Un estudi en el model del peix zebra explica la similitud de fenotips clínics en pacients de leucoencefalopatia megaloencefàlica
La leucoencefalopatia megaloencefàlica (MLC) és una malaltia neurodegenerativa de la mielina poc coneguda i sense cap tractament efectiu per als pacients. Aquesta malaltia rara, de caràcter hereditari, està causada per mutacions en els gens MLC1 i GlialCAM i provoca megaloencefàlia, deteriorament de les funcions motores, epilèpsia i retard mental. Un nou treball publicat a la revista Human Molecular Genetics per un equip científic de la UB ha permès explicar per primer cop un fenotip dʼaquesta patologia humana mitjançant lʼestudi de peixos zebra genèticament modificats.
La leucoencefalopatia megaloencefàlica (MLC) és una malaltia neurodegenerativa de la mielina poc coneguda i sense cap tractament efectiu per als pacients. Aquesta malaltia rara, de caràcter hereditari, està causada per mutacions en els gens MLC1 i GlialCAM i provoca megaloencefàlia, deteriorament de les funcions motores, epilèpsia i retard mental. Un nou treball publicat a la revista Human Molecular Genetics per un equip científic de la UB ha permès explicar per primer cop un fenotip dʼaquesta patologia humana mitjançant lʼestudi de peixos zebra genèticament modificats.
El treball està signat per Raúl Estévez, Sònia Sirisi i Alejandro Barrallo, del Departament de Ciències Fisiològiques II del campus de Ciències de la Salut de Bellvitge de la UB i del Centre dʼInvestigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), juntament amb Virginia Nunes, professora de Genètica de la UB, investigadora de lʼInstitut dʼInvestigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i també membre del CIBERER, entre altres experts.
Tal com explica Raúl Estévez, «en aquesta patologia, tots els afectats per mutacions recessives en els gens MLC1 i GlialCAM presenten el mateix fenotip o quadre clínic. No obstant això, és conegut que el gen GlialCAM regula lʼactivitat de dues proteïnes: MLC1 i el canal de clorur ClC-2». «Així doncs —remarca—, lʼabsència del gen GlialCAM hauria de produir un fenotip molt més sever que la falta del gen MLC1».
Per entendre aquesta contradicció, el grup de recerca dirigit per Raúl Estévez i Alejandro Barrallo ha comparat models de peixos zebra i ratolins modificats genèticament —és a dir, organismes genoanul·lats que, en aquest cas, no expressen el gen MLC1— amb la biòpsia cerebral dʼun pacient amb MLC.
Segons les conclusions, la falta dʼexpressió del gen MLC1 condueix a la deslocalització de la proteïna GlialCAM de manera dependent a lʼactivitat neuronal en tots els models animals estudiats. Tal com apunten els autors, gràcies al baix cost econòmic i la facilitat de manipulació genètica del peix zebra, les futures investigacions sobre aquest model animal podran ajudar a entendre la relació molecular que existeix entre les proteïnes involucrades en la fisiopatologia de la leucoencefalopatia megaloencefàlica.