Un nou títol dʼEdicions UB analitza el present i futur de les revistes científiques

El volum Revistas científicas. Situación actual y retos de futuro, a cura dʼErnest Abadal, degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, aborda de manera global la situació i lʼevolució del sector de la comunicació científica i, en especial, de les revistes acadèmiques espanyoles.

El volum Revistas científicas. Situación actual y retos de futuro, a cura dʼErnest Abadal, degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació, aborda de manera global la situació i lʼevolució del sector de la comunicació científica i, en especial, de les revistes acadèmiques espanyoles.
Aquest estudi, publicat en paper i en format de llibre electrònic de descàrrega lliure, està adreçat principalment als editors de revistes científiques —ja que exposa amb detall lʼevolució i les tendències generals del seu àmbit—, i als professionals de les biblioteques universitàries, que duen a terme tasques de suport a la comunicació científica entre els seus usuaris. Així mateix, està pensat per a un públic ampli interessat a tenir una visió panoràmica de lʼobjecte fonamental de la comunicació científica, és a dir, les revistes.
Les revistes acadèmiques, que mostren avui un notable dinamisme, constitueixen el principal canal de comunicació dels avenços científics. Durant més de 350 anys, la seva estructura ha variat molt poc, així com el seu funcionament, basat en la revisió dʼexperts (peer review), la presentació de textos en forma dʼarticles i la distribució periòdica per part dʼeditors especialitzats (societats científiques o, més tard, també comercials). En les últimes dècades, però, sʼhan produït innovacions rellevants, com la digitalització dels continguts publicats —que va facilitar a les biblioteques la compra massiva de títols—, la irrupció del model dʼaccés obert per a la difusió, i la generalització dels sistemes dʼavaluació de revistes (especialment, del factor dʼimpacte). Entrat el nou mil·lenni, sʼha fet habitual també lʼús de les xarxes socials i de les altmetrics.
El llibre sʼestructura en tres parts. La primera i més extensa aborda aspectes generals de les revistes científiques i comença amb lʼanàlisi dels seus antecedents històrics (Àngel Borrego), per continuar amb les dades estadístiques de la situació internacional (Miguel Navas), el funcionament del sistema de revisió dʼexperts (M. Francisca Abad), els models dʼavaluació de revistes (Emilio Delgado López-Cózar) i lʼevolució dels sistemes de compra (Lluís Anglada).
La segona part, centrada en la situació a Espanya, mostra una panoràmica general de les revistes espanyoles que parteix de la informació registrada a la base de dades Dulcinea (Remedios Melero), dʼun estudi econòmic basat en les enquestes realitzades a editors de revistes (Melba Claudio-González i Anna Villarroya) i de lʼanàlisi de la presència de revistes espanyoles en els índexs de referència internacional (Marta Somoza, Javier Guallar, Josep-Manuel Rodríguez-Gairín i Ernest Abadal).
La tercera part exposa les tendències i els nous desenvolupaments, tant dels causats pel model dʼaccés obert (Ernest Abadal), com per lʼús de les xarxes socials i altmetrics (Candela Ollé i Alexandre López-Borrull) o per les innovacions introduïdes per les revistes (Alexandre López-Borrull).
Ernest Abadal (Sallent, 1962) és professor i investigador de la Universitat de Barcelona, degà de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació des del 2012, coordinador de diverses xarxes de recerca universitària i un dels especialistes principals en accés obert a la ciència a Espanya. És autor de nombrosos articles de recerca i de diversos llibres, com ara Sistemas y servicios de información digital (Edicions UB, 2001), Gestión de proyectos en información y documentación (2004), Bases de datos documentales. Características, funciones y método (amb Lluís Codina, 2005), Prensa digital y bibliotecas (amb Javier Guallar, 2010) i Acceso abierto a la ciencia (2012). També és un dels directors i impulsors del projecte Blok de Bid, fundat el 2010, en què professionals del món de la informació i la documentació ressenyen informes dʼorganismes internacionals com lʼAssociació de Biblioteques dels Estats Units (ALA), lʼAssociació de Biblioteques Universitàries i de Recerca (ACRL), la Federació Internacional dʼAssociacions de Bibliotecaris i Biblioteques (IFLA) o Ithaka.
La UB edita o coedita un total de 77 revistes científiques (de les àrees de coneixement d'Arts, Ciències Experimentals i Matemàtiques, Ciències de la Salut, Ciències de la Vida, Ciències Socials i Humanitats), que es poden trobar al portal RCUB, que depèn del Centre de Recursos per a lʼAprenentatge i la Investigació (CRAI). En aquest portal hi ha revistes d'articles en curs de publicació, així com també revistes que ja no es publiquen però de les quals es disposa de la col·lecció en format digital.
Els objectius dʼaquest portal són, dʼuna banda, contribuir a la difusió i visibilitat dʼaquestes publicacions, i de lʼaltra, oferir als editors de la UB una eina per gestionar i publicar les seves revistes en format electrònic. Així mateix, també incentiva la publicació en format digital i en accés obert, facilita la preservació de les revistes per a un ús futur, i col·labora amb iniciatives nacionals com Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO), i internacionals com la Iniciativa d'Arxius Oberts (OAI).