Salvador Clarós, des del seu compromís amb la lluita veïnal per salvar Can Ricart, qüestiona el model urbanístic de Barcelona

Aquest és un llibre essencial per entendre lʼevolució urbana recent de la ciutat. Explica el naixement del moviment veïnal i les vicissituds per fer sentir la seva veu davant dels projectes urbanístics endegats per lʼadministració municipal.

Aquesta obra descriu els conflictes socials i polítics que es van produir al districte de Sant Martí per causa de la transformació urbanística iniciada amb els Jocs Olímpics del 1992 i la posterior implantació del Pla 22@, que va amenaçar la conservació del seu ric patrimoni arquitectònic industrial. Can Ricart i el patrimoni industrial de Barcelona és una crònica dʼun procés de reconversió del sòl industrial i de modificació del paisatge urbà que va involucrar agents socials, polítics i econòmics per redefinir el projecte, i convida a reflexionar sobre les contradiccions dels seus protagonistes. Aporta i revela dades i fets poc coneguts, però representatius dels avatars i les incidències dʼaquella lluita, una de les més significatives que han tingut lloc en aquesta ciutat en les últimes dècades.

Can Ricart és un dels tres grans conjunts industrials del segle XIX que queden a Barcelona. Situat a lʼantic eix industrial de Pere IV, a la vora dʼaltres fàbriques com Oliva Artés, Ca lʼAlier, La Escocesa i Ca lʼIlla, ocupa un espai equivalent a quatre illes de lʼEixample. Va ser motiu dʼuna gran controvèrsia per lʼenfrontament que es va produir entre un moviment social força divers i heterogeni que reclamava altres valors i prioritats urbanístiques, i un govern municipal primer més inclinat a satisfer els interessos del capital privat i, després, enrocat en una mena dʼorgull ferit que li impedia rectificar.

Lʼautor, que té una àmplia experiència política i veïnal des dels anys vuitanta, fa un relat acurat i lúcid dʼaquesta lluita ciutadana, en la qual es van integrar agents diversos, tant veïnals com professionals i acadèmics. El seu llibre reflecteix la voluntat dels ciutadans per fer sentir la seva veu en lʼàmbit de lʼurbanisme, i propugna la importància dʼescoltar-los; mostra clarament que el diàleg amb els moviments veïnals i socials pot millorar les actuacions urbanístiques en una ciutat, però també exposa els problemes que es plantegen en el procés de participació i les dificultats per gestionar-lo. Aquest estudi dels debats suscitats en el si de la plataforma Salvem Can Ricart constitueix una de les aportacions substancials del llibre, que analitza la complexitat del moviment, la diversitat dʼinteressos dels seus components i les dificultats per dialogar amb lʼAdministració. La presentació dels conflictes interns i dels procediments que es van seguir per resoldreʼls és exemplar, i dóna lloc a reflexions valuoses sobre la posada en marxa de mecanismes polítics ciutadans en relació amb lʼurbanisme i altres temes.

Lʼobra conté una addenda intitulada «Un punt dʼinflexió en la crònica de Can Ricart: construir un nou present amb el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona», escrita per Gaspar Coll, delegat del rector com a comissionat per al Parc i lʼimpuls científic de les humanitats i les ciències socials.

Aquest volum és el segon títol de la col·lecció Impactes, que promou el Comissionat del Parc de les Humanitats i les Ciències Socials. El primer és lʼedició facsímil de De historia stirpium commentarii insignes. Maximis impensis et vigiliis elaborati, de Leonhart Fuchs, publicat el 2016.

Salvador Clarós i Ferret (Barcelona, 1960) és membre actiu del moviment veïnal des del 1989 a lʼAssociació de Veïns i Veïnes del Poblenou, entitat que ha presidit en dues ocasions. Ha format part del Grup de Patrimoni Industrial del Fòrum de la Ribera del Besòs, on va col·laborar en lʼestudi del llegat fabril i urbanístic del barri del Poblenou. Ha publicat diversos articles a Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales: sobre la política municipal de les últimes dècades al nord-est de la ciutat (núm. 751, 2007), sobre el Parc del Centre del Poblenou des dʼuna perspectiva urbanística (núm. 805, 2008), sobre ciutadania i Jocs Olímpics als barris de lʼest de Barcelona (núm. 895, 2010) i sobre lʼexperiència reivindicativa davant la transformació del litoral (núm. 1049, 2013). Actualment és el responsable de Política Industrial a Comissions Obreres de Catalunya.