Un estudi revela una gran diversitat dʼaranyes ibèriques fins ara desconeguda

Diversitat genètica de les poblacions dʼaranyes ibèriques

En el context de lʼactual pèrdua de biodiversitat a causa de lʼactivitat humana, ha guanyat una especial rellevància lʼús de tècniques genètiques per accelerar la catalogació i la identificació dʼespècies per garantir-ne la conservació. Aquestes tècniques requereixen bases de dades que relacionin les espècies amb les seves seqüències genètiques.

El nou treball és lʼestudi més ampli sobre la biodiversitat de les aranyes de la península Ibèrica que sʼha dut a terme seguint la metodologia del codi de barres genètic (DNA barcoding), una tècnica de genètica comparativa per identificar espècies. Mitjançant aquesta informació genètica, lʼequip ha revelat lʼexistència dʼuna diversitat taxonòmica que fins ara havia passat desapercebuda.

Lʼequip ha aportat més de 3.200 noves seqüències dʼaranyes, corresponents a 371 espècies —és a dir, una quarta part del total dʼespècies registrades a la península Ibèrica—, que habiten en rouredes de sis parcs nacionals: Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Ordesa i Mont Perdut, Picos de Europa, Monfragüe, Cabañeros i Sierra Nevada.

Les poblacions dʼaranyes ibèriques es caracteritzen per una biodiversitat excepcionalment alta i un elevat grau dʼendemisme que, juntament amb una distribució relativament reduïda, fa que les poblacions peninsulars siguin més vulnerables a possibles extincions locals, fenomen que compromet la viabilitat de lʼespècie. «En altres poblacions del continent europeu, el grau dʼendemisme és més baix; això comporta una distribució més extensa que garanteix la permanència de lʼespècie, tot i la possible extinció dʼalguna de les poblacions», explica Miquel Arnedo, catedràtic del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals.

Tal com apunta lʼestudi, algunes espècies peninsulars mostren una notable homogeneïtat genètica a tot el territori, però dʼaltres presenten una gran variabilitat entre poblacions. «En alguns casos, la delimitació dʼespècies basada en la informació genètica ha revelat lʼexistència de llinatges ben diferenciats dins dʼuna mateixa espècie», assegura Arnedo.

«Aquests llinatges —continua— podrien reflectir simplement que es tracta de poblacions poc connectades entre elles. Ara bé, en altres casos podrien indicar la possible existència dʼuna diversitat oculta que ens havia passat per alt, si ens basem exclusivament en els caràcters morfològics», afirma Arnedo. «Així, hem descobert que espècies com Eratigena montigena o Nuctenea umbratica en realitat contenen diversos llinatges que havien passat desapercebuts per la seva gran semblança morfològica. Futurs estudis amb aquestes espècies podrien determinar si aquests llinatges corresponen a espècies diferents».

Com podem millorar la protecció de les poblacions dʼaranyes ibèriques?

El treball apunta que lʼestructura genètica de les poblacions dʼaranyes peninsulars sʼassocia amb les seves característiques funcionals. La correlació dels patrons de diversitat genètica a escala peninsular amb diferents variables funcionals i ambientals ha permès determinar que les poblacions més ben connectades i homogènies genèticament sʼassocien a les aranyes diürnes, que habiten entre la vegetació, capturen preses amb teranyines aèries i es dispersen amb la tècnica del vol aràcnid. Ara bé, les aranyes associades amb la vida a terra, que són caçadores actives i nocturnes, són més vulnerables a extincions locals, atès que les poblacions estan genèticament menys connectades.

Mantenir la variabilitat genètica en una població «és un factor fonamental per garantir la capacitat dʼadaptació i fer front als canvis ambientals, ja que és el substrat sobre el qual actua la selecció natural», explica Marc Domènech (IRBio), primer signant de lʼarticle.

«En el cas dʼespècies amb poca capacitat de dispersió, si una població desapareix a causa dʼalgun tipus de pertorbació externa, encara és més difícil repoblar de nou lʼàrea que ocupava inicialment», apunta Domènech. «La fragmentació dels hàbitats és un dels efectes més negatius derivats de lʼalteració dels ambients naturals. Per això, és important garantir lʼexistència de corredors biològics que facilitin la connectivitat entre poblacions separades per ambients molt alterats i que resulten inhòspits per a aquestes espècies».

Codis de barres genètics: una revolució en estudis taxonòmics

La metodologia del codi de barres genètic ha revolucionat lʼanàlisi de la biodiversitat en diversos grups faunístics, gràcies a noves eines bioinformàtiques dʼuna gran resolució que acceleren la classificació i la identificació dʼespècies. Aquesta tecnologia permet classificar individus juvenils —no identificables morfològicament— pel que fa a lʼespècie i la subespècie. És també una tècnica eficaç per identificar diversos estadis vitals dʼuna mateixa espècie —i fins i tot cobertes exteriors, femtes, etc.—, impossibles de reconèixer per mitjà dʼaltres metodologies.

En lʼàmbit dʼestudi de les aranyes ibèriques, lʼequip dirigit pel professor Miquel Arnedo està elaborant una biblioteca de codis de barres dʼADN de totes les aranyes ibèriques. En el futur, aquesta tasca permetrà implementar sistemes dʼidentificació automatitzats i, a gran escala, facilitar la monitorització de les comunitats i els hàbitats dʼinterès. Així mateix, es podrà establir un sistema dʼalerta primerenca per detectar possibles pertorbacions en les poblacions. «Poder extrapolar aquests resultats a altres hàbitats naturals ens permetrà comprovar fins a quin punt els nostres resultats són generalitzables», conclouen els experts.

Article de referència:

DOMÈNECH, M.; MALUMBRES-OLARTE, J.; ENGUÍDANOS, A.; MÚRRIA, C.; ARNEDO, M. A. «What DNA barcodes reveal: microhabitat preference, hunting strategy and dispersal ability drive genetic variation across Iberian spider species». Insect Conservation and Diversity, novembre de 2021. Doi: 10.1111/icad.12552