«La guerra Carlina va deixar una petjada fonda que encara podem llegir al paisatge i a la memòria de molts pobles catalans»
A l’esquerra, el cementiri del Vendrell el 1924 durant la commemoració de l’atac carlí de 1874. Font: Arxiu Comarcal del Baix Penedès. A la dreta, el cementeri del Vendrell actual. Font: Mariona Masnou Campañà.
Notícia
|
Cultura
|
Divulgació
(17/07/2025)
Un equip de recerca liderat pel professor del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona David Cao i pel Patronat d’Estudis Osonencs ha iniciat un projecte pioner per identificar i estudiar la memòria material i simbòlica que la tercera guerra Carlina (1872-1875) va deixar a Catalunya. La iniciativa, coordinada en el marc del projecte Inventari digital de monuments i commemoracions de les guerres carlines (COMMON), ha rebut 10.000 euros dels ajuts Creu Casas Sicart 2025, destinats a impulsar la recerca en l’àmbit local i comarcal. Ara s’ha centrat en la darrera carlinada, però es preveu que en fases futures s’estengui a les altres guerres carlines.
A l’esquerra, el cementiri del Vendrell el 1924 durant la commemoració de l’atac carlí de 1874. Font: Arxiu Comarcal del Baix Penedès. A la dreta, el cementeri del Vendrell actual. Font: Mariona Masnou Campañà.
Notícia
|
Cultura
|
Divulgació
17/07/2025
Un equip de recerca liderat pel professor del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona David Cao i pel Patronat d’Estudis Osonencs ha iniciat un projecte pioner per identificar i estudiar la memòria material i simbòlica que la tercera guerra Carlina (1872-1875) va deixar a Catalunya. La iniciativa, coordinada en el marc del projecte Inventari digital de monuments i commemoracions de les guerres carlines (COMMON), ha rebut 10.000 euros dels ajuts Creu Casas Sicart 2025, destinats a impulsar la recerca en l’àmbit local i comarcal. Ara s’ha centrat en la darrera carlinada, però es preveu que en fases futures s’estengui a les altres guerres carlines.
El projecte s’emmarca en una acció conjunta promoguda per la Xarxa Vives d’Universitats, l’Institut Ramon Muntaner i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC-CERCA), i té l’objectiu de fer valer un patrimoni sovint ignorat: monuments, làpides, festes cíviques i topònims que mantenen viva la memòria d’un conflicte que va tenir una forta presència al territori. «És una línia de recerca en la qual treballem sistemàticament des del 2023», explica David Cao. «Les memòries vinculades a aquest passat traumàtic van ser molt presents en nombroses poblacions catalanes, en alguns casos fins a la Guerra Civil del 1936-1939».
L’equip investigador ha documentat més de seixanta memorials entre monuments, commemoracions i noms de carrers, escampats per disset comarques catalanes. Es tracta d’un treball meticulós i policèntric que ha comptat amb la col·laboració activa de diversos centres d’estudis locals, arxius comarcals i institucions de recerca patrimonial: el Patronat d’Estudis Osonencs, l’Institut d’Estudis Empordanesos, l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès i el Centre d’Estudis de Granollers. L’anàlisi es basa en fonts com ara la premsa de l’època, documentació municipal, arxius parroquials, registres militars o fotografies històriques. «Ens hem adonat que el fenomen té més magnitud i presència del que havíem previst», apunta Cao. «En alguns llocs, l’activitat commemorativa va tenir una rellevància i una perdurabilitat molt considerables».
A més del valor històric i patrimonial, l’equip de recerca destaca la complexitat metodològica d’un projecte d’aquestes característiques. «A l’hora de documentar tots aquests elements memorials, hem recorregut a fonts molt diverses», explica Cao. Aquesta diversitat ha requerit la complicitat d’arxius i entitats locals, ja que, tal com afegeix el professor, «la presència d’aquesta memòria en el territori és força capil·lar».
Un dels aspectes més reveladors de la recerca ha estat la comprovació que les commemoracions carlines van conviure, durant dècades, amb altres memòries rivals. Aquesta superposició va donar lloc a veritables «guerres de memòries», amb episodis de violència simbòlica i tensió política. «Tenim identificades nombroses mostres d’oposició a les iniciatives memorials liberals i republicanes, i això ens revela que aquests passats recuperats per al present podien tenir alhora capacitats de cohesió i divisió», explica Cao.
Segons el professor, el projecte no només recupera la memòria carlina, sinó que analitza les múltiples narratives que s’han disputat el record del conflicte: «Estudiem les memòries, en plural. Ens interessa especialment la pugna entre diverses iniciatives memorials que rivalitzen per imposar-se en l’espai públic». Aquesta mirada amplia el focus per incloure les commemoracions impulsades des de les cultures liberals i republicanes, i analitza episodis de confrontació simbòlica, des de la destrucció de monuments fins a conflictes pel nomenclàtor urbà.
Entre els exemples més destacats, l’equip ha documentat el monument al general Cabrinetty a Puigcerdà, destruït el 1936, o el de Llaés, vinculat a l’afusellament de carrabiners el 1874. També destaquen les commemoracions que es feien anualment a Cervera i Puigcerdà, i que en alguns casos van perdurar fins al 1936. «És excepcional que una població pirinenca com Puigcerdà tingués ja a la dècada de 1880 dos monuments públics dedicats a aquest passat bèl·lic», subratlla Cao. «I en el cas de Cervera, carrers com Combat o Porta de la Victòria encara conserven la memòria d’aquells enfrontaments».
L’equip investigador ha documentat més de seixanta memorials entre monuments, commemoracions i noms de carrers, escampats per disset comarques catalanes. Es tracta d’un treball meticulós i policèntric que ha comptat amb la col·laboració activa de diversos centres d’estudis locals, arxius comarcals i institucions de recerca patrimonial: el Patronat d’Estudis Osonencs, l’Institut d’Estudis Empordanesos, l’Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs, el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, el Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès i el Centre d’Estudis de Granollers. L’anàlisi es basa en fonts com ara la premsa de l’època, documentació municipal, arxius parroquials, registres militars o fotografies històriques. «Ens hem adonat que el fenomen té més magnitud i presència del que havíem previst», apunta Cao. «En alguns llocs, l’activitat commemorativa va tenir una rellevància i una perdurabilitat molt considerables».
A més del valor històric i patrimonial, l’equip de recerca destaca la complexitat metodològica d’un projecte d’aquestes característiques. «A l’hora de documentar tots aquests elements memorials, hem recorregut a fonts molt diverses», explica Cao. Aquesta diversitat ha requerit la complicitat d’arxius i entitats locals, ja que, tal com afegeix el professor, «la presència d’aquesta memòria en el territori és força capil·lar».
Un dels aspectes més reveladors de la recerca ha estat la comprovació que les commemoracions carlines van conviure, durant dècades, amb altres memòries rivals. Aquesta superposició va donar lloc a veritables «guerres de memòries», amb episodis de violència simbòlica i tensió política. «Tenim identificades nombroses mostres d’oposició a les iniciatives memorials liberals i republicanes, i això ens revela que aquests passats recuperats per al present podien tenir alhora capacitats de cohesió i divisió», explica Cao.
Segons el professor, el projecte no només recupera la memòria carlina, sinó que analitza les múltiples narratives que s’han disputat el record del conflicte: «Estudiem les memòries, en plural. Ens interessa especialment la pugna entre diverses iniciatives memorials que rivalitzen per imposar-se en l’espai públic». Aquesta mirada amplia el focus per incloure les commemoracions impulsades des de les cultures liberals i republicanes, i analitza episodis de confrontació simbòlica, des de la destrucció de monuments fins a conflictes pel nomenclàtor urbà.
Entre els exemples més destacats, l’equip ha documentat el monument al general Cabrinetty a Puigcerdà, destruït el 1936, o el de Llaés, vinculat a l’afusellament de carrabiners el 1874. També destaquen les commemoracions que es feien anualment a Cervera i Puigcerdà, i que en alguns casos van perdurar fins al 1936. «És excepcional que una població pirinenca com Puigcerdà tingués ja a la dècada de 1880 dos monuments públics dedicats a aquest passat bèl·lic», subratlla Cao. «I en el cas de Cervera, carrers com Combat o Porta de la Victòria encara conserven la memòria d’aquells enfrontaments».
Un projecte liderat per David Cao i el Patronat d’Estudis Osonencs, amb el suport de la Xarxa Vives i l’Institut Ramon Muntaner, recupera monuments, commemoracions i topònims vinculats a la tercera guerra Carlina a Catalunya.
El projecte també permet trencar tòpics. Si bé sovint s’associa el carlisme al món rural i conservador, la recerca posa en relleu que es tractava d’un fenomen àmpliament estès, també en entorns urbans. «Les partides armades carlines van actuar en poblacions com Mataró, Igualada, Terrassa o Granollers entre 1872 i 1875», recorda Cao.
L’equip investigador que participa en el projecte està format per Anna Bach, Joan Torrents i Raúl Cuenca, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Alba Masramon, Laia Masnou, Oriol Dueñas i Laia Gallego, de la Universitat de Barcelona, i l’investigador independent Arnau Dorca. Junts, han construït una recerca coral que connecta el món universitari amb el territori.
El projecte COMMON també obre una nova via per reinterpretar el paper del carlisme en la història catalana. Lluny de ser un moviment anecdòtic o marginal, el carlisme va tenir una influència profunda en la societat del segle XIX. «Les guerres carlines no són únicament conflictes dinàstics. Formen part d’una dialèctica de revolució i contrarevolució que acompanya la construcció del món contemporani», explica Cao. «Estudiar-les ens acosta a qüestions centrals com la politització de les classes populars, la construcció de l’Estat liberal espanyol o la creació d’imaginaris col·lectius amb gran capacitat de perdurabilitat». Una mostra de la seva dimensió històrica és el cost humà i social del conflicte. «Si ens referim concretament a la tercera guerra Carlina, pensem que en alguns moments va significar la mobilització armada de vint-i-cinc o cinquanta mil persones i que el balanç aproximat de morts rondaria els cinc mil per als anys 1872-1875», afegeix.
Per això, insisteix que el carlisme s’ha d’entendre com un component estructural de la història contemporània. «És un moviment de llarga durada, amb capacitat d’adaptació i transformació, que va saber connectar amb el catolicisme militant i que va transmetre la seva memòria a través de xarxes familiars i comunitàries. Cal defugir la idea d’un carlisme unívoc: històricament ha estat plural».
«El segle XIX tendeix a quedar relegat, en l’àmbit de la història contemporània», conclou el professor. «I això facilita que perdurin tòpics esbiaixats o visions simplificadores d’aquells processos». Amb aquesta recerca, la Universitat de Barcelona reafirma el seu compromís amb la recerca aplicada, la col·laboració territorial i la divulgació del coneixement històric. El projecte culminarà amb un repositori públic i una exposició itinerant, que contribuiran a fer accessibles aquests resultats a la ciutadania i als agents del patrimoni local.
L’equip investigador que participa en el projecte està format per Anna Bach, Joan Torrents i Raúl Cuenca, de la Universitat Autònoma de Barcelona; Alba Masramon, Laia Masnou, Oriol Dueñas i Laia Gallego, de la Universitat de Barcelona, i l’investigador independent Arnau Dorca. Junts, han construït una recerca coral que connecta el món universitari amb el territori.
El projecte COMMON també obre una nova via per reinterpretar el paper del carlisme en la història catalana. Lluny de ser un moviment anecdòtic o marginal, el carlisme va tenir una influència profunda en la societat del segle XIX. «Les guerres carlines no són únicament conflictes dinàstics. Formen part d’una dialèctica de revolució i contrarevolució que acompanya la construcció del món contemporani», explica Cao. «Estudiar-les ens acosta a qüestions centrals com la politització de les classes populars, la construcció de l’Estat liberal espanyol o la creació d’imaginaris col·lectius amb gran capacitat de perdurabilitat». Una mostra de la seva dimensió històrica és el cost humà i social del conflicte. «Si ens referim concretament a la tercera guerra Carlina, pensem que en alguns moments va significar la mobilització armada de vint-i-cinc o cinquanta mil persones i que el balanç aproximat de morts rondaria els cinc mil per als anys 1872-1875», afegeix.
Per això, insisteix que el carlisme s’ha d’entendre com un component estructural de la història contemporània. «És un moviment de llarga durada, amb capacitat d’adaptació i transformació, que va saber connectar amb el catolicisme militant i que va transmetre la seva memòria a través de xarxes familiars i comunitàries. Cal defugir la idea d’un carlisme unívoc: històricament ha estat plural».
«El segle XIX tendeix a quedar relegat, en l’àmbit de la història contemporània», conclou el professor. «I això facilita que perdurin tòpics esbiaixats o visions simplificadores d’aquells processos». Amb aquesta recerca, la Universitat de Barcelona reafirma el seu compromís amb la recerca aplicada, la col·laboració territorial i la divulgació del coneixement històric. El projecte culminarà amb un repositori públic i una exposició itinerant, que contribuiran a fer accessibles aquests resultats a la ciutadania i als agents del patrimoni local.
David Cao és professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona i investigador expert en cultura política, memòria històrica i rituals commemoratius. És coeditor de La muerte pública (2025) i forma part de l’equip del projecte Postguerres Comparades (POSCOM) i del projecte Símbolos en disputa en la España contemporánea. La seva recerca se centra en l’anàlisi de les formes de record públic, especialment en contextos de conflicte i transformació social.