Les revoltes pageses, a debat en un congrés internacional sobre l’Europa de l’edat moderna
Notícia
|
Recerca
|
Divulgació
(06/10/2025)
Del 6 al 8 d’octubre, es desenvolupa el congrés internacional «1525: Peasant Revolts in Europe», organitzat per la Càtedra UB d’Estudis del Renaixement de Molins de Rei. La trobada commemora els 500 anys de la revolta dels camperols alemanys —un dels moviments socials més rellevants de la primera modernitat europea— i proposa una anàlisi comparativa de les principals revoltes rurals que van tenir lloc a Europa entre el 1450 i el 1550. L’objectiu és entendre les causes i els impactes d’aquelles mobilitzacions en un moment de profundes transformacions polítiques, econòmiques i socials.
Notícia
|
Recerca
|
Divulgació
06/10/2025
Del 6 al 8 d’octubre, es desenvolupa el congrés internacional «1525: Peasant Revolts in Europe», organitzat per la Càtedra UB d’Estudis del Renaixement de Molins de Rei. La trobada commemora els 500 anys de la revolta dels camperols alemanys —un dels moviments socials més rellevants de la primera modernitat europea— i proposa una anàlisi comparativa de les principals revoltes rurals que van tenir lloc a Europa entre el 1450 i el 1550. L’objectiu és entendre les causes i els impactes d’aquelles mobilitzacions en un moment de profundes transformacions polítiques, econòmiques i socials.
En el congrés, dirigit per Àngel Casals (Universitat de Barcelona) i Antoni Furió (Universitat de València), hi col·laboren l’Institut d’Estudis Catalans, la Universitat de València, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, el projecte CHANGECODE (del programa intergovernamental COST, de cooperació europea en ciència i tecnologia) i l’Ajuntament de Molins de Rei, patró de la Càtedra.
El programa inclou una vintena de conferències i taules rodones amb experts de prestigi internacional. Samuel K. Cohn (Universitat de Glasgow) obrirà les sessions amb una reflexió sobre què definia una revolta pagesa a l’Europa de finals de l’edat mitjana i inicis de la moderna. A continuació, diverses ponències abordaran casos concrets que han esdevingut objecte de debat historiogràfic. Rosa Lluch, de la UB, parlarà de les guerres remences a Catalunya; Carlos Barros, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, de la revolta irmandiña a Galícia; Antoni Furió, de les Germanies i la Unió al Regne de València, i Hipólito Rafael Oliva, de la Universitat de Sevilla, de la participació popular a la guerra de les comunitats de Castella. També es dedicaran sessions a revoltes menys conegudes però igualment significatives: Darko Darovec, de l’Institute IRRIS, parlarà de la revolta dels camperols eslovens de 1515; Antoni Mas, de la Universitat de les Illes Balears, dels alçaments a Mallorca; Andrej Hozjan, de la Universitat de Maribor, de la revolta de Dózsa a Hongria; Vicent Challet, de la Universitat Paul Valéry de Montpeller, dels moviments pagesos a França, i Mats Hallenberg, de la Universitat d’Estocolm, de la revolta de Dacke a Suècia.
El congrés vol situar aquestes revoltes en una perspectiva comuna i transnacional. Els especialistes analitzaran els factors compartits —pressió fiscal, canvis en les relacions feudals, emergència d’una nova cultura política— i debatran sobre la manera com aquests alçaments van contribuir a redefinir la relació entre el poder i les comunitats rurals. La cloenda anirà a càrrec d’Àngel Casals, que examinarà l’escenari català després de la sentència arbitral de Guadalupe de 1486, com a exemple de la transformació de les relacions entre pagesos i senyors en el context europeu.
La Càtedra UB d’Estudis del Renaixement de Molins de Rei, creada el 2023 amb el suport de l’Ajuntament de Molins de Rei, té com a objectiu impulsar la recerca i la divulgació d’aquest període històric, així com reforçar la projecció del Museu del Renaixement com a espai acadèmic i cultural. Amb aquest congrés, la càtedra consolida la seva vocació internacional i esdevé un punt de trobada per als principals especialistes en història social i política de l’Europa moderna.
El programa inclou una vintena de conferències i taules rodones amb experts de prestigi internacional. Samuel K. Cohn (Universitat de Glasgow) obrirà les sessions amb una reflexió sobre què definia una revolta pagesa a l’Europa de finals de l’edat mitjana i inicis de la moderna. A continuació, diverses ponències abordaran casos concrets que han esdevingut objecte de debat historiogràfic. Rosa Lluch, de la UB, parlarà de les guerres remences a Catalunya; Carlos Barros, de la Universitat de Santiago de Compostel·la, de la revolta irmandiña a Galícia; Antoni Furió, de les Germanies i la Unió al Regne de València, i Hipólito Rafael Oliva, de la Universitat de Sevilla, de la participació popular a la guerra de les comunitats de Castella. També es dedicaran sessions a revoltes menys conegudes però igualment significatives: Darko Darovec, de l’Institute IRRIS, parlarà de la revolta dels camperols eslovens de 1515; Antoni Mas, de la Universitat de les Illes Balears, dels alçaments a Mallorca; Andrej Hozjan, de la Universitat de Maribor, de la revolta de Dózsa a Hongria; Vicent Challet, de la Universitat Paul Valéry de Montpeller, dels moviments pagesos a França, i Mats Hallenberg, de la Universitat d’Estocolm, de la revolta de Dacke a Suècia.
El congrés vol situar aquestes revoltes en una perspectiva comuna i transnacional. Els especialistes analitzaran els factors compartits —pressió fiscal, canvis en les relacions feudals, emergència d’una nova cultura política— i debatran sobre la manera com aquests alçaments van contribuir a redefinir la relació entre el poder i les comunitats rurals. La cloenda anirà a càrrec d’Àngel Casals, que examinarà l’escenari català després de la sentència arbitral de Guadalupe de 1486, com a exemple de la transformació de les relacions entre pagesos i senyors en el context europeu.
La Càtedra UB d’Estudis del Renaixement de Molins de Rei, creada el 2023 amb el suport de l’Ajuntament de Molins de Rei, té com a objectiu impulsar la recerca i la divulgació d’aquest període històric, així com reforçar la projecció del Museu del Renaixement com a espai acadèmic i cultural. Amb aquest congrés, la càtedra consolida la seva vocació internacional i esdevé un punt de trobada per als principals especialistes en història social i política de l’Europa moderna.