Una peça de Gaudí del patrimoni de la UB, exposada al MNAC
La Universitat de Barcelona ha cedit una tapa bonera dels Pavellons Gaudí perquè formi part de lʼexposició «(Re)conèixer Gaudí» que sʼha inaugurat al Museu Nacional dʼArt de Catalunya (MNAC) dedicada al genial arquitecte. Es tracta dʼuna tapa de desguàs dʼun embornal, de pedra calcària, que data del 1884. Durant el període de préstec, la peça ha estat substituïda per una reproducció dʼacer amb la part superior gravada amb la imatge de lʼoriginal.
La Universitat de Barcelona ha cedit una tapa bonera dels Pavellons Gaudí perquè formi part de lʼexposició «(Re)conèixer Gaudí» que sʼha inaugurat al Museu Nacional dʼArt de Catalunya (MNAC) dedicada al genial arquitecte. Es tracta dʼuna tapa de desguàs dʼun embornal, de pedra calcària, que data del 1884. Durant el període de préstec, la peça ha estat substituïda per una reproducció dʼacer amb la part superior gravada amb la imatge de lʼoriginal.
La peça es trobava als Pavellons de la finca Güell, que constitueix el primer gran treball dʼenvergadura que Gaudí va fer per al seu gran mecenes, Eusebi Güell. Construïts entre el 1884 i el 1887, els Pavellons estan situats al número 15 de lʼavinguda de Pedralbes. Lʼencàrrec que va rebre Gaudí va consistir a dissenyar els jardins del palau dʼestiueig dels Güell —lʼactual Palau Reial—, construir les portes dʼentrada situades al llarg del perímetre de la finca, i dos petits edificis o pavellons dʼaccés, destinats a la casa del porter i les cavallerisses.
Lʼexposició «(Re)conèixer Gaudí» es podrà veure al MNAC fins al 6 de març de 2022, i després viatjarà al Museu dʼOrsay de París, on sʼestarà de lʼ11 dʼabril al 24 de juliol. Ha estat comissariada per Juan José Lahuerta, professor dʼHistòria de lʼArt i dʼArquitectura a lʼEscola Tècnica Superior dʼArquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC i director de la Càtedra Gaudí a lʼETSAB. Lʼexposició de París comptarà amb el comissariat dʼIsabelle Morin Loutrel, conservadora en cap de les col·leccions dʼarquitectura del Museu dʼOrsay, i dʼElise Dubreuil, conservadora de les col·leccions dʼart decoratiu del mateix museu.
Lʼexposició, narrada amb la veu de lʼactor Josep M. Pou, ofereix una nova visió de lʼartista com una figura única, però no aïllada, i situa lʼobra de Gaudí en el seu context local i internacional. Lʼobjectiu és crear una dialèctica entre lʼobra gaudiniana i la dʼaltres creadors contemporanis, en lʼàmbit del disseny, de lʼarquitectura, de lʼart i de la cultura en general. També evoca lʼentorn social, polític i econòmic de la Barcelona del final del segle XIX i principis del XX, de la qual Gaudí és un dels grans protagonistes i el seu el màxim intèrpret.
Els hereus dʼEusebi Güell van cedir a lʼEstat una part de la finca, situada per sobre de lʼavinguda de la Diagonal, amb la intenció que es convertís en residència reial. Lʼany 1958, es va comprar una part important dels terrenys propers al Palau Reial per construir-hi la nova ciutat universitària. Els Pavellons van ser declarats monument historicoartístic de caràcter nacional el 1969. Actualment, en virtut dʼun conveni signat entre la UB i lʼAjuntament de Barcelona, la Universitat ha cedit lʼús del conjunt dels Pavellons de la finca Güell a lʼInstitut Municipal del Paisatge Urbà (IMPUiQV) durant deu anys (2015-2024).