Noves datacions geològiques situen els primers homínids europeus al sud de la península Ibèrica fa 1,3 milions d’anys
Anàlisi d’una nova àrea de mostreig
La nova datació s’ha basat a analitzar el paleomagnetisme d’una àrea de la regió d’Orce on mai s’havia mostrejat abans i que ha estat protegida de l’erosió que aquesta conca ha patit al llarg dels anys. Aquesta tècnica és un mètode de datació relatiu basat a estudiar la inversió dels pols magnètics del planeta a causa de la dinàmica interna de la Terra. Aquests canvis no tenen una periodicitat concreta, però queden enregistrats en els minerals i permeten establir períodes de temps a partir dels diferents esdeveniments magnètics.
Aquestes noves dades són molt precises gràcies a la llarga seqüència sedimentària que aflora a Orce. «La singularitat d’aquests jaciments és que es troben estratificats i dins d’una seqüència sedimentària molt llarga, de més de vuitanta metres. Normalment, els jaciments es localitzen en coves o dins de seqüències estratigràfiques molt curtes, que no et permeten desenvolupar seqüències paleomagnètiques llargues en què puguis identificar diferents inversions magnètiques», apunta Gibert.
Els investigadors han pogut identificar una seqüència de polaritat magnètica «amb cinc esdeveniments magnètics que permeten situar els tres jaciments d’Orce amb presència humana entre el subcron Olduva i i Jaramillo, és a dir, entre 1,77 i 1,07 milions d’anys (Ma)», explica l’investigador. Després, han aplicat un model estadístic d’edat per refinar amb precisió la cronologia dels diferents nivells estratigràfics amb un marge d’error de només 70.000 anys. El resultat d’aquesta metodologia innovadora és que el jaciment més antic amb presència humana d’Europa seria Venta Micena, amb una edat d’1,32 Ma, seguit de Barranco León, amb una edat d’1,28 Ma, i, finalment, Fuente Nueva 3, amb una edat d’1,23 Ma. «Amb aquestes dades, l’altre gran jaciment de la península, el de la Sima del Elefante, a Atapuerca, quedaria relegat a un segon lloc, molt darrere d’Orce, entre 0,2 i 0,4 Ma més modern», afegeix l’investigador.
La fauna apuntala l’antiguitat del jaciment
Per completar la datació, l’estudi també ha analitzat la fauna que es troba als diferents jaciments d’Orce, ja que és diferent segons el període, i l’ha comparada amb la que s’ha trobat en altres jaciments del plistocè primerenc situats en altres llocs d’Europa.
En aquest sentit, el treball presenta una anàlisi detallada dels micromamífers i grans mamífers de tots els jaciments d’Orce, que ha fet l’expert Robert Martin a partir de les col·leccions paleontològiques emmagatzemades al Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miguel Crusafont (IPS) de Sabadell. «Els resultats revelen que la fauna petita i grossa d’Orce és més primitiva que, per exemple, la de la Sima del Elefante, on les evidències demostren que el rosegador Allophaiomys lavocati és més evolucionat que l’Allophaiomys recuperat dels jaciments d’Orce», detalla Gibert.
Un altre indicador rellevant de l’antiguitat dels jaciments d’Orce és l’absència dels avantpassats dels porcs. «Són animals que es consideren immigrants asiàtics i que no s’han descobert en cap jaciment europeu amb una antiguitat d’entre 1 i 1,5 Ma, mentre que sí que se n’han trobat a la Sima del Elefante, fet que dona suport a la idea que la fauna d’Orce és més antiga», explica l’investigador.
Evidències que apunten al pas per Gibraltar
Aquesta nova datació s’afegeix, segons Lluís Gibert, a altres evidències que decantarien la balança de la colonització d’Europa per l’estret de Gibraltar, en comptes de la via alternativa: la volta al Mediterrani per Àsia; per exemple, «per l’existència d’una indústria lítica amb similituds amb la que s’ha trobat al nord del continent africà, i també per la presència de restes de fauna africana al sud de la península, com ara les d’Hippopotamus, detectades als jaciments d’Orce, i les de Theropithecus oswaldi, un primat africà similar a un papió, localitzades a Cueva Victoria, un jaciment prop de Cartagena (Múrcia), inexistents a cap altre lloc d’Europa». Segons Gibert, «defensem la hipòtesi que també van arribar des de Gibraltar perquè no se n’han trobat evidències més antigues en cap altre jaciment del recorregut alternatiu».
Similitud amb els homínids de l’illa de Flores
Amb aquests resultats, els investigadors assenyalen un «diacronisme» entre l’ocupació més antiga d’Àsia, fa 1,8 Ma, i la més antiga d’Europa, que seria de fa 1,3 Ma, de manera que els homínids africans haurien arribat al sud-oest d’Europa més de 0,5 Ma després de sortir per primera vegada d’Àfrica, fa aproximadament 2 Ma. «Aquestes diferències en l’expansió humana s’explicarien pel fet que Europa està aïllada d’Àsia i d’Àfrica per barreres biogeogràfiques difícils de superar, tant per l’est —l’estret del Bòsfor, els Dardanels, el mar de Màrmara— com per l’oest —l’estret de Gibraltar. La humanitat va arribar a Europa en el moment que va tenir la tecnologia necessària per creuar barreres marítimes, tal com va passar abans del milió d’anys a l’illa de Flores (Java)», apunta Gibert.
En aquest sentit, l’investigador assenyala que, actualment, la ruta de Gibraltar requereix travessar fins a catorze quilòmetres de via marítima, però «potser en el passat aquesta distància era inferior en alguns moments a causa de l’alta activitat tectònica en aquesta regió i les fluctuacions del nivell del mar, cosa que afavoriria les migracions. Tal com s’esmenta en el treball, hem identificat altres migracions de fauna africanes a través de Gibraltar en moments anteriors, fa 6,2 i 5,5 Ma quan l’estret de Gibraltar era molt reduït».
Els vestigis humans a Orce
Les restes humanes trobades als jaciments d’Orce són un total de cinc, des que l’any 1982 el paleoantropòleg Josep Gibert va començar les excavacions. En primer lloc, es van trobar a Venta Micena dos fragments d’húmer mossegats per les hienes, així com parts d’un fragment cranial que consisteix en dos parietals i un occipital, associats a una abundant fauna del plistocè primerenc. La procedència humana d’aquestes restes va generar una gran controvèrsia durant anys, tot i que, segons estudis paleoproteòmics independents de les universitats de Granada i San Francisco, es van identificar proteïnes humanes en les restes.
El descobriment posterior als jaciments propers de Barranco León i Fuente Nueva 3 de dues dents molars humanes i milers d’eines lítiques olduvaianes —una de les primeres indústries lítiques humanes—, així com marques de tall en ossos «van servir per consolidar l’evidència de la presència d’homínids al plistocè primerenc d’Orce», conclou Lluís Gibert.
Galeria multimèdia
Jaciment de Fuente Nueva 3
Foto: Lluís Gibert.
Foto de les darreres excavacions que s’han fet, l’any 1992, al jaciment de Venta Micena, tall 3, a Orce: s’hi van descobrir les primeres restes humanes del jaciment. Foto: Lluís Gibert.
Foto: Lluís Gibert.