El Tribunal Permanent dels Pobles jutja aquesta setmana la situació de les dones a l’Afganistan amb la participació de la professora de la UB Elisenda Calvet

Elisenda Calvet és professora de la Facultat de Dret de la UB.
Elisenda Calvet és professora de la Facultat de Dret de la UB.
Notícia | Divulgació | Solidaritat
(07/10/2025)
La professora de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona Elisenda Calvet, experta en dret internacional, justícia transicional i genocidi, serà una de les vuit membres del Tribunal Permanent dels Pobles, que aquesta setmana jutja a Madrid la situació de les dones sota el règim talibà de l’Afganistan. Les sessions, que tindran lloc del 8 al 10 d’octubre a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid, serviran per donar visibilitat a la persecució per motiu de gènere que pateixen les dones en aquell país, amb l’esperança que en un futur es pugui jutjar dins del sistema jurídic establert.
Elisenda Calvet és professora de la Facultat de Dret de la UB.
Elisenda Calvet és professora de la Facultat de Dret de la UB.
Notícia | Divulgació | Solidaritat
07/10/2025
La professora de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona Elisenda Calvet, experta en dret internacional, justícia transicional i genocidi, serà una de les vuit membres del Tribunal Permanent dels Pobles, que aquesta setmana jutja a Madrid la situació de les dones sota el règim talibà de l’Afganistan. Les sessions, que tindran lloc del 8 al 10 d’octubre a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid, serviran per donar visibilitat a la persecució per motiu de gènere que pateixen les dones en aquell país, amb l’esperança que en un futur es pugui jutjar dins del sistema jurídic establert.

El tribunal d’opinió, que no té capacitat punitiva, escoltarà l’acusació de la fiscalia i diverses dones afganeses supervivents i analitzarà proves pericials, per sentenciar sobre el sistema de persecució per motius de gènere dels talibans segons el dret internacional. Les sessions són possibles gràcies a organitzacions de la societat civil afganesa com ara Rawadari, AHRDO (organització afganesa de drets humans i democràcia), DROPS (organització per a la investigació política i els estudis de desenvolupament) i HRD+ (defensores dels drets humans). Es preveu que sigui una plataforma essencial per documentar les violacions de drets humans, donar veu a les supervivents i pressionar per a la rendició de comptes. 

A més de la professora de la UB Elisenda Calvet, formaran part del tribunal advocats i advocades constitucionalistes, professores de dret internacional i persones expertes en drets humans, entre d’altres, que han dedicat les seves carreres a promoure la justícia de gènere i a donar veu a les persones silenciades pels conflictes. 

Elisenda Calvet és professora de Dret Internacional Públic de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. És experta en justícia transicional, drets humans, dret internacional humanitari, dret internacional penal i estudis de genocidi. Ha treballat per a la Creu Roja Espanyola, la Cort Interamericana de Drets Humans i l’Oficina de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans. És membre de l’Associació Internacional d’Acadèmics del Genocidi, on també ha format part del Consell Executiu. 

El Tribunal Permanent dels Pobles és un tribunal d’opinió internacional competent per pronunciar-se sobre qualsevol delicte greu comès en perjudici dels pobles i les minories.

El Tribunal Permanent dels Pobles 

El Tribunal Permanent dels Pobles és un tribunal d’opinió internacional competent per pronunciar-se sobre qualsevol delicte greu comès en perjudici dels pobles i les minories. L’integren una xarxa de persones expertes i personalitats reconegudes a escala internacional que són convocades periòdicament perquè integrin el jurat de les sessions. El Tribunal, creat l’any 1979 a Bolonya, ha donat visibilitat a nombrosos casos de violacions greus dels drets humans, que després han estat jutjats dins del sistema jurídic internacional. Algunes de les últimes sessions han abordat els casos de Rojava contra Turquia (2025) o la violència a Papua Occidental (2024). 

Enllaços relacionats