Un article a ʻThe Lancetʼ reivindica el paper de les universitats i els centres de recerca a lʼHERA
En un article de correspondència publicat el 17 de maig a The Lancet, la Lliga Europea dʼUniversitats de Recerca (LERU) —en la qual la UB és lʼúnica universitat espanyola— i la Xarxa dʼInstituts Europeus de Recerca en Salut Global (EGHRIN) sostenen que Europa ha de tenir una posició de lideratge a escala mundial en el desenvolupament dʼuna resposta integral i ràpida a les emergències sanitàries. Lʼarticle també destaca la necessitat de promoure el paper de les universitats i dels instituts de recerca en la contribució a la nova Autoritat Europea de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries (HERA), futur organisme de la Comissió Europea.
En un article de correspondència publicat el 17 de maig a The Lancet, la Lliga Europea dʼUniversitats de Recerca (LERU) —en la qual la UB és lʼúnica universitat espanyola— i la Xarxa dʼInstituts Europeus de Recerca en Salut Global (EGHRIN) sostenen que Europa ha de tenir una posició de lideratge a escala mundial en el desenvolupament dʼuna resposta integral i ràpida a les emergències sanitàries. Lʼarticle també destaca la necessitat de promoure el paper de les universitats i dels instituts de recerca en la contribució a la nova Autoritat Europea de Preparació i Resposta davant Emergències Sanitàries (HERA), futur organisme de la Comissió Europea.
Lʼarticle està signat, entre dʼaltres, per la professora de la UB Núria Casamitjana i pel professor Antoni Plasència, respectivament directora de Formació i director general de lʼInstitut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), soci fundador de la xarxa EGHRIN. Els dos experts, que estan col·laborant amb la LERU des de fa dos anys per donar visibilitat als temes relacionats amb la salut global, expliquen que aquest article vol incidir en la idea que lʼHERA «hauria dʼadoptar un model integral i treballar en estreta col·laboració amb les agències existents a la UE i amb agències importants de fora de la Unió».
Aquest model estaria basat en cinc components:
- La innovació tecnològica i la resposta ràpida als reptes del mercat i dels reguladors.
- Lʼharmonització del desenvolupament de polítiques i la implementació de polítiques adaptables en lʼàmbit nacional i subnacional.
- El seguiment i monitoratge dels mecanismes de preparació i de resposta.
- Lʼexploració dʼhoritzons per detectar adequadament les amenaces i els perills transfronterers a Europa o en altres llocs, i per monitorar i avaluar nous productes, dispositius i tecnologies de contramesura.
- Lʼeducació i la formació amb lʼaportació dʼinstitucions acadèmiques i de salut pública que ofereixin plans didàctics inter i transdisciplinaris.
«Dʼaquesta manera, lʼHERA facilitaria la innovació tecnològica, promouria el desenvolupament i la implementació de polítiques, descriuria escenaris predictius i desenvoluparia activitats educatives i de formació per garantir que es disposi de les capacitats necessàries davant les emergències sanitàries», apunten els experts. Aquest model de cinc components també depèn dʼuna millor implicació amb els països de fora de la UE, especialment amb els països dʼingressos baixos i mitjans.
Així mateix, Casamitjana i Plasència han indicat que ISGlobal, institut de recerca participat per la UB, posa la seva capacitat científica, tècnica i de relacions internacionals a disposició de les autoritats per preparar la candidatura de la ciutat de Barcelona com a seu de la futura HERA. La creació dʼaquest nou organisme és una de les diverses iniciatives anunciades per la Comissió Europea per fer front a futures emergències sanitàries. Recentment també ha estat tema de debat en el marc de la Cimera Mundial de la Salut, un fòrum organitzat per la presidència italiana del G20 i la Comissió Europea que va tenir lloc el divendres 21 de maig per compartir les lliçons apreses durant la pandèmia de COVID-19 i discutir la millor manera dʼafrontar futures crisis.
Més informació