La prevenció i la reparació, eixos principals de l’actualització del protocol contra les violències masclistes i LGTBIQ+fòbiques de la UB 

Es tracta d’una ambiciosa actualització del protocol fins ara vigent, que inclou diverses novetats per garantir la reparació integral de les víctimes i millorar la prevenció estructural. En aquest sentit, el document integra el concepte de diligència deguda, un principi que obliga la Universitat a prevenir, detectar i intervenir amb eficàcia davant qualsevol situació d’aquest tipus. Això també implica l’avaluació constant per saber si s’ha actuat correctament i per corregir possibles mancances, amb l’objectiu d’evitar possibles casos de violència institucional, que és quan la institució falla en la protecció de les persones.   

Un altre dels aspectes que reforça el Protocol és la confidencialitat de les víctimes, per tal d’optimitzar la protecció, generar confiança en la institució i evitar la revictimització. Entre les garanties específiques que ofereix la UB, hi ha la gestió de la informació amb protocols interns estrictes, l’accés a la informació només a persones autoritzades i l’opció de la víctima d’escollir quines vies s’activen i quines no.  

La reparació integral és un altre concepte recollit en el Protocol. Entre les accions que es preveuen, hi ha el suport personalitzat a la víctima, accions correctives (com ara canvis d’horaris, d’espai o de tutoria, o sancions a la persona infractora) i mesures de reconeixement del mal causat i que ajudin a restablir els drets vulnerats.  

L’actualització del Protocol també té en compte el concepte d’interseccionalitat, que implica reconèixer que els casos de violència masclista i LGTBIQ+ fòbica poden agreujar-se per altres formes de discriminació, com ara el racisme, la discapacitat, l’edat, l’entorn economicosocial o la religió. 

Així mateix, el document incorpora la creació del Consell Assessor, format per persones externes a la UB, per avaluar i garantir la qualitat del Protocol. La vicerectora d’Igualtat, Inclusió i Gènere, Montserrat Puig, ha confirmat durant la sessió del Consell de Govern que es publicarà anualment un informe sobre els casos gestionats al Portal de Transparència de la UB.  

Alhora, la Unitat d’Igualtat de la UB ha elaborat una guia adreçada a la comunitat universitària per explicar de manera clara i entenedora com funciona el Protocol i resumir els mecanismes d’acompanyament, prevenció i reparació en cas de denúncia. 

Noves normatives del PDA i de viatges 

El Consell de Govern també ha donat llum verda, amb 25 vots a favor, 8 en contra i 6 abstencions, a la nova Normativa del pla de dedicació acadèmica del professorat de la Universitat de Barcelona, amb el compromís de l’equip de govern de fer el seguiment i l’avaluació del document a finals del curs 2026-2027.  

El pla de dedicació acadèmica (PDA) té una doble funció: d’una banda, permet conèixer l’estructura de l’activitat acadèmica del professorat a escala individual, i, de l’altra, és una eina per racionalitzar i planificar les tasques complexes del professorat (docència, recerca i transferència, gestió, etc.). El nou model de PDA té com a objectiu, entre d’altres, identificar, reconèixer i valorar la dedicació del professorat i permetre a aquest col·lectiu un millor disseny de la seva carrera professional.  

El Consell de Govern també ha aprovat l’esperada nova Normativa de viatges de la Universitat de Barcelona, que entrarà en vigor l'1 de gener de 2026 i que estableix nous criteris i procediments per tal de fomentar la sostenibilitat dels viatges, reduir-ne els tràmits burocràtics i actualitzar l’import de les dietes. S’incrementen notablement, de fet, les dietes d’allotjament i manutenció (una pernoctació a Madrid, per exemple, pot arribar als 160 euros), i es preveu que la persona responsable del crèdit pressupostari pugui autoritzar un increment en la despesa d’allotjament de fins a un màxim del doble de la quantitat prevista, en alguns supòsits concrets. A més, el document inclou el compromís de neutralitat climàtica i de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, amb la priorització del ferrocarril i la limitació de l’avió als desplaçaments de més de sis hores o de 800 km de distància. Val a dir que la UB gestiona mensualment una mitjana de 500.000 euros en desplaçaments.