La Facultat de Filologia i Comunicació acollirà una jornada del III Simposi Internacional Salvador Espriu, amb Raimon com a convidat destacat
La Universitat de Barcelona serà escenari, el proper 9 de maig, d’una de les jornades centrals del III Simposi Internacional Salvador Espriu, organitzat conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el lema «Espriu recreat: ressons, usos i homenatges», el simposi proposa una revisió contemporània de l’obra d’un dels autors més influents de la literatura catalana del segle xx.
La Universitat de Barcelona serà escenari, el proper 9 de maig, d’una de les jornades centrals del III Simposi Internacional Salvador Espriu, organitzat conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb el lema «Espriu recreat: ressons, usos i homenatges», el simposi proposa una revisió contemporània de l’obra d’un dels autors més influents de la literatura catalana del segle xx.
A les 11:30, la professora Maria Moreno (UB) oferirà la ponència «Tot el paper del fràgil teló pintat», que reflexiona sobre els límits i possibilitats de representar l'univers espriuà. Després d'una breu pausa, tindrà lloc la taula rodona «Espriu: edicions i recreacions», amb la participació del cantautor Raimon, el músic i poeta Pau Alabajos i el filòleg Ramon Balasch.
A la tarda, el professor Sascha Ebeling (Universitat de Chicago) oferirà una ponència virtual sobre la lectura d'Espriu com a literatura mundial. Finalment, la jornada es clourà amb la conferència d'Amaranta Sbardella (Universitat de Siena), que compartirà la seva experiència en la preparació d'una antologia italiana de l'obra del poeta.
El simposi arrenca el dimecres 7 de maig a la Universitat Pompeu Fabra amb la ponència inaugural de Jordi Cerdà i una taula rodona sobre «Espriu i les arts escèniques», amb Carme Sansa, Oriol Broggi i Carles Batlle. L'endemà, 8 de maig, la Universitat Autònoma de Barcelona acollirà una jornada d'alt interès per a la crítica literària i la traductologia. S'hi presentaran estudis sobre la recepció d'Espriu a Polònia, Euskadi i Grècia, i s'hi podran escoltar les comunicacions de Meritxell Matas i Francesco Ardolino (UB) sobre l'epistolari Espriu-Sarsanedas, així com ponències de Sebastià Moranta i Àngel Cano.
El simposi es tancarà el dissabte 10 de maig amb una visita literària al cementiri de Sinera, a Arenys de Mar, i una lectura pública de textos del poeta.
L'acte arriba a la tercera edició, en què es consolida com una plataforma de debat i redescoberta d'Espriu. Les dues primeres, celebrades el 2003 i el 2013, van propiciar un nou enfocament interdisciplinari de la seva obra i van posar les bases per a l'actual continuïtat d'estudis. Amb aquesta nova edició, Salvador Espriu es reivindica no només com a figura central de la literatura catalana del segle xx, sinó també com a autor de projecció universal, objecte de lectura i recreació des de múltiples contextos culturals.
En paraules de la professora Maria Moreno, «aquest III Simposi Internacional Salvador Espriu pretén examinar les ramificacions de l'imaginari de Sinera en l'actualitat, tot analitzant la petja de l'escriptor tant en l'àmbit artístic com en l'espai públic; en definitiva, vol reflexionar sobre la contemporaneïtat i la posteritat de la figura de Salvador Espriu.»
Salvador Espriu (1913-1985) va estudiar Lletres a la Universitat de Barcelona i va participar, el 1933, en el Creuer universitari pel Mediterrani, una expedició pedagògica de fort contingut humanista i simbòlic, recollida al llibre El sueño de una generación: El crucero universitario por el Mediterráneo de 1933 (2006), de Francisco Gracia i Josep M. Fullola. Autor d'obres fonamentals com Cementiri de Sinera, El caminant i el mur i La pell de brau, Espriu va saber conjugar la memòria col·lectiva, el dolor històric i la recerca de reconciliació en una veu poètica d'una profunditat moral i estètica encara vigent. Aquest simposi en celebra l'actualitat, el llegat i la capacitat de commoure i provocar reflexió més enllà del temps. L'impacte de la seva obra va traspassar el món literari i va ser objecte de destacades posades en escena, entre les quals sobresurten les que va fer el director, dramaturg i catedràtic d'Història de les Arts Escèniques Ricard Salvat (1934-2009), que va dirigir adaptacions emblemàtiques com Ronda de mort a Sinera i Primera història d'Esther que van contribuir a projectar-ne la dimensió pública i simbòlica en els anys més crítics de la cultura catalana.