Un estudi de la UB revela que lʼemprenedoria encara té poca presència en els plans dʼestudi i la docència universitària

Un moment de la roda de premsa. Foto: La Caixa.
Un moment de la roda de premsa. Foto: La Caixa.
Acadèmic
(19/05/2015)

Un equip dʼinvestigadors liderat per Francesc Imbernon, del Grup de Formació Docent i Innovació Pedagògica (FODIP)del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB, acompanyats per Ignasi López Verdeguer, director del Departament de Ciència de la Fundació Bancària la Caixa, van presentar ahir al Palau Macaya de Barcelona els resultats de lʼestudi Emprenedoria i universitat. Diagnòstic, bones pràctiques i línies dʼactuació en lʼàmbit universitari català, que analitza quines són les actituds i les pràctiques de les universitats públiques catalanes respecte al foment de lʼemprenedoria.

Un moment de la roda de premsa. Foto: La Caixa.
Un moment de la roda de premsa. Foto: La Caixa.
Acadèmic
19/05/2015

Un equip dʼinvestigadors liderat per Francesc Imbernon, del Grup de Formació Docent i Innovació Pedagògica (FODIP)del Departament de Didàctica i Organització Educativa de la UB, acompanyats per Ignasi López Verdeguer, director del Departament de Ciència de la Fundació Bancària la Caixa, van presentar ahir al Palau Macaya de Barcelona els resultats de lʼestudi Emprenedoria i universitat. Diagnòstic, bones pràctiques i línies dʼactuació en lʼàmbit universitari català, que analitza quines són les actituds i les pràctiques de les universitats públiques catalanes respecte al foment de lʼemprenedoria.

Lʼestudi conclou que lʼemprenedoria té una escassa presència en els plans dʼestudis i docents, ja que un 68 % del professorat universitari no imparteix competències emprenedores en les seves assignatures i desconeix els recursos que ofereix el seu centre per desenvolupar-les, malgrat un discurs institucional favorable, la creació dʼunitats especialitzades i oficines de transferència de coneixement i la comercialització de patents dins lʼàmbit universitari.

 

Presència escassa, desconeixement i pocs recursos

Els resultats constaten que només el 32 % dels docents afirmen que impulsen aquestes competències a lʼaula. En general, consideren que disposen de pocs recursos per oferir aquesta formació.

Pel que fa als continguts, les competències emprenedores que es treballen majoritàriament són, per aquest ordre: la responsabilitat, el treball en equip, les habilitats de comunicació, la iniciativa, la flexibilitat davant del canvi, lʼactitud proactiva per resoldre problemes, i la motivació i la creativitat, seguides per les habilitats dʼanàlisi, gestió, autoconeixement i lideratge. Els docents que les treballen ho fan amb activitats com ara la lectura i lʼanàlisi crítica de documents, la recerca de dades, lʼaprenentatge autònom i orientat a projectes, lʼaprenentatge basat en problemes, els estudis de casos i les exposicions orals, entre dʼaltres.

 

Formació insuficient i «estigmatització» del concepte

Pel que fa a lʼalumnat, només el 37 % afirma haver estudiat alguns aspectes relacionats amb lʼemprenedoria en les seves assignatures. Entre les activitats que han fet per desenvolupar aquestes competències destaquen, en primer lloc, les conferències de professionals experts (61,38 %) i els seminaris (54,66 %), seguides per la lectura de textos dʼanàlisi (53,10 %), la recerca de dades i documentació (50,69 %), les visites (42,24 %), els casos pràctics (41,72%), les tutories (40,34 %), lʼestudi i discussió en grup dʼun tema (39,48 %) i lʼexposició oral o escrita dʼinformes (38,28 %), entre dʼaltres. No obstant això, el 79 % dels enquestats asseguren que no seʼls ha avaluat mai de manera específica en emprenedoria. En tots els casos, consideren que lʼoferta formativa que proporcionen les facultats en aquest àmbit o la desconeixen o és insuficient.

Alhora, es detecta una manca de formació especialitzada dirigida als docents, de manera que pràcticament la totalitat dels enquestats i entrevistats no han rebut formació sobre la temàtica. Aquest fet podria ser una de les raons que fa que les competències emprenedores no es treballin prou a les aules universitàries.

A banda dʼaixò, pel que fa a la majoria dʼestudiants i docents, el concepte dʼemprenedoria es troba força estigmatizat, ja que sʼassocia a una actitud procapitalisme, i no a competències i habilitats que poden millorar el perfil professional i les perspectives dʼocupabilitat laboral en un futur, com ara la iniciativa personal, la creativitat, la facilitat per a la comunicació, la capacitat per assumir riscos i responsabilitats o la flexibilitat i la capacitat per treballar en equip.

 

Estratègies per impulsar el canvi

Davant dʼaquesta realitat, els autors de lʼestudi recullen i proposen diferents accions i estratègies dirigides a tres àmbits: polítiques institucionals, polítiques docents i metodologia dʼaula.

Existeix una línia transversal que pretén reorientar el mateix concepte dʼemprenedoria, i proposar el terme competències emprenedores, amb un sentit molt més ampli i aplicat a totes les àrees de coneixement, i no només a les vinculades a lʼeconomia.

Una segona línia dʼactuacions es dirigeix a millorar la visibilitat i la sensibilització de la comunitat universitària respecte a les competències emprenedores: millorar els canals de difusió, disposar de prescriptors en els diferents estudis i implicar docents i alumnes en el procés de difusió de lʼemprenedoria a la institució.

Una tercera línia aporta propostes per millorar les competències docents del professorat a través de formació especialitzada (p. ex., a través de cursos en línia oberts i massius (MOOC), tallers de simulació, etc.), creació dʼun banc de bones pràctiques entre totes les universitats catalanes i, sobretot, una valoració i acreditació de la competència emprenedora del professorat.

La quarta i última línia dʼactuacions es dirigeix a dotar dʼestratègies per incorporar lʼemprenedoria a les aules, com per exemple noves activitats dʼaula o uns criteris dʼavaluació específics per valorar la competència emprenedora.

Lʼestudi sʼemmarca dins del programa de recerca dʼexcel·lència RecerCaixa,que impulsa lʼObra Social la Caixa en col·laboració amb lʼAssociació Catalana dʼUniversitats Públiques (ACUP) i que recull les respostes dʼuna mostra de 735 alumnes, 161 professors i 29 vicerectors de recerca, caps dʼestudis i directors de càtedres dʼemprenedoria de sis universitats públiques catalanes: la UB, la UAB, la UPF, la UPC, la UdG i la UdL.