Rosalind Franklin: icona de la lluita feminista en el món científic

Rosalind Franklin a la portada d’un dels llibres de la mostra.
Rosalind Franklin a la portada d’un dels llibres de la mostra.
Cultura
(23/11/2021)

«Estava decidida a no destacar els seus atributs femenins. Tot i que era de trets enèrgics, no li faltava atractiu, i hauria pogut ser molt guapa si hagués mostrat el més mínim interès per vestir bé (...). Tots els seus vestits mostraven una imaginació pròpia dʼadolescents estudioses angleses». Amb aquestes paraules es referia James Watson a la cristal·lògrafa Rosalind Franklin (1920-1958) en el popular llibre The double helix, on explicava la història del descobriment de lʼestructura de lʼADN.

 

Rosalind Franklin a la portada d’un dels llibres de la mostra.
Rosalind Franklin a la portada d’un dels llibres de la mostra.
Cultura
23/11/2021

«Estava decidida a no destacar els seus atributs femenins. Tot i que era de trets enèrgics, no li faltava atractiu, i hauria pogut ser molt guapa si hagués mostrat el més mínim interès per vestir bé (...). Tots els seus vestits mostraven una imaginació pròpia dʼadolescents estudioses angleses». Amb aquestes paraules es referia James Watson a la cristal·lògrafa Rosalind Franklin (1920-1958) en el popular llibre The double helix, on explicava la història del descobriment de lʼestructura de lʼADN.

 

Rosalind Franklin va ser una de les persones clau en aquesta descoberta. No obstant això, se la va deixar de banda fins al punt que, quan ja havia aconseguit la imatge que confirmava lʼestructura helicoidal de lʼADN, coneguda com a fotografia 51, li van prohibir que continués treballant en aquest tema. Amb motiu del centenari del seu naixement, la nova edició de la Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química, reivindica la figura dʼaquesta cristal·lògrafa en lʼexposició «Rosalind Franklin: una vida desxifrant estructures helicoidals».

«Tot i haver contribuït a elucidar lʼestructura de lʼADN, va tenir poc reconeixement dels seus col·legues, que van rebre el Nobel per aquest descobriment. Per això sʼha convertit en una icona de la lluita feminista dins el món científic», expliquen les comissàries de lʼexposició, Carme Rovira, professora dʼinvestigació ICREA a lʼInstitut de Química Teòrica i Computacional de la UB (IQTCUB), i Alícia Guasch, de lʼInstitut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC).

Dones i ciència: injustícia epistèmica

Rosalind Franklin és un exemple paradigmàtic dʼinjustícia epistèmica, concepte que es fa servir per referir-se al fet que les contribucions i els descobriments de les dones no sʼhan incorporat al cànon dʼuna disciplina determinada, o bé sʼhan atribuït a altres científics.

Per revertir aquesta injustícia epistèmica, en lʼexposició hi ha una selecció de llibres relacionats amb la temàtica de dones i ciència, alguns dels quals tracten sobre científiques del passat. També sʼhi poden veure volums sobre qüestions dʼepistemologia feminista i dʼaltres sobre la situació actual de les dones en la ciència. Entre les obres exposades, cal destacar la traducció al català de lʼarticle «Lʼanomalia dʼuna dona en la física», publicat a Compàs dʼamalgama, en què la física Evelyn Fox Keller relata la seva experiència i critica la misogínia dels cercles científics dels EUA on va estudiar i treballar a partir de finals dels anys cinquanta del segle XX.

«Recuperar la memòria de científiques del passat ens serveix per revertir aquesta injustícia, per disposar dʼexemples diversos del que significa dedicar-se professionalment a la pràctica científica i per qüestionar una tradició on sembla que només pot encaixar un tipus molt particular de persona», apunta la física Sònia Estradé, professora del Departament dʼEnginyeria Electrònica i Biomèdica i traductora de lʼarticle dʼEvelyn Fox Keller esmentat.

La mostra es va inaugurar el divendres 19 de novembre, en un acte presidit pel vicerector de Transformació Digital, Xavier Triadó. També hi va intervenir el degà de la Facultat de Química, Miquel Vidal, que va assegurar: «Estem obligats a incorporar referents i sʼha de fer activament als plans docents». Val a dir que la Facultat de Química de la UB té prop dʼun 46 % de dones. Lourdes Campos, professora de la UPC, va ser lʼencarregada dʼimpartir la conferència «Rosalind Franklin 100 años después. Una carrera desigual».