Un estudi determina que el cel nocturn de Barcelona pot ser fins a sis vegades més brillant quan hi ha núvols
Un estudi de la Universitat de Barcelona quantifica de quina manera la presència de núvols afecta de manera diferent la brillantor del cel nocturn segons que es tracti dʼuna zona urbana o dʼuna zona protegida de contaminació lumínica. El treball, desenvolupat a la ciutat de Barcelona i a la zona protegida del Montsec, mostra que en àrees urbanes la brillantor del cel nocturn pot augmentar fins a sis vegades més per la presència de núvols —la qual cosa intensifica la contaminació lumínica de la ciutat—, mentre que a les zones protegides els núvols poden enfosquir encara més el cel nocturn respecte al d'una nit serena.
Un estudi de la Universitat de Barcelona quantifica de quina manera la presència de núvols afecta de manera diferent la brillantor del cel nocturn segons que es tracti dʼuna zona urbana o dʼuna zona protegida de contaminació lumínica. El treball, desenvolupat a la ciutat de Barcelona i a la zona protegida del Montsec, mostra que en àrees urbanes la brillantor del cel nocturn pot augmentar fins a sis vegades més per la presència de núvols —la qual cosa intensifica la contaminació lumínica de la ciutat—, mentre que a les zones protegides els núvols poden enfosquir encara més el cel nocturn respecte al d'una nit serena.
La recerca forma part de la tesi doctoral de Salvador J. Ribas, dirigida per Jordi Torra, catedràtic del Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona i director de lʼInstitut dʼEstudis Espacials de Catalunya (IEEC).
La contaminació lumínica és qualsevol efecte advers produït per la llum artificial, com pot ser lʼemissió de llum cap al cel, lʼenlluernament o també lʼús dʼenllumenat en indrets, horaris o amb tipus de llum inadequats. Tal com explica Salvador J. Ribas, que és membre de lʼInstitut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, IEEC-UB) i director científic del Parc Astronòmic Montsec (PAM), «si bé la contaminació lumínica sempre sʼha relacionat amb lʼobservació del cel i amb lʼastronomia, no només seʼn detecten els efectes en aquest àmbit, sinó que cada cop hi ha més estudis que en mostren els efectes en el medi ambient, en la salut humana i, per descomptat, en el consum energètic dʼun territori».
Lʼestudi de lʼefecte dels núvols sʼha dut a terme en dos casos ben diferents. El primer és lʼurbà, concretament a la ciutat de Barcelona, on es disposa de dades del ceilòmetre del Departament dʼAstronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, que ha permès monitoritzar lʼestat del cel contínuament. Aquest aparell avalua lʼestat del cel , determinant la presència i característiques de la capa de núvols o la presència d'aerosols, sobre la vertical del lloc on es troba mitjançant llum làser en infraroig.
Amb lʼanàlisi de dades, obtingudes entre els mesos dʼagost i novembre del 2015, sʼha pogut confirmar que a Barcelona els núvols incrementen la brillantor del fons de cel, com ja sʼhavia trobat en dos estudis previs a les ciutats de Berlín i Hong Kong amb valors de cel nocturn entre 5 i 10 vegades més brillant en presència de núvols. «Concretament, els núvols són il•luminats per lʼenllumenat artificial que es difon cap al cel (efecte conegut com a skyglow) i, per tant, quan hi ha núvols baixos a Barcelona, la brillantor del cel sʼincrementa més de sis vegades respecte a lʼabsència de núvols», explica Ribas.
Lʼamplificació de la contaminació lumínica per núvols es produeix per llum directa o reflectida de lʼenllumenat artificial. En conseqüència, segons Ribas, «aquesta amplificació, i la contaminació lumínica en general, es reduirien si lʼenllumenat sʼorientés correctament i amb la intensitat adequada per evitar lʼenviament de llum cap al cel». En aquest sentit, continua lʼinvestigador, «Catalunya es pionera amb la Llei de Contaminació lumínica aprovada l'any 2001 i el recent reglament que va entrar en vigor el passat novembre i que caldrà veure quins efectes té en la qualitat de cel a mig termini».
Enfosquiment de les zones protegides
El segon cas és lʼestudi realitzat a la zona protegida del Montsec, un punt de referència pel que fa a lʼinterès astronòmic i que ha estat declarat reserva Starlight, una certificació a nivell mundial amb l'aval de l'UNESCO que requereix unes condicions excel•lents de cel nocturn i que el Montsec va obtenir l'any 2013. Per a aquesta part de lʼestudi, sʼhan utilitzat les dades del ceilòmetre de lʼInstitut de Diagnosi Ambiental i Estudi de lʼAigua (IDAEA-CSIC), que sʼhan pogut analitzar amb les dades del fons de cel obtingudes entre lʼoctubre del 2014 i lʼabril del 2015 amb els mesuradors del Centre dʼObservació de lʼUnivers i de lʼObservatori Astronòmic del Montsec.
Els resultats mostren que, en zones sense contaminació lumínica, els núvols no fan augmentar la brillantor del fons de cel, perquè lʼenllumenat artificial pràcticament no els il•lumina. Dʼaltra banda, també sʼha pogut comprovar que els núvols baixos —que a Barcelona feien el cel molt més brillant—, al Montsec lʼenfosqueixen; de manera que sʼobtenen valors més foscos que els del cel sense núvols, ja que aquests bloquegen les fonts de llum naturals del cel, com ara les estrelles, la Via Làctia, etc.
Per dur a terme aquest estudi comparatiu de les dades de brillantor del fons de cel amb presència de núvols s'han fet servir les mesures simultànies dels ceilòmetres juntament amb les obtingudes amb els aparells Sky Quality Meter, que integren la primera xarxa continuada de mesures a Catalunya i que formen part dʼun projecte del PAM i la Direcció General de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya per elaborar el primer mapa de contaminació lumínica de Catalunya.
Referència de la tesi doctoral:
Salvador José Ribas Rubio. Caracterització de la contaminació lumínica en zones protegides i urbanes, 2016. Director de tesi: Jordi Torra, catedràtic del Departament dʼAstronomia i Meteorologia (DAM) de la UB i director de lʼInstitut dʼEstudis Espacials de Catalunya (IEEC). Tutora: Francesca Figueras, professora del DAM-UB.