Una biografia de Carmen Laforet guanya el premi Gaziel
L’escriptora Carmen Laforet (1923-2004) va remoure profundament la literatura de postguerra amb la seva primera novel·la Nada, publicada el 1945 —quan només tenia vint-i-tres anys—, amb què va guanyar el premi Nadal recentment creat l’any 1944. Després d’aquest brillant èxit inicial va escriure quatre novel•l es més, un llibre de viatges i diversos articles, però mai no va poder sostreure’s al record i a la poderosa influència del seu primer i més rotund èxit. L’evident component autobiogràfic d’a questa novel•la la va enemistar amb la seva família, i va ser incapaç de construir un personatge que mitjancés entre ella i el públic per poder obrir-se pas en el món literari. Tal com afirma la professora Caballé, «l’escriptura li va acabar generant un procés de bloqueig progressiu. Al final, fins i tot era incapaç d’agafar un senzill bolígraf i un paper en blanc».
La novetat d’aquest treball rau en el fet que és fruit de la col·laboració entre la professora
Caballé —que el 2004 va publicar una documentada biografia de l’escriptor Francisco Umbral— i l’i
nvestigador Israel Rolón, que ja havia editat la correspondència entre Ramon J. Sender i Laforet
per elaborar el seu treball de tesina a la UB, i que ha dut a terme la tesi doctoral
La literatura epistolar de Carmen Laforet, dirigida per la professora Caballé. El llibre que
han escrit conjuntament aprofundeix en la història personal, gens coneguda, de l’escriptora
barcelonina, és «la reconstrucció de la vida de Laforet a través de
Nada», afirma Caballé. Ressegueix els llocs (Barcelona, Madrid, Roma) i les persones (l’a
llunyament del seu marit i dels seus cinc fills), i s’atura en aspectes inèdits. Els autors han
treballat profusament tota la seva correspondència
—amb editors com ara Josep Vergés i José Manuel Lara i escriptors com ara Sender— durant
cinquanta anys, fet que ha permès reconstruir les circumstàncies de la seva vida.