Els 40 graus es van superar amb facilitat en l’última setmana del mes en amplis sectors de la meitat sud de l’Espanya peninsular, principalment a Andalusia i Extremadura, i en altres llocs molt més septentrionals, com Ourense (Galícia) o Girona (Catalunya). Els valors extrems als estats ibèrics van ser de 46,6 graus a Mora, a uns 100 km a l’est de Lisboa, i de 45,8 graus a El Granado, a la província de Huelva. 

Les nits han estat insofribles, incompatibles amb el descans nocturn, al centre de les ciutats mediterrànies i de la meitat sud d’Espanya i Portugal. El cas de Barcelona és molt significatiu: al barri del Raval totes les nits de l’última desena de juny van ser tòrrides, és a dir, amb temperatures mínimes de 25 graus o més, i han continuat així fins als primers dies de juliol. 

Les aigües de la Mediterrània mostren també uns valors exageradament elevats per al moment de l’any. Són equivalents als rècords d’agost dels últims dos estius. I cal pensar que la gran inèrcia tèrmica de l’aigua pràcticament assegura que aquesta anomalia tèrmica marina durarà tot l’estiu i fins ben entrada la tardor. En aquest sentit, podem afirmar que la calor continuarà, si més no a les aigües marines i als espais litorals i insulars. 

Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation.