Una obra de referència sobre els usos polítics de l'arqueologia a Espanya

Coberta del llibre
Coberta del llibre
Cultura
(14/06/2021)

A Ciencia y política. La organización de la arqueología y la prehistoria en España (1850-1939) (Edicions UB, 2021) Francisco Gracia Alonso aborda la relació entre la ciència i la formació de les identitats nacionals a partir dʼun estudi sobre els orígens de lʼarqueologia a Espanya.

Coberta del llibre
Coberta del llibre
Cultura
14/06/2021

A Ciencia y política. La organización de la arqueología y la prehistoria en España (1850-1939) (Edicions UB, 2021) Francisco Gracia Alonso aborda la relació entre la ciència i la formació de les identitats nacionals a partir dʼun estudi sobre els orígens de lʼarqueologia a Espanya.

Ni Numància va ser el bressol de la independència espanyola, ni Empúries va ser lʼorigen del progrés social de la cultura ibèrica a Catalunya. Ciencia y política. La organización de la arqueología y la prehistoria en España (1850-1939), de Francisco Gracia Alonso analitza com es va utilitzar políticament a Espanya lʼarqueologia científica per nodrir els relats identitaris de lʼEstat i dels nacionalismes i regionalismes, des de mitjan segle XIX fins al final de la Guerra Civil. Aquest llibre és la continuació dʼuna obra anterior de lʼautor titulada La construcción de una identidad nacional. Arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña (1850-1939), publicada també per Edicions de la Universitat de Barcelona el 2018. Així, es completa un recorregut pels orígens de lʼarqueologia a Espanya que il·lumina les complexes relacions entre història, política i identitat nacional.

Es tracta dʼun treball escrit des del rigor acadèmic i basat en la tasca investigadora que aquest catedràtic de Prehistòria ha dut a terme en més dʼuna trentena de biblioteques i arxius espanyols i estrangers. Al llarg de més de 700 pàgines, Francisco Gracia estudia el desenvolupament de lʼarqueologia espanyola des de la perspectiva de la institucionalització de la recerca, la docència i la difusió del coneixement a través de la preservació del patrimoni històric-arqueològic. Estructurada en dotze capítols, lʼobra mostra lʼevolució de les principals institucions, els enfrontaments entre elles per aconseguir el control de la investigació i el desenvolupament posterior dels organismes creats gràcies a la influència dels institucionalistes i de la Junta dʼAmpliació dʼEstudis, així com de la Junta Superior dʼExcavacions i Antiguitats i la Comissió dʼInvestigacions Paleontològiques i Prehistòriques. Dʼaquestes institucions se nʼanalitza lʼorganització interna, la gestió dels recursos econòmics i la projecció dels resultats dels treballs que impulsaven.

Tota aquesta informació, a més, se situa dins de la concepció i lʼevolució de la recerca en arqueologia i prehistòria des de mitjan segle XIX fins al final de la Guerra Civil, i també es remarquen les connivències entre la recerca científica i els corrents ideològics i polítics que van intentar instrumentalitzar-la. En definitiva, es tracta dʼuna obra imprescindible per entendre de quina manera la prehistòria i lʼarqueologia van oferir dades empíriques que es van utilitzar per crear relats identitaris que expliquessin el passat com un element determinant per a la cohesió social dels estats nació.

Francisco Gracia Alonso, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Barcelona, ​​és director del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP). Les seves principals línies dʼestudi són la protohistòria de la península Ibèrica i la historiografia de lʼarqueologia. Autor de més de 200 treballs dʼinvestigació, entre els seus últims llibres destaquen La arqueología durante el primer franquismo (1939-1956) (2009); Pere Bosch Gimpera. Universidad, política, exilio (2011); Salvem lʼart! La protecció del patrimoni cultural català durant la Guerra Civil (1936-1939) (2011, amb Glòria Munilla), i Lluís Pericot García. Un prehistoriador entre dos épocas (2017). A Edicions de la Universitat de Barcelona ha publicat El sueño de una generación. El crucero universitario por el Mediterráneo de 1933 (2006, amb Josep Maria Fullola i Pericot); Arqueologia i política. La gestió de Martín Almagro Basch al capdavant del Museu Arqueològic Provincial de Barcelona (1939-1962) (2012); El tesoro del «Vita». La protección y el expolio del patrimonio histórico-arqueológico durante la Guerra Civil (2014, amb Glòria Munilla, 3a edició); Pensar la Universitat. Escrits de Pere Bosch Gimpera (2015), i La construcción de una identidad nacional. Arqueología, patrimonio y nacionalismo en Cataluña (1850-1939) (2018).