Aquestes substàncies es creen amb un objectiu molt clar: imitar els efectes de drogues més conegudes, com ara el cànnabis, la cocaïna, l’èxtasi (MDMA) o l’LSD, però modificant-ne lleugerament l’estructura química per esquivar les lleis vigents. Que siguin «legals» pot donar una falsa sensació de seguretat, però res més lluny de la realitat: es tracta de substàncies poc investigades sobre les quals la informació de seguretat és, en gran part, desconeguda. Aquest fenomen és difícil de controlar perquè canvia constantment: quan una substància es prohibeix, ja n’hi ha diverses de noves, llestes per reemplaçar-la. 

Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation.