Un estudi revela un canvi sense precedents en el règim dʼincendis del continent europeu

Primaveres i estius amb un alt risc dʼincendis

Lʼestudi ha detectat estius i primaveres amb valors de risc dʼincendi sense precedents durant els darrers anys, per la qual cosa moltes zones de lʼEuropa meridional i de la Mediterrània assoleixen condicions extremes i propícies al foc. Aquestes condicions adverses són cada cop més freqüents a causa de lʼaugment de les onades de calor i la sequera hidrològica. «Aquest augment del risc extrem és força recent i en moments crítics supera la capacitat dʼextinció del foc de les societats europees, la qual cosa provoca més emissions de CO₂ associades al foc en estius extremament càlids i secs», puntualitza Jofre Carnicer, primer autor del treball i membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Els boscos i els embornals de carboni, amenaçats

Per primer cop, el treball vincula lʼaugment del risc dʼincendi amb un nombre més alt dʼemissions de CO₂ derivades del foc i mesurades en observacions de satèl·lit per tot el continent europeu. Aquest fenomen es dona a lʼEuropa mediterrània, però també a lʼEuropa més freda, septentrional i boreal, que posseeix importants reservoris de carboni a la tundra i als boscos boreals.

Les estimacions del risc dʼincendi basades en dades meteorològiques i de detecció per satèl·lit dels impactes del foc han canviat els últims anys. Es detecta per primera vegada que lʼaugment recent del risc dʼincendi per les condicions meteorològiques es tradueix en un augment molt significatiu de les emissions de CO₂ associades al foc en períodes dʼextrema calor i risc dʼincendi a lʼestiu.

«Les zones boscoses i muntanyoses del sud i centre dʼEuropa són les àrees en què es detecten els augments més grans del risc dʼincendi», apunta Jofre Carnicer. «Aquestes zones són grans reservoris de carboni que estarien amenaçades pel foc, com ara la serralada dels Pirineus, els massissos ibèric i cantàbric a Espanya, els Alps, el Massís Central francès, els Apenins italians a lʼEuropa central, les muntanyes dels Carpats, dels Balcans, del Caucas i el Pòntic al sud-est dʼEuropa».

Lʼestudi proporciona també mapes continentals de risc dʼincendi actuals i prediu lʼevolució dʼaquest risc a Europa fins a lʼany 2100, tenint en compte la possibilitat de diferents trajectòries de canvi climàtic (2ºC, 4ºC) i de reducció de les emissions de CO₂. «Les conclusions apunten que els règims dʼincendis poden canviar ràpidament en regions de la Terra afectades pel canvi climàtic, com ara les zones mediterrànies, eurosiberianes i boreals dʼEuropa», indica Carnicer.

«Els augments més significatius del risc dʼincendi afectaran zones del sud dʼEuropa que tenen boscos i embornals de carboni que són claus per a la regulació del clima», continua lʼinvestigador. «Els boscos del continent europeu absorbeixen anualment prop del 10 % de les emissions totals de gasos amb efecte dʼhivernacle. En concret, capten uns 360 milions de tones de CO₂ lʼany, una quantitat superior a les emissions dʼun país com Espanya, amb un valor al voltant de 214 milions de tones».

Lʼaugment del risc dʼincendi descrit en lʼestudi suposa un repte per al desenvolupament i lʼaplicació de la nova Estratègia forestal europea, que proposa mantenir una reducció anual dʼalmenys 310 milions de tones de CO₂ per part del sector forestal i agrícola al 2030 a Europa. Com a conseqüència, lʼaugment detectat del risc dʼincendis podria posar en perill les estratègies de descarbonització basades en els usos del bosc i el territori agrícola si no sʼadopten estratègies de gestió forestal efectives que disminueixin el risc dʼincendi», destaca Jofre Carnicer.

«A més, lʼaugment del risc dʼincendi podria constituir un mecanisme de retroalimentació positiva del canvi climàtic, en cicles progressius dʼescalfament, augment del risc dʼincendi i de més emissions de CO₂ derivades del foc. En aquest context, reduir les emissions de CO2 de manera dràstica en les properes dues dècades (2030-2040) és clau per, en el futur, assolir un risc dʼincendis més baix, tant a Europa com globalment», conclou lʼexpert.

Jofre Carnicer forma part del Grup Intergovernamental dʼExperts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i del Consell Nacional del Clima (CNC) a Espanya. És un dels autors del Sisè informe dʼavaluació del Grup de Treball II de lʼIPCC, presentat el febrer de 2022, que revela els impactes del canvi climàtic en els ecosistemes i les societats a escala global, els riscos ambientals i socials previstos per a les properes dècades i les opcions dʼadaptació disponibles per reduir les conseqüències del canvi climàtic.

Article de referència:

Carnicer, J.; Alegria, A.; Giannakopoulos, C.; Di Giuseppe, f.; Karali, A.; Koutsias, N.; Lionello, P.; Parrington, M.; Vitolo, C. “Global warming is shifting the relationships between fire weather and realized fire-induced CO₂ emissions in Europe”. Scientific Report, juny 2022. Doi: 10.1038/s41598-022-14480-8