Identificada la mula més antiga d’Europa occidental
Investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques i de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona han identificat al Penedès la mula més antiga documentada a la Mediterrània occidental i a l’Europa continental. La troballa, explicada en un article publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, està datada entre els segles VIII i VI aC, durant la primera edat del ferro, moment en què els fenicis van introduir els burros a la península Ibèrica. Les mules són un híbrid entre un burro i una euga, de manera que la datació establerta pels investigadors pot significar que el coneixement d’hibridar èquids va arribar a Europa, procedent del Pròxim Orient, abans del que es pensava fins ara.
Investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques i de l’Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona han identificat al Penedès la mula més antiga documentada a la Mediterrània occidental i a l’Europa continental. La troballa, explicada en un article publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports, està datada entre els segles VIII i VI aC, durant la primera edat del ferro, moment en què els fenicis van introduir els burros a la península Ibèrica. Les mules són un híbrid entre un burro i una euga, de manera que la datació establerta pels investigadors pot significar que el coneixement d’hibridar èquids va arribar a Europa, procedent del Pròxim Orient, abans del que es pensava fins ara.
L’animal estudiat es va documentar el 1986, durant l’excavació d’una part del jaciment de l’Hort d’en Grimau, a Castellví de la Marca. Procedeix, concretament, de l’interior d’una fossa, probablement una sitja amortitzada, en què es van dipositar també les restes òssies parcialment cremades d’una dona. El material es conserva actualment al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) de Vilafranca del Penedès. Amb la nova recerca, s’ha datat l’animal amb radiocarboni i se n’ha fet la identificació per mitjà de la genètica. L’equip d’investigadors ha dut a terme un estudi multidisciplinari a escala taxonòmica, morfològica, patològica i de la dieta de l’animal a partir dels isòtops estables. Tant el context de la troballa com la presència de material fenici al mateix jaciment o en d’altres de propers vinculen la zona amb el comerç fenici.
El burro es va introduir a la península Ibèrica a través de les xarxes de comerç que els fenicis van establir al llarg de la Mediterrània. Aquests comerciants van acabar establint-se en factories comercials i colònies en diversos punts del litoral de la península i són els responsables d’introduir, entre altres productes, animals exòtics d’origen forà, com el burro o la gallina.
La hibridació d’èquids va permetre aconseguir animals de transport com les mules, més ben adaptades als climes àrids que els cavalls i més resistents. A l’article es proposa que la mula del jaciment del Penedès, que es va utilitzar per al transport i que s’alimentava amb farratges, podria ser el resultat d’una hibridació produïda a la península Ibèrica a partir del creuament in situ de cavalls locals i burros importats. Tanmateix, altres possibilitats són igualment versemblants i potser es tracta d’una mula nascuda fora de la península, fet que properes anàlisis genètiques i isotòpiques resoldran. En tot cas, la troballa obre la porta a considerar la zona nord-occidental del Mediterrani com un focus important en l’expansió fenícia. Cal assenyalar que, fins ara, les mules més antigues d’Europa estaven datades tres o quatre segles més tard, amb l’inici de la romanització.
En aquesta recerca, liderada per la UB, hi han participat també investigadors del Centre d’Antropobiologia i Genòmica de Tolosa (CNRS i Universitat Paul Sabatier de Tolosa III), de la Universitat de la Corunya i de la Universitat d’Extremadura. La recerca ha rebut finançament dels projectes ARQ001SOL-178-2022, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; PID2024-156954NB-I00, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats (MICIU/AEI/10.13039/501100011033) i del Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Unió Europea; SGR2021-00337, del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques de la UB, i de PEGASUS (681605) i HorsePower (101071707), del Consell Europeu de Recerca.
Article de referència:
Albizuri, Silvia; Nadal, Jordi; Martín Cuervo, María; Grandal-D’Anglade, Aurora; Orlando, Ludovic; Fages, Antoine; Mercadal, Oriol (†); Mestres, Josep; Farré, Jordi; López Cachero, F. Javier. «The oldest mule in the western Mediterranean. The case of the Early Iron Age in Hort d’en Grimau (Penedès, Barcelona, Spain)». Journal of Archaeological Science: Reports, febrer de 2026. DOI: https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2025.105506.