Sis filòsofes de l’actualitat per canviar la tradició

L’obra és una breu genealogia que dona a conèixer l’obra de sis de les autores més rellevants dels segles XX i XXI.
L’obra és una breu genealogia que dona a conèixer l’obra de sis de les autores més rellevants dels segles XX i XXI.
Notícia | Cultura | Institucional | Divulgació | Igualtat
(09/03/2023)

Jane Addams, Charlotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Angela Davis, Audre Lorde i Vandana Shiva són les sis pensadores que conformen Filòsofes de la contemporaneïtat (Edicions UB), de Núria Sara Miras Boronat, que contribueix a bastir una tradició filosòfica alternativa

L’obra és una breu genealogia que dona a conèixer l’obra de sis de les autores més rellevants dels segles XX i XXI.
L’obra és una breu genealogia que dona a conèixer l’obra de sis de les autores més rellevants dels segles XX i XXI.
Notícia | Cultura | Institucional | Divulgació | Igualtat
09/03/2023

Jane Addams, Charlotte Perkins Gilman, Judith Shklar, Angela Davis, Audre Lorde i Vandana Shiva són les sis pensadores que conformen Filòsofes de la contemporaneïtat (Edicions UB), de Núria Sara Miras Boronat, que contribueix a bastir una tradició filosòfica alternativa

El pensament no té gènere, però un il·lustre panteó d’homes blancs presideix el cànon filosòfic. Les dones, malgrat les nombroses aportacions que han fet a la història de les idees, encara no hi tenen entrada. L’obra Filòsofes de la contemporaneïtat, de Núria Sara Miras Boronat, és una breu genealogia publicada per Edicions UB que dona a conèixer l’obra de sis de les autores més rellevants dels segles XX i XXI. D’aquesta manera, col·labora en la tasca de reconeixement d’una tradició alternativa, més plural i diversa, de la filosofia contemporània. 

Jane Addams, filòsofa i activista per la pau; Charlotte Perkins Gilman, la sociòloga que imaginava un món millor; Judith Shklar, la politòloga que posa rostre a la injustícia; Angela Davis, una icona vivent contra l’opressió; Audre Lorde, poeta, guerrera, mare, negra i lesbiana, i Vandana Shiva, la filòsofa de la ciència que vol sembrar la llibertat, han estat dones valentes, pioneres, que han provat de comprendre els canvis ràpids i convulsos de la seva època i que han donat resposta a les qüestions més candents de cada moment amb reflexions i estratègies innovadores. Amb l’objectiu de reivindicar la plena actualitat i l’originalitat del seu llegat, Miras en dona a conèixer diversos textos, i alhora fa valer la praxi política i els moviments socials emancipadors que aquestes dones han impulsat.

Del 6 al 13 de març, amb motiu del Dia Internacional de les Dones, les xarxes socials d’Edicions UB s’omplen de filosofia amb un concurs a Instagram que té aquestes sis autores com a protagonistes. El concurs consisteix a endevinar quina de les filòsofes va dir o escriure la frase que  , i entre els usuaris que encertin totes les respostes se sortejarà un exemplar de Filòsofes de la contemporaneïtat, que es presentarà el dilluns 13 de març, a les 19:00, a la llibreria Alibri de Barcelona (Balmes, 26). Així mateix, es donaran a conèixer les obres d’art que Carina Miras Boronat ha creat especialment per il·lustrar el volum.

Aquest llibre és el darrer títol de la col·lecció Filosofia UB, en la qual, sota la direcció de Josep Monserrat, es publiquen assaigs filosòfics originals d’autors contemporanis i traduccions al català d’obres filosòfiques universals. Algunes de les últimes edicions anotades que han vist la llum són A propòsit de Hannah Arendt, d’Anna Masó, amb edició i introducció a cura de Stefania Fantauzzi; El món moral. Primera sèrie d’assaigs morals (1936-1939), d’Alexandre Galí, editat per Josep Monserrat, i Democràcia i ètica social, de Jane Addams, traduït per Paula Przybylowicz Vidal i Núria Sara Miras Boronat, també responsable de l’edició.

Núria Sara Miras Boronat (Tarragona, 1977) és professora de Filosofia Moral i Política a la Universitat de Barcelona, i actual delegada del rector per a la direcció de la Unitat d’Igualtat. Es va doctorar el 2009 amb la tesi Wittgenstein i Gadamer: llenguatge, praxi, raó, i ha fet estades de docència i recerca a l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a Berlín, a Leipzig, a Parma i a Paderborn. També ha publicat diversos assaigs sobre joc, feminisme i pragmatisme, i del 2016 al 2019 va ser codirectora del festival de filosofia Barcelona Pensa. És coordinadora de la secció de pensament «Frontisteri» de la revista Compàs d’amalgama (Edicions UB) i editora de la secció multilingüe de l’European Journal of Pragmatism and American Philosophy.