Reeditada una obra de referència històrica de la botànica en català

L’obra va contribuir a fixar la terminologia científica en aquest àmbit en llengua catalana.
L’obra va contribuir a fixar la terminologia científica en aquest àmbit en llengua catalana.
Cultura
(18/05/2016)

Aquest dimarts, 31 de maig, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) acull la presentació del llibre Iniciació a la botànica (Edicions de la Universitat de Barcelona), de Pius Font i Quer. Es tracta dʼun clàssic de la bibliografia científica catalana, en una tercera edició revisada i actualitzada, a cura dels professors Joan Vallès i Josep Vigo, a partir de la segona edició actualitzada dʼOriol de Bolòs, amb il·lustracions dʼEugeni Sierra. L'acte tindrà lloc a la sala Pere i Joan Coromines a les 19.30 hores.

L’obra va contribuir a fixar la terminologia científica en aquest àmbit en llengua catalana.
L’obra va contribuir a fixar la terminologia científica en aquest àmbit en llengua catalana.
Cultura
18/05/2016

Aquest dimarts, 31 de maig, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) acull la presentació del llibre Iniciació a la botànica (Edicions de la Universitat de Barcelona), de Pius Font i Quer. Es tracta dʼun clàssic de la bibliografia científica catalana, en una tercera edició revisada i actualitzada, a cura dels professors Joan Vallès i Josep Vigo, a partir de la segona edició actualitzada dʼOriol de Bolòs, amb il·lustracions dʼEugeni Sierra. L'acte tindrà lloc a la sala Pere i Joan Coromines a les 19.30 hores.

Lʼeminent botànic Pius Font i Quer va publicar Iniciació a la botànica el 1938, en plena Guerra Civil, fet que va impedir que l'obra s'utilitzés acadèmicament quan es va imposar la dictadura franquista, tot just quatre mesos més tard. Es tractava d'un compendi de morfologia externa dels vegetals que descrivia els processos de formació, diferenciació i perpetuació de les plantes. Lʼobra, que oferia informació enciclopèdica i sistemàtica, va contribuir a fixar la terminologia científica en aquest àmbit en llengua catalana. Lʼany 1979, Oriol de Bolòs, un dels altres grans botànics del país, en va fer una segona edició corregida i augmentada amb tres apartats nous: la sistemàtica dels grans grups dʼéssers vius, i en particular dels considerats vegetals; lʼestructura i les propietats de la cèl·lula, i les formes vitals de les plantes. En aquesta edició que presentem ara —amb motiu del cinquantenari de la mort de Font i Quer el 2014—, a càrrec dels botànics Joan Vallès i Josep Vigo (company de Bolós), sʼactualitzen els temes incorporats en la segona i sʼhi afegeix un bon nombre dʼil·lustracions. És una obra adreçada tant als estudiants de Biologia, Farmàcia, Ciències Ambientals i Enginyeria Agrícola i Forestal com a qualsevol persona interessada en la botànica. Aquesta obra de referència és una eina indispensable per accedir al coneixement dels vegetals i a la terminologia amb què es descriuen i sʼexpliquen. 

Pius Font i Quer (1888-1964) es va llicenciar en Ciències Químiques a la Universitat de  Barcelona (1908) i va obtenir el títol de doctor en Farmàcia el 1914 a  Madrid. Va ser nomenat catedràtic auxiliar de Botànica a la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona (1917-1922). Va ser també professor de l'Escola d'Estiu i de l'Escola Superior d'Agricultura i, el 1933, professor agregat de Botànica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (1921), va organitzar l'Institut Botànic. El 1911 va ingressar al cos de sanitat militar i va assolir el grau de tinent coronel farmacèutic. Va ser president de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans (1958) i de la Institució Catalana d'Història Natural (1931-1934), i vicepresident d'honor dels Congressos Internacionals de Botànica de París (1954) i d'Edimburg (1964). El 1939 va ser processat i va perdre tots els seus càrrecs acadèmics.

Va publicar més de 220 treballs sobre botànica, amb la qual cosa va contribuir al coneixement de la flora de la Península. El 1953 va publicar una síntesi sobre la geografia botànica de la península Ibèrica i va iniciar treballs sobre la flora dels Països Catalans. També va manifestar un gran interès per l'aspecte terminològic de la botànica. En aquest àmbit, va proposar nous termes científics i una nomenclatura popular de les plantes i dels elements del paisatge vegetal. El seu Diccionario de botánica (1953) va posar ordre a la terminologia botànica en castellà. La terminologia catalana la va codificar principalment en la seva Iniciació a la botànica (1938). El tractat Plantas medicinales (1962) recull més de 10.000 noms populars de plantes en les llengües peninsulars.

Oriol de Bolòs i Capdevila (1924-2007) es va doctorar en Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona, on va ser catedràtic de Botànica. Director de lʼInstitut Botànic de Barcelona entre el 1965 i el 1984, va treballar en diversos camps de la botànica, especialment la geobotànica i la sistemàtica de plantes. També es va interessar per la terminologia de la botànica. És coautor de la Flora manual dels Països Catalans i la Flora dels Països Catalans (amb Josep Vigo).

Josep Vigo i Bonada (1937) és doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona, on ha estat catedràtic de Botànica de la Facultat de Biologia. Membre de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, nʼha presidit la Secció de Ciències Biològiques. Ha estudiat diversos aspectes de la botànica —especialment la florística i la geobotànica— i sʼha interessat pel lèxic botànic. És coautor de Noms de plantes.

Joan Vallès i Xirau (1959) és doctor en Farmàcia i llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Catedràtic de Botànica de la Facultat de Farmàcia de la UB, treballa en diversos àmbits de la botànica, especialment la sistemàtica i lʼevolució de plantes, lʼetnobotànica, la fitonímia i la història de la botànica. És director científic de Noms de plantes (Edicions de la Universitat de Barcelona), Premi Crítica Serra dʼOr de Recerca 2015.