equivalències dʼaquestes dades als malalts», conclou lʼinvestigador.

Referència de l'article:

Garcia-Prieto, C. A.; Álvarez-Errico, D.; Musulen, E.; Bueno-Costa, A.; Vázquez, B. N.; Vaquero, A.; Esteller, M. «Validation of a DNA methylation microarray for 285,000 CpG sites in the mouse genome». Epigenetics, març de 2022. Doi: org/10.1080/15592294.2022.2053816