Un estudi de la UB alerta de lʼimpacte ecològic de les espècies de peixos natius introduïts en conques hidrogràfiques del seu territori que no els corresponen

Les anomenades espècies translocades poden arribar a ser tan problemàtiques per als peixos autòctons com els peixos exòtics, segons el nou trebal. Foto: Adolf de Sostoa.
Les anomenades espècies translocades poden arribar a ser tan problemàtiques per als peixos autòctons com els peixos exòtics, segons el nou trebal. Foto: Adolf de Sostoa.
Recerca
(25/07/2022)

Els peixos exòtics són una amenaça per als ecosistemes fluvials, però què passa quan les espècies invasores són natives dʼun territori i han estat introduïdes en conques hidrogràfiques diferents dʼaquelles de què són originàries? Un nou estudi de la UB, publicat a Science of The Total Environment, ha analitzat lʼimpacte en els peixos autòctons dʼaquestes espècies anomenades translocades, en comparació amb els efectes dʼespècies invasores exòtiques, és a dir, aquelles que no són natives de cap conca del territori. Les conclusions de lʼestudi mostren que la qualitat de lʼhàbitat és el factor més important per al benestar dels peixos autòctons, però també apunten que les espècies translocades poden arribar a ser tan problemàtiques com les exòtiques.

Les anomenades espècies translocades poden arribar a ser tan problemàtiques per als peixos autòctons com els peixos exòtics, segons el nou trebal. Foto: Adolf de Sostoa.
Les anomenades espècies translocades poden arribar a ser tan problemàtiques per als peixos autòctons com els peixos exòtics, segons el nou trebal. Foto: Adolf de Sostoa.
Recerca
25/07/2022

Els peixos exòtics són una amenaça per als ecosistemes fluvials, però què passa quan les espècies invasores són natives dʼun territori i han estat introduïdes en conques hidrogràfiques diferents dʼaquelles de què són originàries? Un nou estudi de la UB, publicat a Science of The Total Environment, ha analitzat lʼimpacte en els peixos autòctons dʼaquestes espècies anomenades translocades, en comparació amb els efectes dʼespècies invasores exòtiques, és a dir, aquelles que no són natives de cap conca del territori. Les conclusions de lʼestudi mostren que la qualitat de lʼhàbitat és el factor més important per al benestar dels peixos autòctons, però també apunten que les espècies translocades poden arribar a ser tan problemàtiques com les exòtiques.

Segons els investigadors, aquests resultats poden tenir implicacions en la gestió dels rius, especialment en el context del canvi climàtic, ja que la translocació dʼespècies és un efecte freqüent del transvasament dʼaigua entre regions que alguns països duen a terme per mitigar les conseqüències de lʼescalfament global.

«El que suggereixen les nostres dades és que les invasions dʼespècies natives translocades sʼhan de prendre almenys tan seriosament com les dʼespècies exòtiques, en els sistemes estudiats, és a dir, a les típiques rieres i rius mediterranis de mida mitjana», subratlla Alberto Maceda, investigador de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona i primer autor de lʼarticle. En lʼestudi també hi han participat lʼinvestigador de lʼIRBio Adolfo de Sostoa i els experts Ralph Mac Nally i Jian D. L. Yen, de la Universitat de Melbourne (Austràlia).

Estudi pioner sobre lʼefecte de les espècies translocades

Els investigadors van estudiar les característiques de diverses espècies de peixos en quinze punts de les conques del nord-est de la península Ibèrica, però es van centrar especialment en la família dels ciprínids (Cyprinidae), que és una de les més riques en espècies del món i la més comuna a Europa.

En concret, es van analitzar indicadors dʼuna gran rellevància ecològica com ara la diversitat dʼespècies natives, la seva abundància i la distribució de mides dels peixos autòctons quan estan exposats a invasions dʼespècies exòtiques o de natives translocades. «Abans del nostre treball, hi havia estudis que posaven de manifest el problema de barrejar poblacions de truites mediterrànies amb atlàntiques, o alguns exemples de competència entre espècies natives i natives translocades, però el nostre és el primer estudi que ha analitzat la problemàtica des dʼun punt de vista més ampli i, a més, combinant diversos indicadors», destaca Alberto Maceda, professor de la Facultat de Biologia de la UB.

Efectes negatius en els peixos autòctons

Els resultats, en línia amb estudis previs, indiquen que la qualitat de lʼhàbitat és cabdal per a la conservació de les espècies natives. És a dir, les característiques de lʼentorn, com ara la temperatura, la profunditat o velocitat de lʼaigua, el pH o els nivells de nutrients, són les variables que expliquen millor la variabilitat en característiques com ara lʼabundància o el pes de les espècies autòctones analitzades. No obstant això, la principal novetat de la recerca és que, després dʼhaver tingut en compte aquestes variables ambientals, els resultats apunten que les espècies translocades tenien impactes potencialment més importants en els peixos autòctons que les espècies exòtiques, entre les quals nʼhi havia dʼàmpliament reconegudes, com les carpes (Cyprinus carpio) o els alburns (Alburnus alburnus).

Segons expliquen els autors a lʼarticle, la presència de peixos translocats es va associar amb una menor abundància i riquesa de peixos autòctons i amb individus autòctons més petits, mentre que la presència de peixos exòtics es va associar amb una major abundància i riquesa de peixos autòctons i individus generalment més grans.

Encara queden moltes incògnites per resoldre sobre les espècies translocades

Davant aquests resultats, els investigadors destaquen la necessitat dʼestudiar amb més deteniment lʼimpacte ecològic de les espècies natives translocades. «No sʼhi val a assumir que els impactes de les espècies exòtiques són pitjors perquè venen de fora de les nostres fronteres, ja que encara no tenim informació suficient per fer afirmacions dʼaquest tipus. De fet, tenim un gran desconeixement sobre les malalties, els problemes dʼhibridació, de competència tròfica, etc. que poden portar les espècies translocades», subratlla lʼinvestigador.

Repte legislatiu i de gestió dels rius

Les conclusions dʼaquest estudi suposen un repte considerable per a la legislació i la gestió actual dels rius, com per exemple el que es planteja en haver de protegir o dʼerradicar una mateixa espècie depenent de la conca hidrològica en què es trobi. «Normalment —argumenta Alberto Maceda—, les espècies es declaren problemàtiques (invasores) en un territori polític, però ens podem trobar que una espècie sigui nativa i tingui poblacions invasores a la mateixa demarcació política. Per complicar-ho encara més, també ens podem trobar que una espècie que està en regressió a la seva conca nativa, però que, en canvi, està en expansió a les conques en què ha estat introduïda».

En aquest context, lʼinvestigador apunta a la conservació de lʼhàbitat com lʼaspecte en què els gestors haurien dʼincidir més per conservar els peixos autòctons. «En termes generals, pensem que cal actuar respecte a la conservació de lʼhàbitat, perquè els beneficis tenen múltiples dimensions que, de retruc, fins i tot poden fer que les espècies autòctones siguin millors competidores que les exòtiques», destaca.

Malgrat aquesta recomanació general, Alberto Maceda afegeix que a vegades la intervenció contra les espècies introduïdes també pot ser una solució, especialment si es tracta de natives translocades, perquè poden tenir uns requeriments dʼhàbitat similars als de les natives. «Els rius amb un hàbitat poc conservat també són els que experimenten més invasions biològiques i, tot sovint, costa distingir els efectes de les espècies exòtiques i els de lʼhàbitat. Ara bé, en alguns casos el principal efecte perjudicial és el de les espècies natives translocades o exòtiques i, per tant, actuar i, si és factible, erradicar-les completament, segur que serà beneficiós per al riu», conclou.

Article de referència

Maceda-Veiga, A.; Mac Nally, R.; de Sostoa, A., i D. L. Yen, J. «Patterns of species richness, abundance and individual-size distributions in native stream-fish assemblages invaded by exotic and translocated fishes». Science of The Total Environment, maig de 2022. DOI: https://doi.org/10.1016/j.scitotenv.2022.155953