Un nou estudi sobre la síntesi d’ADN en bacteris impulsa la recerca de la pròxima generació d’antibiòtics
Un estudi publicat a la revista International Journal of Biological Macromolecules presenta la imatge més minuciosa obtinguda fins ara de l’NrdR, el regulador principal dels ribonucleòtids (RNR) en els bacteris. La recerca mostra les primeres imatges detallades de l’estructura completa de la proteïna NrdR i revela com els canvis en la forma i l’associació d’aquesta proteïna afecten la manera com controla processos clau dins de la cèl·lula. Aquest treball proporciona una base conceptual i experimental per a la identificació de nous objectius antibacterians i la innovació terapèutica futura.
Un estudi publicat a la revista International Journal of Biological Macromolecules presenta la imatge més minuciosa obtinguda fins ara de l’NrdR, el regulador principal dels ribonucleòtids (RNR) en els bacteris. La recerca mostra les primeres imatges detallades de l’estructura completa de la proteïna NrdR i revela com els canvis en la forma i l’associació d’aquesta proteïna afecten la manera com controla processos clau dins de la cèl·lula. Aquest treball proporciona una base conceptual i experimental per a la identificació de nous objectius antibacterians i la innovació terapèutica futura.
La recerca l’han dirigit el grup d’Infeccions Bacterianes: Teràpies Antimicrobianes, de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), liderat per Eduard Torrents, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, i el grup de Biologia Estructural de Macromolècules Mitocondrials de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC), encapçalat per la investigadora Maria Solà. Així mateix, en el treball, que té com a primer coautor Lucas Pedraz, hi ha participat el grup de Caracterització Bioelèctrica a la Nanoescala de l’IBEC.
Els enzims ribonucleòtids (RNR) són els responsables de la conversió de les molècules de ribonucleòtids en desoxiribonucleòtids (dNTP), els precursors que componen l’ADN. Ara, aquest estudi combina la biologia estructural, la caracterització biofísica i els assajos funcionals per dibuixar com l’estructura quaternària de l’NrdR respon a diferents estats de nucleòtids i com aquests canvis afecten la seva activitat reguladora. L’estudi se centra en dos patògens bacterians importants: Escherichia coli, un model clau per estudiar la fisiologia bacteriana fonamental, i Pseudomonas aeruginosa, un patogen oportunista reconegut per la seva resistència inherent a molts antibiòtics i el seu paper en les infeccions cròniques.
«Apuntar a un regulador tan important podria debilitar els bacteris patògens o ajudar a restaurar la seva susceptibilitat als antibiòtics existents, cosa que representa una via prometedora per contrarestar la creixent resistència als antimicrobians», explica Eduard Torrents, que és investigador ICREA Acadèmia.