Un estudi assenyala un biaix del Tribunal Constitucional a favor del govern central
Investigadors de la Universitat de Barcelona han analitzat gairebé 1.900 resolucions del Tribunal Constitucional (TC) relatives a la constitucionalitat de normes estatals i autonòmiques per examinar si existeix un biaix favorable a les posicions del govern central. La recerca, publicada a la revista European Journal of Political Research, indica que hi ha un 55 % de probabilitats que el TC declari inconstitucional una norma quan és autonòmica, mentre que la probabilitat és només del 23 % quan es tracta d’una norma d’origen estatal. «Aquest resultat confirma la hipòtesi que el TC presenta un biaix sistemàtic centralista que es manifesta en l’aplicació d’una major severitat en la legislació aprovada pels parlaments autonòmics», afirmen els autors.
Investigadors de la Universitat de Barcelona han analitzat gairebé 1.900 resolucions del Tribunal Constitucional (TC) relatives a la constitucionalitat de normes estatals i autonòmiques per examinar si existeix un biaix favorable a les posicions del govern central. La recerca, publicada a la revista European Journal of Political Research, indica que hi ha un 55 % de probabilitats que el TC declari inconstitucional una norma quan és autonòmica, mentre que la probabilitat és només del 23 % quan es tracta d’una norma d’origen estatal. «Aquest resultat confirma la hipòtesi que el TC presenta un biaix sistemàtic centralista que es manifesta en l’aplicació d’una major severitat en la legislació aprovada pels parlaments autonòmics», afirmen els autors.
L’estudi assenyala també que els casos iniciats davant el TC pel govern central tenen una probabilitat mitjana d’èxit del 68 %, mentre que en el cas dels governs autonòmics és del 31 %. L’estudi mostra, d’altra banda, que la composició ideològica del TC incideix de manera significativa en les seves resolucions. Així, quan té una majoria conservadora, augmenta la probabilitat de declaració d’inconstitucionalitat de normes autonòmiques, especialment en el cas de governs autonòmics liderats per partits nacionalistes. La recerca també analitza l’activitat del TC en diferents escenaris polítics. Per exemple, conclou que quan hi ha una coincidència ideològica entre el TC i el govern central i, al mateix temps, una dependència d’aquest govern central respecte a partits nacionalistes, la probabilitat que el TC anul·li una norma autonòmica descendeix significativament.
Aquest estudi, firmat pels investigadors Joan Josep Vallbé i Daniel Cetrà, de la UB, i Marc Sanjaume Calvet, de la Universitat Pompeu Fabra, és el més complet que s’ha fet fins ara sobre l’activitat del TC espanyol en matèria de control normatiu. En les quasi 1.900 resolucions analitzades, s’han tingut en compte variables com ara el tipus de norma impugnada (si és d’origen estatal o autonòmic); l’actor que presenta el recurs; el tipus de procediment; el resultat de la resolució, i el context polític (orientació ideològica del TC, color polític del govern central i autonòmic, i dependència parlamentària o no del govern central respecte a partits nacionalistes).
Amb aquesta recerca, els autors han volgut «aportar una visió basada en dades del paper del TC en la configuració de les relacions entre centre i perifèria a Espanya, i contribuir així al debat sobre el potencial (i els límits) dels tribunals com a garants del pluralisme polític i territorial». Conclouen que «l’enfortiment de la legitimitat dels tribunals constitucionals pot requerir reformes en els mecanismes de designació de magistrats, que garanteixin més pluralitat territorial i ideològica, així com la creació d’espais polítics específics per a la resolució de conflictes intergovernamentals que redueixin la judicialització sistemàtica de la política territorial».
Article de referència:
Vallbé J-J, Cetrà D, Sanjaume-Calvet M. Judicial review and territorial conflicts: Evidence from Spain. European Journal of Political Research. 2025:1-32. doi:10.1017/S1475676525100455
Galeria multimèdia
