Reconstruïda una planta aquàtica fòssil del Cretaci trobada a Catalunya a partir dels seus òrgans vegetals

<i>Palaeonitella trifurcata</i> és una nova espècie fòssil reconstruïda ara com si fos un trencaclosques.
Palaeonitella trifurcata és una nova espècie fòssil reconstruïda ara com si fos un trencaclosques.
Recerca
(15/12/2021)

Palaeonitella trifurcata és el nom dʼuna nova espècie fòssil de planta aquàtica dʼaigua dolça del Cretaci inferior que ha descobert i reconstruït un equip de geòlegs de la Universitat de Barcelona. La reconstrucció de la planta, datada entre uns 125 i 120 milions dʼanys, sʼha fet a partir dels òrgans vegetals trobats per separat en un estrat de roca calcària del Parc Natural del Garraf, dins el municipi dʼOlivella.

Aquest és un dels pocs caròfits fòssils, unes algues pluricel·lulars que es consideren els antecessors de les plantes vasculars, que sʼhan pogut reconstruir completament. Això sʼha aconseguit fent encaixar els diferents òrgans —la tija principal, les branques i les fructificacions— com si fossin les peces dʼun trencaclosques. El treball, publicat a la revista Review of Palaeobotany and Palynology, està dirigit per Carles Martín-Closas, professor de la Facultat de Ciències de la Terra i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. També participen en l'estudi experts de l'Institut de Recerca Geomodels de la UB i de l'empresa Tubkal Ingeniería.

<i>Palaeonitella trifurcata</i> és una nova espècie fòssil reconstruïda ara com si fos un trencaclosques.
Palaeonitella trifurcata és una nova espècie fòssil reconstruïda ara com si fos un trencaclosques.
Recerca
15/12/2021

Palaeonitella trifurcata és el nom dʼuna nova espècie fòssil de planta aquàtica dʼaigua dolça del Cretaci inferior que ha descobert i reconstruït un equip de geòlegs de la Universitat de Barcelona. La reconstrucció de la planta, datada entre uns 125 i 120 milions dʼanys, sʼha fet a partir dels òrgans vegetals trobats per separat en un estrat de roca calcària del Parc Natural del Garraf, dins el municipi dʼOlivella.

Aquest és un dels pocs caròfits fòssils, unes algues pluricel·lulars que es consideren els antecessors de les plantes vasculars, que sʼhan pogut reconstruir completament. Això sʼha aconseguit fent encaixar els diferents òrgans —la tija principal, les branques i les fructificacions— com si fossin les peces dʼun trencaclosques. El treball, publicat a la revista Review of Palaeobotany and Palynology, està dirigit per Carles Martín-Closas, professor de la Facultat de Ciències de la Terra i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. També participen en l'estudi experts de l'Institut de Recerca Geomodels de la UB i de l'empresa Tubkal Ingeniería.

Parataxonomia: una classificació en paral·lel

Les plantes del passat sovint es poden conservar en el registre fòssil amb els òrgans per separat. És a dir, dʼuna banda, es troben les fulles; i de lʼaltra, els fruits, el pol·len, la fusta, les arrels, etc. Això ha obligat la comunitat científica a crear diferents tàxons dʼespècie per a cadascun dʼaquests òrgans en una taxonomia i nomenclatura paral·leles —la parataxonomia— amb la perspectiva de poder relacionar els diferents components i així reconstruir la planta sencera. Només en casos comptats el procés culmina amb la reconstrucció completa de lʼespècimen, de manera que el més habitual és treballar amb paratàxons.

La planta sʼha atribuït a la nova espècie Palaeonitella trifurcata i pertany a un grup de caròfits que rarament es conserva en estat fòssil. Es caracteritza per la presència de branques laterals amb trifurcacions oposades i una altra trifurcació terminal on sʼinserien les oòspores.

«El gènere Palaeonitella és un paratàxon que sʼha fet servir per classificar els tal·lus ecorticats —sense escorça— de caròfits fòssils. Es coneixen altres espècies del mateix morfogènere del Cretaci inferior —en concret, a Conca— i del període Devonià a Escòcia. També sʼha descrit en caròfits fòssils del Permià a lʼAràbia Saudita. Totes aquestes referències pertanyen a morfoespècies molt diferents, sense cap afinitat biològica entre si», detalla el professor Carles Martín-Closas, del Departament de Dinàmica de la Terra i de lʼOceà de la UB.

«És probable —continua— que Palaeonitella trifurcata sigui una espècie molt antiga del clade representat actualment pel gènere Nitella. Això ho indicarien caràcters com ara lʼoòspora no calcificada, el tal·lus ecorticat i les repetides trifurcacions en lʼestructura vegetativa».

Per què és difícil trobar fòssils de Palaeonitella al Cretaci inferior?

La conservació dels caròfits en el registre fòssil depèn de la seva calcificació durant el cicle vital. Així doncs, si no es calcifiquen —com és el cas del gènere Nitella actual i dels seus avantpassats fòssils, com Palaeonitella trifurcata—, la fossilització només es produeix en casos excepcionals.

En el cas de Palaeonitella trifurcata, la clau de la seva conservació cal buscar-la en els tapissos de cianobacteris que van colonitzar aquest caròfit. Els cianobacteris van formar una crosta de calcita damunt de la planta —com si fos el sarcòfag dʼuna mòmia— que va protegir el vegetal de la degradació post mortem.

«No obstant això, el més excepcional del fòssil estudiat no és que sʼhagi conservat fins a lʼactualitat, sinó que hagi estat possible relacionar-ne els òrgans entre si per reconstruir la planta sencera», destaca lʼinvestigador.

Lʼestudi de la sedimentologia i dels microfòssils associats a Palaeonitella trifurcata ha permès reconstruir un paleoambient amb llacunes litorals dʼaigua dolça, connectades lateralment amb badies protegides de salinitat marina o salabrosa, semblants a les albuferes. En aquest hàbitat del Cretaci inferior, hi vivien organismes típics dʼaigües amb poca profunditat, com ara foraminífers bentònics o cloròfits del grup de les dasicladals, un ordre de les algues clorofícies.

 

Article de referència:

Martín-Closas, C.; Segura-Altés, R.; Pérez-Cano, J.; Bover-Arnal, T.; Sanjuan, J. «Palaeonitella trifurcata n. sp., a cortoid-building charophyte from the Lower Cretaceous of Catalonia». Review of Palaeobotany and Palynology, agost de 2021. Doi: 10.1016/j.revpalbo.2021.104523