La Universitat de Barcelona acull més de dos mil experts mundials per repensar i redefinir l’antropologia
NOTA DE PREMSA
- El 18è Congrés Biennal de l’EASA reuneix més de dos mil investigadors, que convertiran el Raval en el cor de la recerca antropològica transformadora.
Notícia
|
Cultura
|
Divulgació
18/07/2024
Del 23 al 26 de juliol de 2024, la Universitat de Barcelona (UB) serà l’epicentre internacional de la reflexió acadèmica en antropologia, amb la celebració del 18è Congrés Biennal de l’Associació Europea d’Antropòlegs Socials (EASA). L’acte tindrà lloc a les facultats de Geografia i Història i de Filologia i Comunicació, amb algunes sessions i activitats desplaçades al Museu Marítim de Barcelona, el CCCB, el MACBA, el Museu Etnològic i l’Ateneu del Raval. Amb el títol «Fer i desfer amb antropologia», les jornades reuniran més de dos mil antropòlegs d’arreu del món per compartir coneixements i explorar nous horitzons en la disciplina.
Notícia
|
Cultura
|
Divulgació
18/07/2024
Del 23 al 26 de juliol de 2024, la Universitat de Barcelona (UB) serà l’epicentre internacional de la reflexió acadèmica en antropologia, amb la celebració del 18è Congrés Biennal de l’Associació Europea d’Antropòlegs Socials (EASA). L’acte tindrà lloc a les facultats de Geografia i Història i de Filologia i Comunicació, amb algunes sessions i activitats desplaçades al Museu Marítim de Barcelona, el CCCB, el MACBA, el Museu Etnològic i l’Ateneu del Raval. Amb el títol «Fer i desfer amb antropologia», les jornades reuniran més de dos mil antropòlegs d’arreu del món per compartir coneixements i explorar nous horitzons en la disciplina.
La conferència inaugural se celebrarà dimarts vinent, 23 de juliol, a les 19:00 al Museu Marítim, amb el títol «Desfer i refer Cuelgamuros: afrontar la necrotoxicitat a l’inframon franquista», i serà a càrrec de l’investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Fernando Ferrándiz.
La programació del Congrés inclou una gran varietat d’activitats acadèmiques i culturals, com ara exposicions, tallers, presentacions i exhibicions de cinema. Les ponències presenten una gran varietat temàtica, que va des de la descolonització fins a les economies morals, les mobilitats, les polítiques reproductives o el populisme. Les sessions del Congrés es faran en anglès, castellà i català.
Val la pena destacar l’acte «Antropologia de la cultura popular catalana, identitat i política», que tindrà lloc el mateix dimarts 23, a les 17:00, al Palau Moja, en què es presentaran dos nous llibres sobre la identitat catalana, el patrimoni cultural i la política, tenint en compte les transformacions recents en aquest últim àmbit. Es tracta de Cultura popular, identitat i política a la Catalunya contemporània, d’Alessandro Testa, de la Universitat Carolina de Praga, i Mariann Vaczi, de la Universitat de Nevada a Reno, i Les torres humanes de Catalunya: els castells, la política cultural i la lluita cap a les altures, de la mateixa professora Vaczi.
Així mateix, tindrà lloc un acte de reconeixement acadèmic, «Una vida d’antropologia europea», a la trajectòria del catedràtic emèrit Joan Bestard (Palma, 1947). Serà el dimecres 24, a les 15:00, a la Facultat de Geografia i Història, en què diversos professors i investigadors catalans i de la resta d’Europa oferiran una visió general de la contribució que va fer en aquest camp.
Durant el Congrés, es podrà visitar «The art of observation», una exposició que vincula l’antropologia amb l’art a través d’il·lustracions editorials inspirades en articles breus d’antropologia pública i que, així, demostra el poder transformador de la interdisciplinarietat.
La programació del Congrés inclou una gran varietat d’activitats acadèmiques i culturals, com ara exposicions, tallers, presentacions i exhibicions de cinema. Les ponències presenten una gran varietat temàtica, que va des de la descolonització fins a les economies morals, les mobilitats, les polítiques reproductives o el populisme. Les sessions del Congrés es faran en anglès, castellà i català.
Val la pena destacar l’acte «Antropologia de la cultura popular catalana, identitat i política», que tindrà lloc el mateix dimarts 23, a les 17:00, al Palau Moja, en què es presentaran dos nous llibres sobre la identitat catalana, el patrimoni cultural i la política, tenint en compte les transformacions recents en aquest últim àmbit. Es tracta de Cultura popular, identitat i política a la Catalunya contemporània, d’Alessandro Testa, de la Universitat Carolina de Praga, i Mariann Vaczi, de la Universitat de Nevada a Reno, i Les torres humanes de Catalunya: els castells, la política cultural i la lluita cap a les altures, de la mateixa professora Vaczi.
Així mateix, tindrà lloc un acte de reconeixement acadèmic, «Una vida d’antropologia europea», a la trajectòria del catedràtic emèrit Joan Bestard (Palma, 1947). Serà el dimecres 24, a les 15:00, a la Facultat de Geografia i Història, en què diversos professors i investigadors catalans i de la resta d’Europa oferiran una visió general de la contribució que va fer en aquest camp.
Durant el Congrés, es podrà visitar «The art of observation», una exposició que vincula l’antropologia amb l’art a través d’il·lustracions editorials inspirades en articles breus d’antropologia pública i que, així, demostra el poder transformador de la interdisciplinarietat.
El 18è Congrés Biennal de l’EASA reuneix més de dos mil investigadors, que convertiran el Raval en el cor de la recerca antropològica transformadora
En l’esdeveniment, també es podrà participar en «Field/Works II: Generating ecologies of trust», un projecte d’exhibició en línia, comissariat pels membres de la Xarxa d’Art i Antropologia de l’EASA (ANTART) Maxime Le Calvé i Jen Clarke. Aquesta iniciativa fa una crida a artistes antropòlegs per presentar obres multimodals.
El Congrés comptarà amb tallers innovadors com «Architecture of an Arch», una instal·lació interactiva que explora nous models de límits espacials a partir de les interaccions corporals. L’activitat recull les investigacions sobre l’arquitectura del llenguatge geomètric del cos de Jaime Refoyo i sobre estructures lleugeres de Daria Kovaleva (ILEK, Universitat de Stuttgart), juntament amb la recerca sobre moviment i neurociència cognitiva de Karunya Srinivasan (Universitat Carles III de Madrid). Aquesta instal·lació evolutiva estarà oberta del 23 al 26 de juliol, i s’oferirà un taller el 24 de juliol.
El mateix dia 24 també tindrà lloc el Saló Etnogràfic, a càrrec de la Xarxa d’Antropologies Creatives (CAN), sota la coordinació de Fiona Murphy (Universitat de la Ciutat de Dublín), Eva van Roekel (Universitat Lliure d’Amsterdam) i d’Alisse Waterston (Universitat City de Nova York). Es tracta d’un laboratori creatiu que inclou l’experimentació i l’intercanvi performatiu de treballs artístics en curs inspirats en experiències de camp que no encaixen en l’escriptura i la teorització acadèmica.
Els professors del Departament d’Antropologia Social Roger Sansi i Camila del Mármol coordinen el comitè científic local del Congrés, en què col·laboren també altres professors de la UB com Irene Sabaté, Mikel Aramburu, Roger Canals, Isaac Marrero, Aníbal García Arregui, Raúl Márquez, Fabiola Mancinelli i Ignacio Elpidio Domínguez Ruiz.
Aquest Congrés no només serà un esdeveniment acadèmic, sinó una veritable celebració de la diversitat i la interconnexió de sabers, per demostrar, una vegada més, la importància de la Universitat de Barcelona com a centre compromès amb el pensament crític i la cultura.
El Congrés comptarà amb tallers innovadors com «Architecture of an Arch», una instal·lació interactiva que explora nous models de límits espacials a partir de les interaccions corporals. L’activitat recull les investigacions sobre l’arquitectura del llenguatge geomètric del cos de Jaime Refoyo i sobre estructures lleugeres de Daria Kovaleva (ILEK, Universitat de Stuttgart), juntament amb la recerca sobre moviment i neurociència cognitiva de Karunya Srinivasan (Universitat Carles III de Madrid). Aquesta instal·lació evolutiva estarà oberta del 23 al 26 de juliol, i s’oferirà un taller el 24 de juliol.
El mateix dia 24 també tindrà lloc el Saló Etnogràfic, a càrrec de la Xarxa d’Antropologies Creatives (CAN), sota la coordinació de Fiona Murphy (Universitat de la Ciutat de Dublín), Eva van Roekel (Universitat Lliure d’Amsterdam) i d’Alisse Waterston (Universitat City de Nova York). Es tracta d’un laboratori creatiu que inclou l’experimentació i l’intercanvi performatiu de treballs artístics en curs inspirats en experiències de camp que no encaixen en l’escriptura i la teorització acadèmica.
Els professors del Departament d’Antropologia Social Roger Sansi i Camila del Mármol coordinen el comitè científic local del Congrés, en què col·laboren també altres professors de la UB com Irene Sabaté, Mikel Aramburu, Roger Canals, Isaac Marrero, Aníbal García Arregui, Raúl Márquez, Fabiola Mancinelli i Ignacio Elpidio Domínguez Ruiz.
Aquest Congrés no només serà un esdeveniment acadèmic, sinó una veritable celebració de la diversitat i la interconnexió de sabers, per demostrar, una vegada més, la importància de la Universitat de Barcelona com a centre compromès amb el pensament crític i la cultura.
Contacte
Comunicació Institucional
Telèfon
Correu electrònic