Un estudi analitza les causes de la procrastinació universitària i proposa estratègies per reduir-ne l’impacte acadèmic i emocional

La recerca analitza les relacions entre la procrastinació i tres grans àmbits que s’intueixen estretament vinculats: la gestió acadèmica del temps, els trets de personalitat i el malestar psicològic. Per fer-ho, els autors han utilitzat diversos instruments validats i àmpliament utilitzats en recerca internacional, com ara l’escala PASS (Procrastination Assessment Scale for Students) per mesurar la intensitat de la procrastinació; el qüestionari ATM (Academic Time Management) per avaluar com gestionen el temps els estudiants; el BFI-10 (Big Five Inventory) per mesurar els grans trets de personalitat, i el BSI-18 (Brief Symptom Inventory), que detecta símptomes d’ansietat, depressió i estrès. El resultat de l’anàlisi estadística és revelador: el 61 % de la variància en la procrastinació estudiantil pot explicar-se a partir de la combinació de factors relacionats amb el temps, la personalitat i el benestar emocional.

Els autors assenyalen que la procrastinació no és simplement una qüestió de mandra o manca de voluntat. Al darrere hi pot haver dificultats reals de planificació, una baixa tolerància a l’estrès, nivells elevats de neuroticisme —és a dir, una tendència a experimentar emocions negatives— o bé una manca de responsabilitat, en el sentit psicològic d’aquest tret de personalitat. Les dades també mostren que els estudiants amb un rendiment acadèmic més baix tenen una tendència més gran a ajornar les tasques, i que el comportament procrastinador és més comú entre els homes i entre els estudiants de graus vinculats a l’àmbit audiovisual.

Un dels aspectes més destacables de la recerca és la seva dimensió aplicada. Els autors no es limiten a descriure el fenomen, sinó que proposen mesures concretes per fer-hi front des de la tutoria universitària. En aquest sentit, aposten per reforçar el suport a la planificació acadèmica i la gestió del temps, introduir estratègies per a la regulació emocional, i millorar el seguiment individualitzat dels estudiants, especialment en moments de transició, com el primer any d’universitat o els períodes d’exàmens. També suggereixen prestar una atenció especial a aquells estudiants que presenten patrons cronificats d’ajornament i malestar, ja que poden necessitar una atenció més específica.​​​​