Una recerca de la Universitat de Barcelona mostra les condicions de treball dels ferrovellers i el paper que fan en els processos de reciclatge a la ciutat

NOTA DE PREMSA

D’esquerra a dreta, Daniele Vico, Julián Porras i Federico Demaría.
D’esquerra a dreta, Daniele Vico, Julián Porras i Federico Demaría.
Notícia | Recerca
30/05/2024
A Barcelona hi ha més de tres mil recicladors informals o ferrovellers, que recullen diversos metalls —bàsicament ferro, alumini, coure i acer— dels carrers i contenidors. Treballen una mitjana de seixanta hores a la setmana i guanyen menys de cinc-cents euros al mes, és a dir, un 40 % del salari mínim. Només la meitat aconsegueix viure en pisos compartits, mentre que els altres ho fan al carrer. Si bé no tenen cap mena de contracte ni protecció, estableixen relacions no conflictives amb el veïnat i els treballadors de la construcció, alhora que contribueixen de manera important al reciclatge de metalls a la ciutat. Aquestes són algunes de les conclusions del projecte de recerca Wastecare, que ha dut a terme un equip d’investigació de la Universitat de Barcelona (UB), finançat pel Pla Barcelona Ciència 2022 de l’Ajuntament.
D’esquerra a dreta, Daniele Vico, Julián Porras i Federico Demaría.
D’esquerra a dreta, Daniele Vico, Julián Porras i Federico Demaría.
Notícia | Recerca
30/05/2024
A Barcelona hi ha més de tres mil recicladors informals o ferrovellers, que recullen diversos metalls —bàsicament ferro, alumini, coure i acer— dels carrers i contenidors. Treballen una mitjana de seixanta hores a la setmana i guanyen menys de cinc-cents euros al mes, és a dir, un 40 % del salari mínim. Només la meitat aconsegueix viure en pisos compartits, mentre que els altres ho fan al carrer. Si bé no tenen cap mena de contracte ni protecció, estableixen relacions no conflictives amb el veïnat i els treballadors de la construcció, alhora que contribueixen de manera important al reciclatge de metalls a la ciutat. Aquestes són algunes de les conclusions del projecte de recerca Wastecare, que ha dut a terme un equip d’investigació de la Universitat de Barcelona (UB), finançat pel Pla Barcelona Ciència 2022 de l’Ajuntament.
Mitjançant una enquesta, els autors estimen que la gran majoria dels recicladors informals són homes (un 94 %), d’immigració recent, i en un 63 % tenen menys de quaranta anys. Procedeixen de l’Àfrica en un 75 % (principalment del Senegal), seguits de Romania (17 %), l’Amèrica Llatina (3 %) i Àsia (3 %), i un 78 % no tenen número d’identitat d’estrangers (NIE). «Per a la majoria, recollir ferralla és una estratègia de supervivència davant la impossibilitat d’accedir al mercat laboral formal perquè no tenen papers», expliquen els investigadors.

Segons les dades de l’estudi, un ferroveller recull uns 118 kilograms al dia. Si es calcula que són 3.200 a Barcelona, això suposa que aquest col·lectiu aplega unes 380 tones de metall a la ciutat cada dia, i més de 100.000 tones a l’any. Un 57 % dels recicladors informals enquestats afirmen tenir contacte freqüent amb els veïns, i un 49 % es relacionen sovint amb treballadors de la construcció. En alguns casos, els ferrovellers tenen contacte directe amb veïns que els avisen quan volen llençar metalls o altres objectes.

La visibilitat dels recicladors informals és evident: un 83 % de les llars manifesten haver-los vist al barri. Les interaccions entre les llars i els recicladors són relativament comunes: més del 30 % de les cases enquestades hi tenen interaccions positives, que inclouen donar-los objectes (28 %), parlar-hi (12 %), proporcionar-los menjar (8 %) i buscar-ne l’ajut en la gestió de residus (12 %). Un 66 % dels ciutadans enquestats que deixen objectes al costat de contenidors afirmen que ho fan amb el benentès que els recolliran els ferrovellers. Les motivacions darrere d’aquesta pràctica estan impulsades principalment pel desig d’evitar el malbaratament (70 %), facilitar la reutilització (59 %) i ajudar els recicladors (39%). Aquests objectes van des de béns reutilitzables com ara roba (57 %), sabates (52 %), llibres (32 %) i joguines (29 %) fins a materials reciclables com articles de metall de cuina (39 %) i mobles (55 %). A més, es deixen al carrer dispositius electrònics (35 %) tant per reutilitzar-los com per reciclar-los. Aquest comportament mostra un sistema de suport tàcit amb què les llars faciliten la feina dels ferrovellers en proporcionar-los materials de valor.
S’estima en més de tres mil el nombre d’aquests recicladors informals a Barcelona i es calcula que recullen 380 tones diàries de metalls.
Els investigadors conclouen que «la percepció pública dels recicladors informals a Barcelona és generalment positiva», un 75 % de les llars enquestades, per exemple, creuen que contribueixen a la sostenibilitat, i també estan disposats a emprendre accions col·laboratives per donar-los suport. Com a mostra, el 76 % estan a favor de telefonar a una cooperativa de recicladors i un 68 % pensen que l’Ajuntament els hauria de contractar. Els investigadors conclouen que la gestió dels residus és un esforç col·laboratiu que implica diversos actors interdependents, entre els quals hi ha els recicladors informals.
​​​​​​​
El projecte Wastecare l’han dut a terme els investigadors de la Facultat d’Economia i Empresa de la UB Federico Demaria, Julián Porras i Daniele Vico, que continuaran aquesta línia de recerca sobre els ferrovellers amb el projecte europeu Innovacions de base circular per a transicions urbanes sostenibles i inclusives.

El professor Demaria ha participat en diversos projectes internacionals i ha escrit nombrosos articles sobre les interaccions entre societat, medi ambient i economia. Entre les seves darreres obres hi ha el llibre The political ecology of informal waste recyclers in India: circular economy, green jobs, and poverty (Oxford University Press).

Els resultats del projecte Wastecare es presentaran en un seminari en línia el dijous 30 de maig a les 15.00, al qual cal inscriure’s prèviament.

Contacte

Comunicació Institucional

Telèfon
Correu electrònic