Presentació del llibre 'Alexandre Cirici Pellicer. Pionero en la dirección de arte'

El dijous 20 de gener, a les 19.30 h, el FAD (Plaça dels Àngels, 5) acollirà la presentació dʼaquest llibre amb la intervenció dʼAnna Calvera, professora titular de la Universitat de Barcelona, membre de lʼAssociació de Dissenyadors Professionals (ADP) i amiga de la Fundació Història del Disseny (FHD); Josep Lluís Montesinos, professor de la Universitat de València i editor de Campgràfic; Daniel Giralt-Miracle, crític dʼart; Cristian Cirici, arquitecte, i Teresa Martínez Figuerola, professora titular del Bau, Escola Superior de Disseny i autora del llibre.

 

Com a activitats paral·leles entorn de la presentació del llibre, sʼha organitzat una exposició de lʼobra gràfica i publicitària dʼAlexandre Cirici Pellicer, que es podrà visitar del 13 al 27 de gener al Bau, Escola Superior de Disseny (Pujades, 118).

 

Així mateix, la seu del Bau, Escola Superior de Disseny, acollirà la projecció del film Érase una vez... (1950), una pel·lícula de dibuixos animats basada en el conte de La ventafocs, sota la direcció artística dʼAlexandre Cirici, que va ser guardonada en lʼonzena edició de la mostra cinematogràfica de la Biennal de Venècia. Aquesta pel·lícula es podrà visionar en dues sessions, el divendres 21 de gener a les 19.30 h i el dijous 27 de gener a les 20.15 h.

 

Alexandre Cirici Pellicer (Barcelona, 1914-1983), estudiós i crític de lʼart, docent, dissenyador gràfic, publicista i polític, és un dels noms més rellevants de lʼartigrafia catalana de la segona meitat del segle xx. Va iniciar estudis dʼarquitectura a la Universitat Autònoma de Barcelona (1935). Va exiliar-se el 1939 i va estudiar història de lʼart a Montpeller i a París. Va tornar a Barcelona (1941), es va llicenciar (1955) i es va doctorar (1971) en Història. Va ser professor de Disseny a lʼescola Eina i de Sociologia de lʼArt a la Universitat de Barcelona (1970), i va assolir la càtedra dʼHistòria General de lʼArt a la Universitat de Barcelona (1981). Va ser elegit senador per Barcelona els anys 1977, 1979 i 1982 pel Partit dels Socialistes de Catalunya, i diputat al Parlament Europeu.

 

La seva aportació intel·lectual és indestriable del seu compromís cívic i cultural, i dʼuna marcada voluntat dʼintervenció pública. Va formar part del grup dʼescriptors que van iniciar la renovació de la crítica, lʼassaig i la historiografia artística a lʼEstat espanyol durant la dictadura franquista. Va ser dels primers a reconèixer i promoure lʼart més actual (com ara Picasso, Miró o Tàpies) i a incorporar mètodes i models dʼanàlisi nous.