Un informe del projecte de recerca europeu IRISS demana més transparència i responsabilitat en lʼús dels sistemes de vigilància

L’informe adverteix que les autoritats reguladores segueixen amb dificultat els avenços tecnològics.
L’informe adverteix que les autoritats reguladores segueixen amb dificultat els avenços tecnològics.
(07/02/2013)

El projecte europeu IRISS, Increasing resilience in surveillance societies (Augmentant la resiliència en societats de vigilància), finançat per la UE i en el qual participa la Universitat de Barcelona, acaba de publicar un informe sobre la vigilància tecnològica i la lluita contra la delinqüència i la violència en què sʼanalitzen els factors del desenvolupament i lʼús dels sistemes de vigilància tecnològica (videovigilància, targetes intel·ligents, controls biomètrics, DNI electrònic, etc.). Lʼinforme confirma una demanda creixent dʼaquests sistemes, tant des dʼinstitucions públiques com privades, i alerta de lʼalt cost que tenen en alguns casos, tant en termes econòmics, com socials i de respecte per drets fonamentals com la privacitat i la presumpció dʼinnocència.

L’informe adverteix que les autoritats reguladores segueixen amb dificultat els avenços tecnològics.
L’informe adverteix que les autoritats reguladores segueixen amb dificultat els avenços tecnològics.
07/02/2013

El projecte europeu IRISS, Increasing resilience in surveillance societies (Augmentant la resiliència en societats de vigilància), finançat per la UE i en el qual participa la Universitat de Barcelona, acaba de publicar un informe sobre la vigilància tecnològica i la lluita contra la delinqüència i la violència en què sʼanalitzen els factors del desenvolupament i lʼús dels sistemes de vigilància tecnològica (videovigilància, targetes intel·ligents, controls biomètrics, DNI electrònic, etc.). Lʼinforme confirma una demanda creixent dʼaquests sistemes, tant des dʼinstitucions públiques com privades, i alerta de lʼalt cost que tenen en alguns casos, tant en termes econòmics, com socials i de respecte per drets fonamentals com la privacitat i la presumpció dʼinnocència.

 

Entre altres consideracions, lʼinforme adverteix que les autoritats reguladores segueixen amb dificultat els avenços tecnològics, i que sovint la jurisprudència no sap respondre als reptes que presenten els entorns virtuals i la complexitat de la seguretat en un món amenaçat pel terrorisme global.

 
En les seves 412 pàgines, lʼestudi repassa lʼestat de la indústria de la vigilància tecnològica a Europa, avalua lʼeficiència i eficàcia dʼaquests sistemes en les activitats policials i en la lluita contra la delinqüència, planteja una anàlisi cost-benefici de la inversió en tecnologies de seguretat i analitza els drets individuals i col·lectius que es veuen compromesos amb la proliferació dʼaquests sistemes tecnològics.
 
Finalment, planteja que la vigilància sistemàtica té uns costos socials importants, com ara els que generen les identificacions errònies (falsos positius) de sospitosos dʼactivitat terrorista, la discriminació de determinats grups socials i ètnics, lʼefecte desincentivador sobre certes pràctiques democràtiques, i el fet que la vigilància generalitzada contribueix a lʼerosió de la confiança en les institucions.
 
Lʼinforme ha estat elaborat per un consorci de setze universitats, instituts de recerca i empreses dʼÀustria, Bèlgica, Alemanya, Hongria, Itàlia, Noruega, Eslovàquia, el Regne Unit i Espanya. La participació de la UB en el projecte ha estat encapçalada per la investigadora Gemma Galdon, del Departament de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions. Lʼinforme i tots els productes del projecte estan destinats a la Direcció General de Recerca i Innovació de la Comissió Europea.