Desxifrat un mecanisme que evita la pèrdua d’activitat del teixit adipós marró durant l’envelliment

D'esquerra a dreta, Tania Quesada-López, Francesc Villarroya, Albert Blasco-Roset, Marta Giralt, Alberto Mestres-Arenas, Joan Villarroya, Aleix Gavaldà-Navarro i Rubén Cereijo.
D'esquerra a dreta, Tania Quesada-López, Francesc Villarroya, Albert Blasco-Roset, Marta Giralt, Alberto Mestres-Arenas, Joan Villarroya, Aleix Gavaldà-Navarro i Rubén Cereijo.
Notícia | Recerca
(05/11/2025)

A mesura que el cos envelleix, l’activitat del teixit adipós marró disminueix, ja no es cremen tantes calories i això pot afavorir l’obesitat i algunes patologies cardiovasculars cròniques que s’agreugen amb l’edat. Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona ha identificat un mecanisme molecular que és clau en la pèrdua d’activitat del greix marró durant l’envelliment. El treball obre noves perspectives per dissenyar estratègies que permetin potenciar l’activitat d’aquest òrgan i evitar les malalties metabòliques i cardiovasculars cròniques durant l’envelliment.

D'esquerra a dreta, Tania Quesada-López, Francesc Villarroya, Albert Blasco-Roset, Marta Giralt, Alberto Mestres-Arenas, Joan Villarroya, Aleix Gavaldà-Navarro i Rubén Cereijo.
D'esquerra a dreta, Tania Quesada-López, Francesc Villarroya, Albert Blasco-Roset, Marta Giralt, Alberto Mestres-Arenas, Joan Villarroya, Aleix Gavaldà-Navarro i Rubén Cereijo.
Notícia | Recerca
05/11/2025

A mesura que el cos envelleix, l’activitat del teixit adipós marró disminueix, ja no es cremen tantes calories i això pot afavorir l’obesitat i algunes patologies cardiovasculars cròniques que s’agreugen amb l’edat. Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona ha identificat un mecanisme molecular que és clau en la pèrdua d’activitat del greix marró durant l’envelliment. El treball obre noves perspectives per dissenyar estratègies que permetin potenciar l’activitat d’aquest òrgan i evitar les malalties metabòliques i cardiovasculars cròniques durant l’envelliment.

La recerca, publicada a la revista Science Advances, la lidera el professor Joan Villarroya, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) —amb seu al Parc Científic de Barcelona-UB— i l’Àrea de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició del CIBER (CIBEROBN). També hi col·laboren equips de l’Escola de Medicina Albert Einstein de Nova York (Estats Units).

Teixit adipós marró: com evitar-ne la inactivació durant l’envelliment?

El nou estudi, dut a terme amb models animals, revela que l’activació termogènica del greix marró està associada a l’augment d’un procés cel·lular conegut com a autofàgia mitjançada per xaperones (CMA), que potencia la degradació selectiva de proteïnes específiques.

Durant l’envelliment, disminueix l’autofàgia mitjançada per xaperones i això causa una pèrdua de l’activitat del teixit adipós marró. «Per tant, actuar sobre l’autofàgia mitjançada per xaperones pot ser una acció clau en modular l’activitat d’aquest teixit», detalla el professor Joan Villarroya, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Biologia.

L’activitat del teixit adipós marró està fortament regulada per evitar el descontrol en la metabolització de diferents substrats químics. Aquest control s’assegura mitjançant proteïnes que actuen com a repressores de l’activitat termogènica i que s’activen sempre que l’organisme no tingui la necessitat d’activar el teixit adipós marró.

«La funció de l’autofàgia mitjançada per xaperones és l’eliminació selectiva de proteïnes. El que hem observat és que aquest procés s’encarrega de la degradació d’aquestes proteïnes repressores, i així fa possible l’activitat del greix marró», indica el professor Villarroya.

Durant molts anys, s’ha intentat dissenyar fàrmacs capaços d’activar el teixit adipós marró per evitar-ne el declivi, però fins ara les diferents opcions generaven efectes secundaris no desitjats. «Afortunadament, ara comencen a existir fàrmacs experimentals eficaços per modular l’autofàgia mitjançada per xaperones», indica Villarroya.

«En l’estudi s’han tractat ratolins que envelleixen amb aquests fàrmacs i s’ha aconseguit que el teixit adipós mantingui l’activitat, i millori el metabolisme tot i l’envelliment».

Futurs fàrmacs per tractar pacients

Ara com ara, hi ha disponibles alguns fàrmacs d’ús preclínic dissenyats per activar aquest procés, desenvolupats originalment per al potencial tractament de malalties neurodegeneratives, en què sovint s’acumulen proteïnes amb acció patològica.

En el vessant clínic, es podria plantejar l’ús d’aquests compostos per evitar la inactivació del greix marró amb l’envelliment o en altres condicions en què la baixa activitat del teixit adipós marró té conseqüències patològiques, com ara l’obesitat o la diabetis.

Per això, l’equip investigador està abordant de quina manera es podria actuar sobre l’autofàgia mitjançada per xaperones per potenciar la despesa d’energia metabòlica i controlar així l’obesitat i els seus efectes cardiometabòlics negatius. «Aquestes línies de recerca les estem desplegant tant en models experimentals com amb uns primers estudis en pacients, en col·laboració amb diversos hospitals», clou Joan Villarroya.

 



​​​​​​​Article de referència:

 

Mestres-Arenas, Alberto et al. «Chaperone-mediated autophagy controls brown adipose tissue thermogenic activity». Science Advances, octubre de 2025. DOI: 10.1126/sciadv.ady0415.