La Universitat de Barcelona coordina un projecte clau per definir la identitat cultural europea
Com decideix la Unió Europea (UE) cap a on es dirigirà la recerca del futur? Definir les línies científiques que marcaran les convocatòries europees de finançament per als vint-i-vuit països membres i els seus 508 milions dʼhabitants és un dels grans reptes de la UE. Cultural Base. Plataforma social sobre patrimoni cultural i identitats europees és un projecte europeu coordinat per la Universitat de Barcelona que vol facilitar aquest procés a partir dʼuna base científicament sòlida i amb la participació de la major quantitat possible de parts interessades. Es tracta de la primera iniciativa dʼaquest tipus dirigida a definir una agenda de recerca en lʼàrea del patrimoni i les identitats culturals. En consorci amb la UB, participen en el projecte la Universitat de Glasgow (Escòcia), la Universitat Central Europea (Hongria), lʼInstitut Universitari Europeu (Itàlia), la Universitat de Sussex (Anglaterra), la Universitat de París 1 (França) i lʼempresa Interarts.
Com decideix la Unió Europea (UE) cap a on es dirigirà la recerca del futur? Definir les línies científiques que marcaran les convocatòries europees de finançament per als vint-i-vuit països membres i els seus 508 milions dʼhabitants és un dels grans reptes de la UE. Cultural Base. Plataforma social sobre patrimoni cultural i identitats europees és un projecte europeu coordinat per la Universitat de Barcelona que vol facilitar aquest procés a partir dʼuna base científicament sòlida i amb la participació de la major quantitat possible de parts interessades. Es tracta de la primera iniciativa dʼaquest tipus dirigida a definir una agenda de recerca en lʼàrea del patrimoni i les identitats culturals. En consorci amb la UB, participen en el projecte la Universitat de Glasgow (Escòcia), la Universitat Central Europea (Hongria), lʼInstitut Universitari Europeu (Itàlia), la Universitat de Sussex (Anglaterra), la Universitat de París 1 (França) i lʼempresa Interarts.
«Abans de definir quin tipus de convocatòries cal finançar en el futur, la Comissió Europea (CE) ha dʼestablir quins aspectes es vol estudiar i des de quines perspectives», explica Arturo Rodríguez Morató, professor del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona i coordinador del consorci. Amb aquest objectiu, la CE ha impulsat, per primera vegada en lʼàmbit del patrimoni i les identitats, aquesta plataforma social. Es tracta dʼuna estratègia que sʼutilitza des de fa temps per desenvolupar tecnologies i consisteix en un procés de reflexió col·lectiva, indagació i diàleg estructurat entre totes les parts interessades en una àrea concreta. «Té molt sentit que sʼinverteixi en un procés de reflexió, en comptes que les línies estratègiques les decideixi el buròcrata de torn o que sʼutilitzin mecanismes que no estiguin construïts per atendre els interessos més generals», apunta lʼinvestigador.
El desafiament de la identitat comuna i la integració
Lʼatenció a les identitats i el patrimoni cultural arriba en un moment en què aquestes qüestions també centren lʼactualitat política a Europa: «No hi ha dubte que hi ha una gran efervescència de les problemàtiques que tenen a veure amb les identitats, la memòria comuna i la integració, especialment amb la tensió que estan vivint alguns països europeus amb els refugiats. És un problema que ve de més lluny; però sembla clar que en les institucions europees hi ha una necessitat dʼaprofundir i definir una idea clara sobre com cal actuar», assenyala Rodríguez Morató.
El principal repte del projecte és delimitar aquest horitzó temàtic tan ambiciós en unes línies estratègiques que condensin els aspectes més rellevants i urgents que sʼhan dʼatendre en el futur immediat. Per això, Cultural Base va començar el maig del 2015 una revisió de tota la bibliografia científica i les polítiques que sʼhan desenvolupat fins ara en aquest camp. La idea dels investigadors era establir quines coses se saben, des de quines perspectives i —més important encara— què queda per conèixer. «També ens interessava esbrinar quines polítiques sʼhan desenvolupat i si sʼha aprofitat tot el coneixement acumulat fins ara. A vegades passa que sʼimplementen polítiques amb poca base científica o que hi ha treballs de recerca que no troben una política que els desenvolupi», recalca lʼinvestigador.
Un cop recopilada tota aquesta informació, el projecte va establir sis grups de debat en què es van definir dotze grans àrees temàtiques estratègiques partint de la intersecció del patrimoni i les identitats culturals amb tres grans eixos: memòria, inclusió i creativitat. Dʼaquesta confluència nʼhan sorgit temàtiques com ara la necessitat de crear una memòria europea comuna més enllà de les nacions, la problemàtica de tractar els aspectes més foscos de la història europea, el paper de la religió i el secularisme en la identitat dels europeus, la creativitat des de perspectives diferents a les merament economicistes o també el repte del mercat digital únic europeu.
Dotze reptes futurs
A partir dʼaquestes dotze grans àrees temàtiques, lʼequip dʼinvestigadors, format per politòlegs, historiadors, sociòlegs, historiadors de lʼart i antropòlegs, ha treballat per definir dotze documents de visió: «És un format habitual en lʼàmbit tecnològic, on sʼutilitza per parlar de reptes tecnològics futurs. Es tracta de sintetitzar la situació actual, la perspectiva futura, els reptes i les problemàtiques plantejades en cadascuna de les àrees temàtiques», explica Rodríguez Morató. Aquests documents també sʼhan obert a la discussió pública a través del web del projecte i sʼhan contrastat amb el consell assessor, un grup dʼexperts amb un perfil més internacional que complementa la visió europea predominant a Cultural Base.
Tot aquest material es va debatre en una conferència que va tenir lloc al maig a Barcelona, i en la qual van participar prop dʼun centenar de persones entre investigadors, representants de les parts interessades i membres dʼaltres projectes europeus amb finalitats semblants. La implicació de diferents grups interessats ha estat una constant durant tot el projecte: «Són un grup central en aquest procés de recerca, reflexió i diàleg. Està format pels agents culturals que treballen des de diferents enfocaments en el terreny cultural: artistes, institucions culturals, museus, representants del patrimoni, associacions, empreses culturals, societats de drets dʼautor, etc.», detalla lʼinvestigador.
Agenda científica de recerca
Lʼúltima fase de Cultural Base, que està previst que acabi el maig del 2017, serà definir una agenda científica en cadascuna de les àrees temàtiques finalment seleccionades, amb lʼobjectiu que es pugui fer servir en futures convocatòries europees de recerca. En paral·lel, també es treballarà per elaborar una sèrie de recomanacions polítiques dʼactuació respecte a les àrees esmentades. «Esperem que tota aquesta feina tingui un impacte real en la recerca europea futura en aquest camp; però, en qualsevol cas, el que segur que en quedarà és una metodologia i una xarxa dʼexperts, gent diversa i agents culturals que han participat en el procés i destil·lat aquest coneixement», conclou lʼinvestigador.