Quines polítiques climàtiques marquen realment la diferència? La nostra nova anàlisi té la resposta

10/03/2026
Xavier Fernández i Marín, Christoph Knill, Markus Hinterleitner, Yves Steinebach | Universitat de Barcelona, Universitat Ludwig Maximilian de Munic, Escola Politècnica Federal de Lausana, Universitat d’Oslo

Xavier Fernández i Marín, Christoph Knill, Markus Hinterleitner, Yves Steinebach

Universitat de Barcelona, Universitat Ludwig Maximilian de Munic, Escola Politècnica Federal de Lausana, Universitat d’Oslo

Països d’arreu del món han intensificat de manera notable les seves polítiques climàtiques en les dues últimes dècades. El nombre de mesures climàtiques s’ha quadruplicat des de l’any 2000, i alguns conjunts de dades mostren un increment de fins a quinze vegades

Actualment, els governs despleguen desenes de polítiques diferents simultàniament: impostos sobre el carboni, subvencions a les energies renovables, codis d’edificació, estàndards d’emissions, finançament de la recerca, entre d’altres. Totes les mesures operen al mateix temps, s’influeixen i afecten de manera conjunta les emissions. 

Així, quan les emissions disminueixen (o no), com podem saber quines polítiques en són realment les responsables? Quines marquen la diferència en qualsevol escenari? Aquest és el repte al qual s’enfronten avui els investigadors en polítiques climàtiques, i hem trobat una manera de resoldre’l.  

Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation