Un cicle de conferències a la UB analitza la correspondència entre rostre i ànima

<i>La Vénération</i> (1690), de Charles Le Brun. Foto: RMN-Grand Palais / Martine Beck-Coppola.
La Vénération (1690), de Charles Le Brun. Foto: RMN-Grand Palais / Martine Beck-Coppola.
Acadèmic
(11/03/2014)

Sʼacostuma a dir que la cara és el mirall de lʼànima. Però, i si el rostre fos la pròpia ànima emergida? Aquesta és la pregunta que plantegen les I Jornades Internacionals «El rostre humà: identitat i semblança», que es desenvoluparan de lʼ11 de març al 27 de juny a la Facultat de Belles Arts de la UB. Explorar i donar a conèixer fins a quin punt la fisiognomia i els accidents facials, malgrat la seva condició estructural, poden ser o no els encarregats de transmetre els estats emotius seran els eixos principals dʼaquestes jornades. També sʼhi abordarà la fisiognomia i la representació visual de les emocions des dʼàmbits com ara el disseny, la publicitat i els mitjans de comunicació. El cicle, de caràcter multidisciplinari, reunirà artistes plàstics, historiadors, filòsofs de lʼart, metges, científics i investigadors dedicats a la creació plàstica, en general, i a lʼestudi del rostre humà, en particular. Entre els ponents, destaquen noms com el del comunicador Sebastià Serrano, el cirurgià plàstic Josep M. Serra Renom, o els artistes Antonio López i Francesc Artigau. La inauguració serà a càrrec de lʼarqueòleg Jordi Serrallonga, mentre que el cineasta David Trueba i el pintor Josep Santilari tancaran el cicle, al mes de juny.

<i>La Vénération</i> (1690), de Charles Le Brun. Foto: RMN-Grand Palais / Martine Beck-Coppola.
La Vénération (1690), de Charles Le Brun. Foto: RMN-Grand Palais / Martine Beck-Coppola.
Acadèmic
11/03/2014

Sʼacostuma a dir que la cara és el mirall de lʼànima. Però, i si el rostre fos la pròpia ànima emergida? Aquesta és la pregunta que plantegen les I Jornades Internacionals «El rostre humà: identitat i semblança», que es desenvoluparan de lʼ11 de març al 27 de juny a la Facultat de Belles Arts de la UB. Explorar i donar a conèixer fins a quin punt la fisiognomia i els accidents facials, malgrat la seva condició estructural, poden ser o no els encarregats de transmetre els estats emotius seran els eixos principals dʼaquestes jornades. També sʼhi abordarà la fisiognomia i la representació visual de les emocions des dʼàmbits com ara el disseny, la publicitat i els mitjans de comunicació. El cicle, de caràcter multidisciplinari, reunirà artistes plàstics, historiadors, filòsofs de lʼart, metges, científics i investigadors dedicats a la creació plàstica, en general, i a lʼestudi del rostre humà, en particular. Entre els ponents, destaquen noms com el del comunicador Sebastià Serrano, el cirurgià plàstic Josep M. Serra Renom, o els artistes Antonio López i Francesc Artigau. La inauguració serà a càrrec de lʼarqueòleg Jordi Serrallonga, mentre que el cineasta David Trueba i el pintor Josep Santilari tancaran el cicle, al mes de juny.

 
Aquestes xerrades estan organitzades en el marc del projecte de recerca El rostre humà: identitat i semblança, que dirigeix lʼartista i catedràtic de Pintura de la UB Miquel Quílez Bach.
 
Un total de divuit ponències de lʼàmbit científic, humanístic i artístic
 
Per abordar la unió íntima que existeix entre cos i ànima, el programa consta de divuit ponències, a càrrec de personalitats destacades del món de la ciència i lʼart. «Deixant a banda lʼespecificitat de lʼart oriental, lʼexpressió artística de les emocions constitueix un desafiament que recorre totes les etapes de la cultura europea des del Renaixement fins als nostres dies, i que interpel·la pintors, escultors, humanistes i científics», expliquen els organitzadors.
 
«Darwin, simios y homínidos: ¿Biología vs. cultura de la expresión facial de las emociones?» és el títol de la primera xerrada, a càrrec de lʼarqueòleg i naturalista Jordi Serrallonga, deixeble del primatòleg Jordi Sabater Pi, amb què arrencarà el cicle aquest dimarts, 11 de març, a les 12 h. Altres ponents destacats en el camp de la medicina són lʼecografista de lʼHospital General de Catalunya Joan Acosta, que parlarà sobre lʼorigen de les expressions en el fetus humà (dijous 13 de març, 12 h), i el cirurgià plàstic Josep M. Serra Renom, amb la ponència «Antes y después: la identidad operada» (dimecres 19 de març, 17.30 h).
 
De lʼàmbit humanístic, hi participaran Jorge-Manuel Rodríguez Almenar, professor del Departament de Dret Civil de la Universitat de València, especialitzat en el misteriós sudari de Torí (dimarts 18 de març, 17.30 h); el comunicador i catedràtic de Lingüística General de la UB Sebastià Serrano, que abordarà la seducció del rostre (dimecres 19 de març, 12 h); lʼartista i teòric de la Universitat de Lisboa Hugo M. G. Ferrão, estudiós del rostre cibernètic (dimarts 25 de març, 12 h); Enrique G. Fernández-Abascal, catedràtic de Psicologia Bàsica de la UNED, que ha investigat lʼefecte de les emocions en la salut (dimarts 1 dʼabril, 12 h), i lʼhistoriador de la Universitat Internacional de Catalunya Alfons Puigarnau, estudiós de lʼestètica medieval (dimecres 2 dʼabril, 17.30 h).
 
En el camp de lʼexperimentació artística, hi participaran escultors i pintors de renom, com ara Xavier Serra de Rivera (dimarts 18 de març, 12 h), Ramon Trias Torres (dimarts 25 de març, 17.30 h) o Francesc Artigau (dimecres 2 dʼabril, 12 h), el fotògraf Pierre Gonnord (dimecres 21 de maig, 12 h) i lʼartista Antonio López, considerat el pare de lʼescola hiperrealista madrilenya (dimecres 28 de maig, 12 h).
 
Finalment, la conferència «Documental El cuadro o el misterio de la creación artística», a càrrec del cineasta David Trueba, que estarà acompanyat pel pintor Josep Santilari, clourà el cicle el divendres 27 de juny, a les 12 h. La xerrada tractarà sobre el reportatge que Trueba va enregistrar entre el gener del 2008 i lʼabril del 2009 sobre el procés creatiu dʼun quadre de Santilari titulat Ell@.
 
Projecte de recerca El rostre humà: identitat i semblança
 
Les jornades estan impulsades pel projecte de recerca El rostre humà: identitat i semblança, finançat pel Ministeri dʼEconomia i Competitivitat.
 
Els membres del projecte també participaran en el cicle de conferències per donar a conèixer les seves aportacions. Es tracta dʼinvestigadors dʼàmbits tan diversos com ara la medicina i les ciències experimentals, les humanitats i les belles arts: a banda de lʼinvestigador principal del projecte, Miquel Quílez, en formen part el cirurgià Cosme Gay Escoda, catedràtic de Patologia Quirúrgica Bucal i Maxil·lofacial de la UB; el catedràtic de Lingüística General de la UB Sebastià Serrano; el crític dʼart Donald Kuspit, professor honorífic de la Universitat dʼStoony Brook (Nova York) especialitzat en el llenguatge corporal del post-art; la professora de Dibuix de la UB Bibiana Crespo, i els artistes Oriol Vaz-Romero Trueba i Natàlia Quílez Cepero, doctors investigadors de la Fundació Bosch i Gimpera, els quals aporten una aproximació iconogràfica i infogràfica del rostre humà a través de la història de lʼart europeu.