Treball més enllà del salari: un estudi amb participació de la UB revela la cara oculta del capitalisme contemporani
Susana Narotzky, catedràtica d’Antropologia Social a la UB.
Notícia
|
Recerca
(15/04/2025)
En un context marcat per la precarització de les condicions laborals i la proliferació de formes d’ocupació intermitents, invisibles i no assalariades, una nova recerca amb participació de la Universitat de Barcelona posa en qüestió els fonaments amb què tradicionalment s’ha entès el treball dins del capitalisme. L’article, titulat «Simultaneous disruptions: forms of livelihood, fragmentation of classes, and social labor in the twenty-first century» i publicat a la revista científica Dialectical Anthropology, el signen les investigadores Susana Narotzky, catedràtica d’Antropologia Social a la UB, i Sharryn Kasmir, professora a la Universitat Hofstra (Estats Units).
Susana Narotzky, catedràtica d’Antropologia Social a la UB.
Notícia
|
Recerca
15/04/2025
En un context marcat per la precarització de les condicions laborals i la proliferació de formes d’ocupació intermitents, invisibles i no assalariades, una nova recerca amb participació de la Universitat de Barcelona posa en qüestió els fonaments amb què tradicionalment s’ha entès el treball dins del capitalisme. L’article, titulat «Simultaneous disruptions: forms of livelihood, fragmentation of classes, and social labor in the twenty-first century» i publicat a la revista científica Dialectical Anthropology, el signen les investigadores Susana Narotzky, catedràtica d’Antropologia Social a la UB, i Sharryn Kasmir, professora a la Universitat Hofstra (Estats Units).
La tesi principal de l’estudi és clara: el treball assalariat, entès com la relació social central del capitalisme, no ha de ser considerat el model universal ni dominant. Al contrari, l’economia global es fonamenta en una àmplia gamma de formes de treball no formalitzat, precari i sovint invisibilitzat, que van des de les feines temporals i informals fins a pràctiques laborals fortament condicionades per l’extracció de recursos naturals o per situacions de confinament social i econòmic. Aquestes activitats, tot i no encaixar en els esquemes laborals clàssics, són fonamentals per produir valor en el sistema capitalista.
Les autores defensen una redefinició del concepte de «treball social», entès no només com allò que es remunera mitjançant un salari, sinó com l’esforç humà col·lectiu —sovint no reconegut— que permet la reproducció de la vida i l’acumulació de capital.
Aquesta perspectiva permet visibilitzar formes de treball que sovint han estat relegades a la marginalitat estadística i legal, però que sustenten bona part de les economies modernes, tant al nord com al sud global. Així, es planteja una crítica profunda als marcs interpretatius heretats de l’economia política clàssica, i es proposa una nova gramàtica per comprendre el treball en l’era del capitalisme fragmentat.
L’article s’estructura a partir de diversos casos etnogràfics que permeten exemplificar aquesta realitat. A Mèxic, famílies indígenes recullen còdols de platja per exportar-los als Estats Units, una activitat informal i ambientalment destructiva que combina treball familiar, explotació infantil i absència total de protecció laboral. A la regió espanyola de Doñana, persones migrants contractades per a la recollida de maduixes treballen en condicions precàries, sotmeses a permisos laborals restrictius que impedeixen qualsevol mobilitat o possibilitat d’organització col·lectiva. Mentrestant, als Estats Units, molts joves opten per combinar múltiples feines a temps parcial davant la desconfiança en el treball estable tradicional, una estratègia que reflecteix dècades de flexibilització del mercat laboral i de debilitament dels drets laborals.
Lluny de considerar aquests casos com a excepcionals o propis de contextos perifèrics, les investigadores sostenen que són representatius del cor mateix del capitalisme actual. En paraules de les autores, «el treball assalariat no ha estat mai l’única relació social del capitalisme, i avui és més evident que mai». Aquest fenomen, assenyalen, no és nou, però ha esdevingut estructural i globalitzat. L’article també analitza el paper de l’estat en la consolidació d’aquestes formes de treball precari, així com la manera com la naturalesa —els recursos ambientals— esdevé un altre element explotat en nom del desenvolupament econòmic.
Les autores defensen una redefinició del concepte de «treball social», entès no només com allò que es remunera mitjançant un salari, sinó com l’esforç humà col·lectiu —sovint no reconegut— que permet la reproducció de la vida i l’acumulació de capital.
Aquesta perspectiva permet visibilitzar formes de treball que sovint han estat relegades a la marginalitat estadística i legal, però que sustenten bona part de les economies modernes, tant al nord com al sud global. Així, es planteja una crítica profunda als marcs interpretatius heretats de l’economia política clàssica, i es proposa una nova gramàtica per comprendre el treball en l’era del capitalisme fragmentat.
L’article s’estructura a partir de diversos casos etnogràfics que permeten exemplificar aquesta realitat. A Mèxic, famílies indígenes recullen còdols de platja per exportar-los als Estats Units, una activitat informal i ambientalment destructiva que combina treball familiar, explotació infantil i absència total de protecció laboral. A la regió espanyola de Doñana, persones migrants contractades per a la recollida de maduixes treballen en condicions precàries, sotmeses a permisos laborals restrictius que impedeixen qualsevol mobilitat o possibilitat d’organització col·lectiva. Mentrestant, als Estats Units, molts joves opten per combinar múltiples feines a temps parcial davant la desconfiança en el treball estable tradicional, una estratègia que reflecteix dècades de flexibilització del mercat laboral i de debilitament dels drets laborals.
Lluny de considerar aquests casos com a excepcionals o propis de contextos perifèrics, les investigadores sostenen que són representatius del cor mateix del capitalisme actual. En paraules de les autores, «el treball assalariat no ha estat mai l’única relació social del capitalisme, i avui és més evident que mai». Aquest fenomen, assenyalen, no és nou, però ha esdevingut estructural i globalitzat. L’article també analitza el paper de l’estat en la consolidació d’aquestes formes de treball precari, així com la manera com la naturalesa —els recursos ambientals— esdevé un altre element explotat en nom del desenvolupament econòmic.
L’antropòloga Susana Narotzky publica un article en què mostra com l’economia global depèn cada cop més de formes de treball precari, no reconegut i invisibilitzat, que fragmenten la classe treballadora i posen en qüestió les categories tradicionals de treball i classe.
Davant d’aquest panorama, les autores proposen abandonar la idea homogènia de «classe obrera» i adoptar la noció de «classes de treballadors/es», més plural i capaç de reflectir la diversitat d’experiències laborals que conviuen avui. Aquesta fragmentació, però, no només té efectes econòmics, sinó també polítics, ja que dificulta la construcció de solidaritats col·lectives i d’estratègies de resistència compartides. No obstant això, la identificació de formes comunes de precarització podria obrir la porta a noves aliances entre treballadors més enllà dels sectors i les geografies.
Amb aquest article, Susana Narotzky i Sharryn Kasmir contribueixen a un debat clau per entendre les transformacions del món del treball i les tensions entre capital i vida al segle XXI. El text forma part d’un número especial dedicat a repensar el treball i la classe des d’una perspectiva crítica i global. I ho fa, a més, amb una clara voluntat de situar l’antropologia com una disciplina capaç de desvelar els mecanismes d’explotació invisibles, però estructurals, del nostre temps.
Amb aquest article, Susana Narotzky i Sharryn Kasmir contribueixen a un debat clau per entendre les transformacions del món del treball i les tensions entre capital i vida al segle XXI. El text forma part d’un número especial dedicat a repensar el treball i la classe des d’una perspectiva crítica i global. I ho fa, a més, amb una clara voluntat de situar l’antropologia com una disciplina capaç de desvelar els mecanismes d’explotació invisibles, però estructurals, del nostre temps.
Susana Narotzky (Nova York, 1958) és catedràtica d’Antropologia Social a la Universitat de Barcelona i una de les principals especialistes en antropologia econòmica a escala internacional. Ha centrat la seva recerca en el treball informal, les economies domèstiques, els estudis de gènere i la construcció d’identitats polítiques. Ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Recerca Ramón Menéndez Pidal, en l’àrea d’humanitats, del Ministeri de Ciència i Innovació (2020), i amb el premi ICREA Acadèmia en tres ocasions. Ha publicat nombrosos llibres i articles, i ha liderat projectes internacionals sobre els efectes socials de la crisi i l’austeritat. Així mateix, és fundadora del Grup d’Estudis sobre Reciprocitat (GER) de la UB. La seva recerca combina el rigor teòric amb un fort compromís social i polític.
Referències
Kasmir, Sharryn; Narotzky, Susana. «Simultaneous disruptions: forms of livelihood, fragmentation of classes, and social labor in the twenty-first century». Dialectical Anthropology, febrer de 2025. DOI: 10.1007/s10624-025-09763-1.