Recerca sobre arqueofurtivisme i els mètodes per a la seva persecució policial i judicial
Lʼarqueofurtivisme, els delictes contra el patrimoni arqueològic, són objecte de recerca universitària. Es tracta dʼactes criminals que es remunten a lʼèpoca del saqueig de les tombes egípcies i que arriben fins als actuals traficants que comercialitzen per Internet mercaderies robades. Lʼoperativa i la tipologia dʼaquests delinqüents, així com la metodologia per a la seva persecució policial i jurídica, queden ara recollides en un nou manual universitari publicat pel Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona i la Societat Catalana dʼArqueologia. Lʼautor, Joan Carles Alay, investigador del SERP, apunta que, si bé els buscadors de tresors, moguts pel plaer de la troballa, tendeixen a desaparèixer, els traficants que busquen lucrar-se continuaran proliferant amb lʼajut de les noves tecnologies.
Lʼarqueofurtivisme, els delictes contra el patrimoni arqueològic, són objecte de recerca universitària. Es tracta dʼactes criminals que es remunten a lʼèpoca del saqueig de les tombes egípcies i que arriben fins als actuals traficants que comercialitzen per Internet mercaderies robades. Lʼoperativa i la tipologia dʼaquests delinqüents, així com la metodologia per a la seva persecució policial i jurídica, queden ara recollides en un nou manual universitari publicat pel Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona i la Societat Catalana dʼArqueologia. Lʼautor, Joan Carles Alay, investigador del SERP, apunta que, si bé els buscadors de tresors, moguts pel plaer de la troballa, tendeixen a desaparèixer, els traficants que busquen lucrar-se continuaran proliferant amb lʼajut de les noves tecnologies.
Alay fa una anàlisi dels aspectes històrics, econòmics, jurídics, penals i criminals dʼaquestes activitats de comerç il·legal, que posen en perill o destrueixen, arreu del món, un dels fonaments de la identitat de les societats: el patrimoni arqueològic. Lʼautor ho il·lustra amb exemples com el de la necròpoli fenícia del Cerro de San Cristóbal, a Almuñécar (Granada), del segle VII aC. Allà sʼhi van trobar gots de pedra procedents de lʼantic Egipte, de la XV dinastia (1644-1537 aC). Eren objectes que havien estat robats de tombes de faraons i que segles després els fenicis havien adquirit. Seria «un dels primers casos documentats sobre tràfic internacional dʼantiguitats», explica lʼinvestigador.
Alay és assessor dels cossos policials i de la justícia, i ha intervingut en innombrables judicis en qualitat dʼexpert. És un defensor de la col·laboració entre policia i arqueòlegs. A lʼobra analitza els perfils criminals dels arqueofurtius, així com els mètodes per perseguir-los. Apunta que les sancions i penes per aquests delictes no poden ser més variades segons lʼindret del món: des de països on només es paguen multes irrisòries fins a la pena de mort que sʼaplicava a la Xina fins a lʼany 2011.
Amb vista al futur, Alay remarca que, si bé els buscadors de peces arqueològiques per pur plaer sʼestan extingint gràcies a una major conscienciació social, no passa el mateix amb els traficants. De fet, les noves tecnologies han fet possibles subhastes a la xarxa de la mercaderia robada, de manera que les persones que roben el patrimoni arqueològic el poden vendre directament, ja sense intermediaris.
Arqueofurtivismo. Manual sobre el estudio de las intervenciones arqueológicas ilegales es presentarà el dijous 4 de novembre, a les 18:30, a la sala Jane Addams de la Facultat de Geografia i Història. Lʼacte inclourà una taula rodona amb el vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals de la UB, Agustí Alcoberro, juntament amb Josep Maria Fullola, director del SERP; Maria Àngels Petit, presidenta de la Societat Catalana dʼArqueologia; Xavier Mangado, catedràtic de Prehistòria de la UB; Jordi Campillo, especialista en patrimoni arqueològic, i Mercè Almeida, especialista en suport jurídic en matèria de memòria democràtica.