Un equip de la UB analitza lʼimpacte del canvi climàtic en els períodes secs i càlids als Pirineus

En la recerca hi han participat lʼinvestigador Marc Lemus-Cánovas, del Grup de Climatologia de la UB, i Joan Albert López-Bustins, professor del Departament de Geografia. Tots dos formen part de lʼInstitut de Recerca de lʼAigua de la UB.

Dues variables que incrementen els riscos mediambientals

La recerca ha analitzat, dʼuna banda, si la durada dels dies consecutius sense precipitació ha augmentat o augmentarà en el futur i, de lʼaltra, si quan es produeixin aquests períodes secs de llarga durada, les temperatures màximes seran més altes que avui dia. És la primera vegada que sʼestudien aquestes dues variables conjuntament a lʼàrea dels Pirineus, una aproximació que permet evitar una infraestimació del risc que suposen aquestes condicions climàtiques per a la zona. «Lʼestrès hídric al qual està sotmesa la vegetació per una combinació dʼun període llarg de sequera i una temperatura elevada és més alt que si tan sols analitzem un dels dos components. La concurrència de llargs períodes secs i temperatures extremadament càlides pot induir riscos mediambientals com incendis forestals, pèrdues de rendiment en els conreus, i en general, problemes greus al voltant de la biodiversitat de lʼàrea estudiada, que no es detectarien tenint en compte només una de les variables», explica Marc Lemus-Cánovas.

Lʼestudi ha partit de dades climàtiques de les diverses parts dels Pirineus (Pirineu català, Pirineu aragonès, etc.) des del 1981 fins al 2015. Aquesta informació sʼha obtingut, en part, gràcies a la feina realitzada des de lʼObservatori Pirinenc del Canvi Climàtic a través del projecte CLIMʼPY, que ha permès recuperar una gran quantitat de sèries climàtiques. «Aquestes dades ens indiquen que, fins avui, el risc que comporta lʼocurrència simultània de ratxes seques de llarga durada i de temperatures màximes extremes sʼha vist incrementat per lʼaugment dʼun dʼaquests components: la temperatura. Això ha succeït dʼuna manera similar tant a la primavera com a lʼestiu, i a tot el Pirineu en general», destaca lʼinvestigador.

Temperatures cada cop més extremes

Amb lʼobjectiu dʼestimar lʼevolució dʼaquestes dues variables durant la resta del segle XXI, els investigadors han tingut en compte dos dels quatre escenaris futurs dʼemissions de gasos dʼefecte hivernacle establerts pel Grup Intergovernamental dʼExperts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides, els anomenats escenaris RCP (de lʼanglès representative concentration pathways). «En un escenari intermedi dʼemissions (RCP4.5), que assumeix que a mitjan segle XXI les emissions inicien un procés dʼestabilització i el 2100 ja no hi ha una tendència creixent dʼemissió de gasos, el patró continuarà sent el que hem tingut fins avui: les temperatures seran cada cop més extremes quan es produeixin aquestes ratxes seques, però la durada dʼaquests períodes secs no es veurà incrementada», descriu lʼinvestigador.

En canvi, aquest panorama canviaria substancialment en un escenari dʼaltes emissions (RCP8.5), en què el volum dʼemissions continuaria augmentant durant tot el segle. En aquestes condicions, els autors han detectat que durant la primavera tindria lloc un augment notable de la durada dels períodes secs, sobretot a la meitat oriental dels Pirineus, i també un increment fort en els extrems tèrmics durant aquestes ratxes seques. «A lʼestiu, la durada dels dies sense pluja sʼincrementarà de manera notable a tot el vessant nord dels Pirineus (lʼàrea més humida dʼaquest territori) i les temperatures extremes també patiran un increment molt fort. Lʼàrea menys exposada a aquests increments en els dos components, a grans trets, seria lʼàrea més occidental i amb més influència atlàntica», explica Marc Lemus-Cánovas.

Segons els investigadors, aquests resultats subratllen la importància dʼaturar la tendència a lʼalça dʼemissió de gasos dʼefecte hivernacle. «Hem vist que un escenari intermedi no és ideal, perquè lʼaugment tèrmic és molt notable. Ara bé, un augment dràstic de la durada dels períodes secs i alhora de les temperatures extremes podria conduir a un escenari catastròfic, a causa de les greus implicacions que tindria en una zona molt fràgil, on el 59 % de la superfície està coberta per boscos», alerten.

En aquest sentit, Lemus-Cánovas assenyala que aquest estudi hauria de donar «més arguments per facilitar recursos públics als actors que es dediquen a la gestió forestal i ecològica dels Pirineus, amb la finalitat dʼadaptar-la per al futur en la mesura que sigui possible». «I, sobretot —conclou—, per promoure una política de mitigació del canvi climàtic que, en definitiva, és lʼassignatura que tenim pendent», conclou.

Recentment, el Grup de Climatologia de la UB ha rebut una resolució favorable per part del Ministeri de Ciència i Innovació sobre la concessió dʼun projecte de recerca titulat «Eventos compuestos secos y cálidos en la España peninsular», que permetrà a lʼequip dotar-se de recursos per continuar avançant en aquesta línia de recerca durant els pròxims tres anys.

Article de referència

M. Lemus-Cánovas i J. A. López-Bustins. «Assessing internal changes in the future structure of dry-hot compound events: the case of the Pyrenees». Natural Hazards and Earth Systems Science, juny de 2021. Doi: https://doi.org/10.5194/nhess-21-1721-2021