Serrat i Bonet, investits honoris causa

Reportatge | Institucional | Acadèmic
(06/03/2023)

El doctorat honoris causa és la màxima distinció que la Universitat de Barcelona concedeix a una persona en reconeixement dels seus mèrits i la seva trajectòria en l’àmbit acadèmic, científic o cultural, dels seus valors i de la seva especial vinculació amb la Universitat. No és la primera vegada que la UB concedeix el doctorat honoris causa a una personalitat del món de la música: l’any 1979 el va rebre el compositor Frederic Mompou; el 1987, la soprano Victòria dels Àngels; el 2003, el director d’orquestra italià Ricardo Mutti; el 2006, el també director Jordi Savall, i l’any 2010, la soprano Montserrat Caballé.

Reportatge | Institucional | Acadèmic
06/03/2023

El doctorat honoris causa és la màxima distinció que la Universitat de Barcelona concedeix a una persona en reconeixement dels seus mèrits i la seva trajectòria en l’àmbit acadèmic, científic o cultural, dels seus valors i de la seva especial vinculació amb la Universitat. No és la primera vegada que la UB concedeix el doctorat honoris causa a una personalitat del món de la música: l’any 1979 el va rebre el compositor Frederic Mompou; el 1987, la soprano Victòria dels Àngels; el 2003, el director d’orquestra italià Ricardo Mutti; el 2006, el també director Jordi Savall, i l’any 2010, la soprano Montserrat Caballé.

En un Paranimf replet, amb moltes cares conegudes del món de la política, l’esport, la música i la comunicació, la Universitat ha atorgat el doctorat honoris causa a Joan Manuel Serrat i a Maria del Mar Bonet per «haver contribuït de manera decisiva, a través del grup musical Els Setze Jutges, a la renovació de la música popular catalana en el marc de la lluita per la recuperació de la llengua i la cultura i contra l’extermini cultural del franquisme». Altres raons de pes per fer-los mereixedors d’aquesta distinció han estat la recuperació de la música tradicional i popular i «dels grans poetes d’ahir i d’avui», «l’excel·lència en l’art de la composició i la interpretació musical i poètica» i el seu «compromís amb les causes de la llibertat, la solidaritat, la democràcia i els drets humans».

El padrí de Serrat i de Bonet, el professor de la Facultat de Geografia i Història i vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals Agustí Alcoberro, ha començat el seu discurs destacant els mèrits coneguts de tots dos músics, i l’excel·lència i popularitat de les seves trajectòries. «Van ser el número 13, l’any 1965, i el 14, el 1966, d’Els Setze Jutges, uns autèntics renovadors del panorama cultural en ple franquisme, i van esdevenir líders d’una generació que volia canviar les coses, que ja en tenia prou de dictadura i autoritarisme». Alcoberro ha recordat l’article seminal de Lluís Serrahima Ens calen cançons d’ara, que va propiciar l’inici de la Nova Cançó, i el fet que tant Serrat com Bonet ja van formar part de la segona tongada d’artistes, amb què es van professionalitzar com a músics. N’ha destacat també la tasca com a «renovadors del cançoner popular, bastint un univers artístic propi i musicant grans poetes de la literatura catalana, i també castellana, en el cas de Serrat». Ha dibuixat també una panoràmica de la trajectòria artística d’ambdós artistes, caracteritzant les seves cançons i àlbums més significats, i destacant sobretot la «causa per la llibertat i la democràcia que Serrat ha representat també a Llatinoamèrica, sobretot a l’Argentina, Xile i Mèxic». Alhora, ha aprofitat per reflexionar sobre el reconeixement de la UB als músics i artistes. «El 18 de gener 1939, una setmana abans de l’ocupació franquista de la ciutat, la UB, amb Pere Bosch Gimpera com a rector, va concedir el doctorat honoris causa a Pau Casals. Aquell acte va tenir l’emoció d’un comiat col·lectiu però també com a testimoni d’una causa», ha explicat.

En la seva intervenció, Maria del Mar Bonet ha recordat que van començar a cantar a Barcelona ara fa cinquanta-sis anys. «Ha estat cabdal en el meu desenvolupament com a artista —ha dit respecte de la ciutat de Barcelona—. En aquella època cantar significava anar contra el règim franquista, però també què significava composar i cantar». Ha tingut paraules de reconeixement per a Lluís Serrahima i el recentment desaparegut Josep M. Espinàs. «Pels seus inestimables consells i la defensa que em van inculcar de cantar en català com si no fos una llengua perseguida i restringida», ha explicat. Així mateix, ha tingut un record emocionat per Síria («País en guerra, i en el qual vaig composar el disc Amic e amat») i pel seu amic Joan Manuel Serrat: «Sempre ha estat un referent meu, des de la gran impressió que em va fer la primera vegada que el vaig veure». Aprofitant que demà passat, 8 de març, és el Dia Internacional de les Dones, ha finalitzat la seva intervenció interpretant la cançó popular mallorquina Madona de sa cabana, acompanyada al piano per Dani Espasa.

Han contribuït de manera decisiva, a través del grup musical Els Setze Jutges, a la renovació de la música popular catalana en el marc de la lluita per la recuperació de la llengua i la cultura i contra l’extermini cultural del franquisme

Per la seva banda, Joan Manuel Serrat ha tingut un record pels professors de la UB que van ser els seus mestres: «Oriol de Bolós, Prevosti, Pons Perafita… i sobretot el doctor Ramon Margalef, a qui considero un dels científics més grans que ha donat aquest país els últims cinquanta anys». Ha centrat el seu discurs en l’ofici de cantar. «Va ser d’altres que vaig aprendre l’ofici de cantar, i espero també haver estimulat d’altres a fer-ho —ha manifestat— cantant conjures els dimonis i realitzes els teus somnis. Les cançons viuen en la nostra memòria i ens acompanyen al llarg de la vida. Ens acomiaden dels morts i adormen els nadons. Es canten les gestes i s’enamora l’amor». Ha finalitzat la seva intervenció recordant la llavor de l’ecologia que li van encomanar els seus mestres a la UB, i ha cantat Pare acompanyat per Josep Mas, Kitflus.

En acabar els respectius discursos i interpretacions, Bonet i Serrat han interpretat conjuntament la Cançó de l’amor petit.

Després de la investidura, el president del Consell Social, Joan Corominas, ha intervingut per destacar la trajectòria d’ambdós artistes, «destacant la recuperació els repertoris popular, fent de pont entre cultures», i ha remarcat que ambdós són «exemples de coherència, sensibilitat i de valors democràtics».

El rector, Joan Guàrdia, ha tancat l’acte manifestant: «Feia temps que aquest Paranimf no s’omplia de tanta emoció, somriures i alguna llàgrima. Avui la UB està de festa». De l’obra de Serrat i Bonet ha destacat: «És un lloc comú on molts ens trobem. La seva tasca ha permès posar en valor elements històrics de gran valor». Ha clos la seva intervenció destacant: «La UB és la catedral laica de la ciència i, en aquests temps fràgils que ens ha tocat viure, els nous honoris causa que avui hem conferit han tingut el talent de deixar petjada. Això demostra que la fragilitat i la mediocritat sempre serà vençut pel treball, el talent, la veritat i el sacrifici».

L’acte s’ha pogut seguir en línia a través d’UBtv. Es poden veure fotografies de l’acte en aquest àlbum de Flickr.