Presentació a Girona de lʼedició del centenari de ʻLa paraula en el ventʼ, de Josep Carner

<i>La paraula en el vent</i> va situar la lírica catalana en la modernitat europea i va consolidar Carner com el «príncep dels poetes».
La paraula en el vent va situar la lírica catalana en la modernitat europea i va consolidar Carner com el «príncep dels poetes».
Cultura
(27/05/2016)

El divendres 27, a les 20.00 h, a la Fundació Rafael Masó (carrer Ballesteries, 29, Girona), es presentarà La paraula en el vent, de Josep Carner (edició de Jaume Coll). Hi participaran el professor de la Universitat de Barcelona Jaume Coll, responsable de l'edició, i dels professors de la Universitat de Girona Albert Rossich i de la Universitat Autònoma de Barcelona Víctor Martínez-Gil.

<i>La paraula en el vent</i> va situar la lírica catalana en la modernitat europea i va consolidar Carner com el «príncep dels poetes».
La paraula en el vent va situar la lírica catalana en la modernitat europea i va consolidar Carner com el «príncep dels poetes».
Cultura
27/05/2016

El divendres 27, a les 20.00 h, a la Fundació Rafael Masó (carrer Ballesteries, 29, Girona), es presentarà La paraula en el vent, de Josep Carner (edició de Jaume Coll). Hi participaran el professor de la Universitat de Barcelona Jaume Coll, responsable de l'edició, i dels professors de la Universitat de Girona Albert Rossich i de la Universitat Autònoma de Barcelona Víctor Martínez-Gil.

La paraula en el vent, publicada per primer cop el 1914, va situar la lírica catalana en la modernitat europea i va consolidar Carner com el «príncep dels poetes». Aquesta nova edició ofereix, juntament amb el facsímil de la publicació de 1914, dos volums més a cura de Jaume Coll: una edició crítica del poemari i un conjunt de textos, aplegats sota el títol Paraula en prosa, de Carner i dʼaltres autors. Els tres llibres, curosament editats, es presenten en un estoig. 

El títol La paraula en el vent evoca el vers de Petrarca «solco onde, e ʼn rena fondo, et scrivo in vento» (ʻllauro les ones, construeixo a la sorra, i escric en el ventʼ), de manera que el poeta toscà esdevé un model per a Carner, tant pel que fa a la mètrica com al tema de lʼamor que mou a la compassió i al penediment.

Tal com manifesta Jaume Coll, «hauríem de recular al segle XV per trobar a la nostra tradició cultural una obra de contingut amorós dʼuna magnitud semblant». La paraula en el vent esbandeix «per sempre la retòrica ampul·losa de la poesia pseudoromàntica anterior, encallada en un discurs amorós que navegava entre la inversemblança i la cursileria».

El primer volum dʼaquesta edició és el facsímil dʼun exemplar únic, utilitzat pel mateix Carner per revisar, de pròpia mà, els poemes de La paraula en el vent que va incorporar a La inútil ofrena (1924), una àmplia selecció de la seva poesia amorosa. El facsímil mostra, doncs, la sincronia del text de 1914 i la diacronia manuscrita de trànsit cap al text de 1924.

El segon volum presenta, a les pàgines de lʼesquerra, una edició dels seixanta-cinc poemes de La paraula en el vent i, a les de la dreta, les formes finals dels poemes que, un cop revisats, van passar a altres llibres posteriors: disset a La inútil ofrena i trenta-nou a Poesia (1957). Es tracta, doncs, dʼuna edició tridimensional: crítica, genètica i evolutiva, sinòptica i estereoscòpica. Al peu de lʼaparat de cada composició, el lector hi trobarà una breu glossa que el situarà en els paràmetres essencials del poema.

Finalment, el tercer volum, Paraula en prosa, està format per textos relacionats amb La paraula en el vent: dʼuna banda, articles sobre la recepció del llibre per part de la crítica el mateix 1914 i, dʼaltra banda, escrits del poeta sobre temes diversos (història literària, traducció de grans autors, revisió de la seva obra, teoria de la creació...). El volum es completa amb un apèndix de dues imatges comentades i relacionades amb La paraula en el vent.

Josep Carner (1884-1970) és un dels autors més destacats de la història de la literatura catalana, gran renovador de la poesia i de la llengua. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, va fer la carrera diplomàtica i exercí càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la Guerra Civil espanyola es va mantenir fidel a la República; ja vivia fora de Catalunya, i no hi va tornar a residir mai més.

Autor precoç, començà a publicar amb només dotze anys, i amb vint-i-sis, el 1910, fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals. Llibre dels poetes (1904) és el seu primer poemari; deu anys després publicà dues obres excepcionals, Auques i ventalls i La paraula en el vent (1914), que formen part de la primera dècada prodigiosa del poeta, tal com ho expressa Jaume Coll. En la segona dècada, als anys trenta, hi trobem títols tan singulars com El veire encantat (1933), La primavera al poblet (1935) o el mateix Nabí (1938), un artifici verbal meravellós. I en la tercera, als anys cinquanta, Poesia (1957) esdevé una gran síntesi de la seva trajectòria i un dels llibres més extraordinaris de la poesia europea del segle XX. Ens hem cenyit únicament a la poesia, però lʼobra en prosa de Carner és igualment excepcional, amb títols com Les bonhomies (1925), així com les seves traduccions, com la de Pickwick (1931) de Charles Dickens.

Jaume Coll Llinàs, professor de literatura catalana i crítica textual a la Universitat de Barcelona, és marmessor del llegat literari de Carner, del qual ha editat, entre molts altres llibres, Poesia (Quaderns Crema, 1992), Nabí (Edicions 62, 1991, 1998; La Butxaca, 2012), Arbres (Edicions 62, 2006) i Lʼoreig entre les canyes (Edicions 62, 2006). També ha escrit llibres de gastronomia, com Carme Ruscalleda, del plat a la vida (2000), El Celler de Can Roca, una simfonia fantàstica (2006) o El Bulli. Una passejada per la cuina adriànica (2010).