Un nou microscopi electrònic per a la UB

A l’esquerra, la imatge d’una capa de grafè obtinguda a un voltatge d’acceleració de 80 kV. A la dreta, una imatge de nitrur de gal·li a un voltatge d’acceleració de 200 kV.
A l’esquerra, la imatge d’una capa de grafè obtinguda a un voltatge d’acceleració de 80 kV. A la dreta, una imatge de nitrur de gal·li a un voltatge d’acceleració de 200 kV.
Reportatge | Institucional | Innovació
(04/05/2022)
La Universitat de Barcelona, a través dels Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB), ha adquirit mitjançant concurs públic un nou equipament de microscòpia electrònica de darrera generació valorat en 3,35 milions d’euros. Aquesta adquisició s’ha fet en el marc del projecte «Microscòpia electrònica avançada per a la recerca, la innovació i la transferència de coneixement» (MERIT). És un dels set projectes cooperatius del sistema de coneixement català cofinançats al 50 % amb el Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de Catalunya 2014-2020.
A l’esquerra, la imatge d’una capa de grafè obtinguda a un voltatge d’acceleració de 80 kV. A la dreta, una imatge de nitrur de gal·li a un voltatge d’acceleració de 200 kV.
A l’esquerra, la imatge d’una capa de grafè obtinguda a un voltatge d’acceleració de 80 kV. A la dreta, una imatge de nitrur de gal·li a un voltatge d’acceleració de 200 kV.
Reportatge | Institucional | Innovació
04/05/2022
La Universitat de Barcelona, a través dels Centres Científics i Tecnològics (CCiTUB), ha adquirit mitjançant concurs públic un nou equipament de microscòpia electrònica de darrera generació valorat en 3,35 milions d’euros. Aquesta adquisició s’ha fet en el marc del projecte «Microscòpia electrònica avançada per a la recerca, la innovació i la transferència de coneixement» (MERIT). És un dels set projectes cooperatius del sistema de coneixement català cofinançats al 50 % amb el Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de Catalunya 2014-2020.

Amb aquest microscopi es podrà modificar la temperatura de la mostra, aplicar una polarització elèctrica i treballar en medis líquids. Per tant, es podran veure els canvis estructurals o químics que s’esdevenen amb resolució nanomètrica, o fins i tot atòmica, en processos com ara la degradació de bateries electroquímiques o la síntesi de nanopartícules, entre d’altres. La possibilitat de treballar amb càmeres de detecció directa d’alta sensibilitat i ultraràpides obrirà la porta a la reconstrucció de biomolècules i virus en tres dimensions, a l’observació dinàmica de la distribució de proteïnes, virus o nanopartícules a les membranes cel·lulars, i a l’anàlisi de les interaccions de les proteïnes a escala nanomètrica per entendre fenòmens d’agregació o d’estabilització de substàncies d’interès terapèutic.

El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, s’ha felicitat pel fet que la UB incorpori una infraestructura singular nova: «La innovació forma part de l’ADN de la nostra universitat. En aquest sentit, aquest microscopi, que se suma a l’adquisició del primer aparell de ressonància magnètica nuclear de molt alt camp de l’Estat, suposa seguir avançant en la línia de la recerca capdavantera en diferents àmbits de la ciència».

Per la seva banda, el director dels CCiTUB, Juan Fran Sangüesa, ha afirmat: «Gràcies a aquesta infraestructura singular, que conjuga les màximes prestacions d’un equip de microscòpia d’alta resolució i analítica amb unes prestacions innovadores, es podrà donar un fort impuls a projectes interdisciplinaris. D’aquesta manera, es potenciarà la col·laboració amb altres centres i instituts, no només del nostre entorn, sinó també a escala nacional i internacional».

Francesca Peiró, coordinadora científica del node de Barcelona de la infraestructura científica i tècnica singular ELECMI, remarca que «aquest equip singular estarà equipat amb detectors d’electrons i raigs X de darrera generació i possibilitarà un control dinàmic de la dosi d’electrons i operació a baix voltatge, que facilitarà l’experimentació amb mostres sensibles al feix».

El nou aparell, que s’ubicarà a les instal·lacions que els CCiTUB tenen al Parc Científic de Barcelona, passarà a formar part del catàleg de prestacions dels Centres i, per tant, serà accessible a tota la comunitat científica, a les institucions de recerca pública i al sector empresarial.

Es podran veure els canvis estructurals o químics que s’esdevenen amb resolució nanomètrica, o fins i tot atòmica, en processos com ara la degradació de bateries electroquímiques o la síntesi de nanopartícules

El projecte MERIT està format per un consorci que lidera la UB i en el qual participen l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), la Fundació Bosch i Gimpera (UB), l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Agustí Pi i Sunyer (IDIBAPS) i la Fundació Sant Joan de Déu.

Els orígens de la microscòpia electrònica a la UB

Aquesta adquisició es produeix quan es compleixen 56 anys de l’arribada del primer microscopi electrònic de transmissió a la Universitat de Barcelona. El 16 de juliol de 1966, el model Phillips EM 200 es va instal·lar en el que després seria el Servei de Microscòpia Electrònica de la Universitat de Barcelona, al Pati de Ciències de l’Edifici Històric.

Aquell microscopi va ser una eina de treball indispensable en moltes de les tesis doctorals de caràcter ultraestructural que es van redactar entre els anys 1973 i 1995. Mercè Durfort, catedràtica de Biologia de la UB que ens ha deixat recentment, va ser la primera que el va utilitzar per fer la seva tesi doctoral, Ultraestructura de la gónada femenina de algunos moluscos, que va obtenir la qualificació d’excel·lent cum laude el 1973.

Enllaç a la nota dels CCiTUB.