Trobat per primer cop a Catalunya el tigre del llorer, un insecte en expansió al continent europeu

El tigre del llorer: de lʼilla de Creta al continent europeu

Lʼinsecte Stephanitis lauri —de nom comú tigre del llorer— és un hemípter de la família dels tíngids o puntaires, descrit per primer cop per Siegfried Rietschel a lʼilla de Creta el 2014. Dʼaleshores ençà, diverses cites científiques havien confirmat la seva presència en diversos punts de la costa mediterrània a França i Itàlia. En el cas de Catalunya, els primers símptomes de la presència de lʼinsecte, que eren fulles danyades del llorer, les va identificar Riba en col·laboració amb alguns jardiners de la província de Girona, lʼestiu del 2020.

La descoberta dʼaquest insecte fitòfag a Catalunya incrementa lʼinventari entomològic de les espècies del gènere Stephanitis identificades a la península Ibèrica: Stephanitis (Stephanitis) chlorophana (Fieber, 1861), citat a Ciudad Real, Leiria (Portugal) i el Marroc; Stephanitis (Stephanitis) pyri (Fabricius, 1775), un insecte que viu sobre plantes arbustives i arbòries diverses —és una plaga habitual de pomeres i pereres— i trobat a la Rioja, Barcelona, Girona, Tarragona, València i Jaén, entre altres ubicacions, i, finalment, Stephanitis (Stephanitis) takeyai (Drake & Maa, 1955), una espècie exòtica nativa del Japó estesa a lʼÍndia, a molts països europeus i als Estats Units, localitzada en lʼàmbit ibèric a la província de Pontevedra i a Porto (Portugal).

En comparació amb la resta dʼespècies de tota la família Tingidae de la regió euromediterrània, «Stephanitis lauri és lʼúnica espècie que està relacionada amb el llorer Laurus nobilis. Com que és una espècie descrita fa pocs anys, encara no hi ha un bon coneixement científic de la seva biologia», explica Marta Goula, professora del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Els tíngids són insectes de mida petita, la qual cosa dificulta distingir-los a simple vista. Si es disposa dʼuna lupa de camp o binocular, lʼull expert pot apreciar els detalls de forma i coloració que ajuden a distingir les espècies. En concret, Stephanitis lauri es pot confondre amb altres insectes autòctons —en particular, amb S. pyri—, però també amb puntaires dʼaltres gèneres, com ara el tigre del plàtan (Corythucha ciliata).

«Lʼinsecte sʼinstal·la a la cara inferior de les fulles. Com en altres tíngids, quan sʼalimenta de la seva planta hoste injecta saliva —que pot tenir un cert grau de fitotoxicitat— amb les seves peces bucals picadores-xucladores», detalla Riba. «La superfície superior de la fulla (anvers) queda tacada de manera característica, amb un pigallat platejat», continua. «Si fem un paral·lelisme amb el que sabem de S. pyri, és possible que durant lʼhivern els individus del tigre del llorer també quedin protegits sota la fullaraca».

Una amenaça per als jardins històrics i les lloredes silvestres

Lʼintens comerç nacional i internacional de plantes ornamentals —com algunes lauràcies, la família del llorer— podria haver obert la porta dʼentrada de S. lauri al continent europeu. Encara no se sap si la presència simultània del tigre del llorer en diferents països europeus és conseqüència de diferents episodis dʼintroducció o bé de la dispersió a partir dʼun únic punt inicial. A Catalunya, tot indica que lʼinsecte estaria en fase dʼexpansió, però per confirmar aquesta hipòtesi caldrà continuar fent-ne el seguiment al llarg del temps.

Ara com ara, lʼinsecte només sʼha trobat al llorer, un arbre típic de la vegetació autòctona mediterrània que es troba en hàbitats humits (fons de valls, obagues o vores de corrents dʼaigua, per exemple) i també en lʼàmbit ornamental dels espais verds, ja que és una planta molt utilitzada en jardineria. La majoria de citacions de S. lauri corresponen al medi urbà (majoritàriament, parcs públics o jardins particulars). Ara bé, també sʼhan detectat danys causats en peus de llorers silvestres relativament pròxims a vies de comunicació, que podrien explicar-se per la dispersió dʼinsectes a través del transport de mercaderies o de la circulació de vehicles.

Com sʼobserva en general en tots els insectes, lʼaugment de les temperatures podria afavorir el desenvolupament del tigre del llorer i el creixement de les seves poblacions. «Probablement, lʼaplicació de mesures urgents per controlar aquestes poblacions a Catalunya seria poc eficaç ja que lʼespècie es troba molt escampada per les províncies de Girona i Barcelona. En aquests casos, cal veure com el llorer respon a lʼatac de lʼinsecte, ja que sovint les plantes tenen mecanismes de tolerància i compensació als efectes perjudicials dels insectes», indiquen els autors.

«Les mesures urgents sí que podrien ser de certa utilitat en jardins històrics, atès el valor patrimonial de les tanques de llorers, o exemplars de notable envergadura. En aquest cas, sʼescauria els tractaments amb productes fitosanitaris autoritzats en aquest àmbit de jardineria».

Avui dia, hi ha pocs productes fitosanitaris autoritzats per ser aplicats dins lʼàmbit de la jardineria. A més, no hi ha productes insecticides autoritzats per lʼàmbit forestal. Això fa que la gestió del tigre del llorer amb lʼús de fitosanitaris sigui difícil. «Aquesta espècie està força disseminada per la geografia meridional europea. A més, tot i que se sospita que es tracta dʼuna espècie exòtica pel seu comportament davant dʼuna espècie vegetal autòctona, la Unió Europea no sʼha manifestat al respecte. En aquestes situacions, és habitual que no es donin directives de rang europeu», clouen Marta Goula i Josep Maria Riba.