Un enterrament humà de 78.000 anys dʼantiguitat a lʼÀfrica

Reconstrucció virtual de la posició de Mtoto a la fossa. Imatge: Jorge González i Elena Santos
Reconstrucció virtual de la posició de Mtoto a la fossa. Imatge: Jorge González i Elena Santos
Recerca
(06/05/2021)

Àfrica Pitarch, investigadora Beatriu de Pinós al Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la UB (SERP-UB), participa en un estudi internacional publicat a Nature que analitza el que seria el primer enterrament humà a lʼÀfrica, de 78.000 anys dʼantiguitat. Sʼhan trobat les restes dʼun infant dʼentre 2,5 i 3 anys dʼedat en una fossa poc profunda al jaciment de Panga ya Saidi (Kenya). Aquest enterrament sʼafegeix a altres evidències sobre els primers comportaments socials complexos dels Homo sapiens.

Reconstrucció virtual de la posició de Mtoto a la fossa. Imatge: Jorge González i Elena Santos
Reconstrucció virtual de la posició de Mtoto a la fossa. Imatge: Jorge González i Elena Santos
Recerca
06/05/2021

Àfrica Pitarch, investigadora Beatriu de Pinós al Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la UB (SERP-UB), participa en un estudi internacional publicat a Nature que analitza el que seria el primer enterrament humà a lʼÀfrica, de 78.000 anys dʼantiguitat. Sʼhan trobat les restes dʼun infant dʼentre 2,5 i 3 anys dʼedat en una fossa poc profunda al jaciment de Panga ya Saidi (Kenya). Aquest enterrament sʼafegeix a altres evidències sobre els primers comportaments socials complexos dels Homo sapiens.

Per bé que els enterraments són una de les primeres evidències de comportament humà modern, a lʼÀfrica són molt escassos i, a vegades, fins i tot dubtosos. Per tant, no hi ha gaire informació sobre els orígens i el desenvolupament de les pràctiques dʼenterraments al continent on va néixer la nostra espècie. Ara, la troballa dʼun nen enterrat a Panga ya Saidi (Kenya) fa 78.000 anys revela com les poblacions de lʼedat de pedra mitjana interactuaven amb els difunts.

Panga ya Saidi ha estat un jaciment clau per a la recerca dels orígens humans des que sʼhi va començar a excavar lʼany 2010 en el marc dʼuna col·laboració a llarg termini entre arqueòlegs de lʼInstitut Max Planck per a la Ciència de la Història de la Humanitat (MPI-SHH, Jena, Alemanya) i els Museus Nacionals de Kenya (NMK, Nairobi). «El jaciment de Panga ya Saidi és clau a la costa est de lʼÀfrica, amb un registre extraordinari de 78.000 anys dʼactivitats culturals, tecnològiques i simbòliques», afirma Nicole Boivin, investigadora principal del projecte i directora de lʼMPI-SHH.

Les primeres restes dels ossos dʼaquesta troballa es van localitzar durant les excavacions durant el 2013, però no va ser fins al 2017 que la petita fossa on hi havia els ossos va quedar completament al descobert. La fossa, situada a uns tres metres de profunditat i de forma circular, contenia un conjunt dʼossos compactats i en un estat de conservació molt deficitari, fet que va requerir treballs dʼestabilització sobre el terreny.

Restes humanes descobertes al laboratori

Un cop estabilitzades amb benes de guix, les restes es van portar al Museu Nacional de Nairobi i, més tard, als laboratoris del Centre Nacional dʼInvestigació sobre lʼEvolució Humana (CENIEH), a Burgos, per analitzar-les i fer-ne un tractament especialitzat. Els investigadors van poder confirmar a partir de dues dents que les restes corresponien a un infant dʼentre 2,5 i 3 anys. Va rebre el sobrenom de Mtoto, ʻnenʼ en suahili.

Una anàlisi microscòpica dels ossos i de la terra que els envoltava va indicar que el cos havia estat cobert ràpidament després de ser enterrat, i que la descomposició va tenir lloc a la fossa. És a dir, Mtoto va ser enterrat intencionadament després de morir.

Els investigadors suggereixen que el cos flexionat de Mtoto, que es va trobar a la part dreta de la fossa, amb els genolls mirant cap al pit, devia estar embolcallat amb un teixit vegetal o algun altre material perible. «La inclinació i el despreniment del crani i de les tres primeres vèrtebres cervicals indiquen lʼexistència dʼun espai buit sota el cap, la qual cosa suggereix el col·lapse a causa de la descomposició dʼun suport perible. Aquests elements apunten a un ritual complex, que probablement va requerir la participació activa de diversos membres de la comunitat», assenyala María Martinón-Torres, primera autora del treball i directora del CENIEH.

Estudi dels sediments i les restes

Àfrica Pitarch va començar a treballar al jaciment de Panga ya Saidi el 2015. Va estudiar les restes de matèries colorants (ocres) trobades al llarg de tota la seqüència estratigràfica. «Quan van aparèixer les restes de lʼinfant, tot lʼequip es va bolcar a estudiar-les. En el meu cas, juntament amb investigadors de la Universitat de Bordeus i del CENIEH, vam analitzar el material que les envoltava», explica. La investigadora detalla: «El que volíem saber era si realment ens trobàvem davant dʼuna sepultura i, en cas afirmatiu, si les restes dʼocre descobertes a prop de lʼesquelet podien estar relacionades amb algun tipus de pràctica mortuòria. Lʼanàlisi del sediment va confirmar que, en efecte, es tracta dʼuna fossa excavada intencionadament en el terreny, mentre que lʼestudi dels fragments dʼocre ens va indicar que serien més aviat dʼorigen natural i que, en principi, no sʼhavien emprat deliberadament durant lʼenterrament del cos».

Enterraments dʼhumans moderns i neandertals

La datació amb tècniques de luminescència situa Mtoto fa 78.000 anys, fet que el converteix en lʼenterrament humà més antic trobat a lʼÀfrica. Els enterraments posteriors a lʼÀfrica durant lʼedat de pedra africana també inclouen individus joves, i indiquen un tractament especial per a cossos de nens en aquest període.

Les restes humanes es van trobar en nivells arqueològics amb indústria lítica típica de lʼedat de pedra mitjana, un tipus de tecnologia que sʼha argumentat que està relacionada amb més dʼuna espècie dʼhomínid. «Lʼassociació entre lʼenterrament i la indústria lítica de lʼedat de pedra mitjana ha tingut un paper fonamental a lʼhora de demostrar que el fabricant dʼaquestes eines de pedra van ser Homo sapiens», assenyala Emmanuel Ndiema, dels NMK.

Tot i que el descobriment a Panga ya Saidi representa fins avui la prova més antiga dʼun enterrament a lʼÀfrica, els enterraments dels neandertals i dels humans moderns a Euràsia daten de fa uns 120.000 anys i inclouen tant adults com joves i infants. Les raons per a la manca dʼenterraments primerencs a lʼÀfrica en comparació amb Euràsia no estan clares, potser es pot explicar per les diferències en les pràctiques mortuòries o per lʼescassedat de treballs de camp exhaustius en altres regions del continent africà.

«Lʼenterrament de Panga ya Saidi mostra que la inhumació dels morts és una pràctica compartida entre Homo sapiens y neandertals», revela Michael Petraglia, de lʼMPI-SHH. «Aquesta troballa planteja nous interrogants sobre lʼorigen i lʼevolució de la cultura de la mort en dues espècies humanes estretament relacionades».

Les excavacions a Panga ya Saidi les dirigeixen conjuntament lʼMPI-SHH (Jena, Alemanya) i els NMK (Nairobi, Àfrica). La conservació i lʼanàlisi de les restes dʼesquelet de Panga ya Saidi van ser dirigides pel CENIEH (Burgos, Espanya). El consorci internacional de científics inclou membres dʼorganitzacions i universitats de Kenya, Alemanya, Espanya, França, Austràlia, el Canadà, Sud-àfrica, el Regne Unit i els Estats Units.

Informació elaborada a partir de la nota de premsa de lʼInstitut Max Planck.

Article de referència: María Martinón-Torres, Francesco dʼErrico, Elena Santos, Ana Álvaro Gallo, Noel Amano, William Archer, Simon J. Armitage, Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez de Castro, James Blinkhorn, Alison Crowther, Katerina Douka, Stéphan Dubernet, Patrick Faulkner, Pilar Fernández-Colón, Nikos Kourampas, Jorge González García, David Larreina, François-Xavier Le Bourdonnec, George MacLeod, Laura Martín-Francés, Diyendo Massilani, Julio Mercader, Jennifer M. Miller, Emmanuel Ndiema, Belén Notario, Africa Pitarch Martí, Mary E. Prendergast, Alain Queffelec, Solange Rigaud, Patrick Roberts, Mohammad Javad Shoaee, Ceri Shipton, Ian Simpson, Nicole Boivin et Michael D. Petraglia. «Earliest human burial in Africa». Nature, 5 de maig 2021. DOI : 10.1038/s41586-021-03457-8.

El divendres 7 de maig es farà la presentació en línia dʼun documental sobre les recerques a Panga ya Saidi de lʼequip francocatalà.