La bombolla un altre cop? Per què s’han disparat els preus del sector immobiliari a Madrid i Barcelona

22/05/2025
Marta Gómez-Puig et al. | Catedràtica de la Facultat d’Economia i Empresa

Marta Gómez-Puig et al.

Catedràtica de la Facultat d’Economia i Empresa

Després de dotze anys de relació, el Rodolfo i la Petrita anhelen tenir una llar pròpia i estable. Però la manca de lloguers i els seus elevats preus al mercat immobiliari madrileny converteixen aquest somni en una quimera. Ell viu amb la senyora Martina Rodríguez, una anciana vídua que resideix en un cèntric pis de la Gran Via a un preu molt assequible. Quan el seu cap, el senyor Manuel, suggereix al Rodolfo que es casi amb aquesta dona per heretar aquest valuós contracte després que ella es mori, la parella, reticent al principi, acaba veient la idea amb una certa esperança. 
Us resulta familiar? No és una història extreta ahir de les pàgines d’un diari local, sinó la trama de El pisito (Marco Ferreri, 1958). Amb humor, sàtira social i enginy, la pel·lícula retrata la postguerra espanyola i anticipa problemes d’habitatge que encara persisteixen a les nostres ciutats. 

L’habitatge: una preocupació nacional 

Igual que al Madrid de la postguerra, avui l’accés a l’habitatge és una de les principals preocupacions dels espanyols, per sobre fins i tot de l’atur o la crisi econòmica. No és d’estranyar: en l’última dècada, el preu de l’habitatge a Espanya ha augmentat un 35 % i s’acosta perillosament als nivells de la bombolla immobiliària del 2008. Però, a diferència de llavors, no només la compravenda d’immobles està en màxims històrics: el mercat del lloguer també ha batut rècords, amb pujades anuals que oscil·len entre el 10 % i el 13 %. 

Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation