Premis a la recerca en història
La revista Sàpiens, publicació que apropa la història al gran públic, ha distingit, en la gala de La Nit de la Història , dos membres de la UB. Dʼuna banda, ha atorgat el Premi dʼHonor de la Història a la catedràtica Eulàlia Duran, per la seva trajectòria. De lʼaltra, ha concedit el Premi a la Millor Recerca a lʼhistoriador Alejandro Acosta, pel seu treball sobre els voluntaris espanyols a la Legió Estrangera francesa durant la Primera Guerra Mundial.
La revista Sàpiens, publicació que apropa la història al gran públic, ha distingit, en la gala de La Nit de la Història , dos membres de la UB. Dʼuna banda, ha atorgat el Premi dʼHonor de la Història a la catedràtica Eulàlia Duran, per la seva trajectòria. De lʼaltra, ha concedit el Premi a la Millor Recerca a lʼhistoriador Alejandro Acosta, pel seu treball sobre els voluntaris espanyols a la Legió Estrangera francesa durant la Primera Guerra Mundial.
Eulàlia Duran i Grau és catedràtica emèrita de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona. Sʼha especialitzat en lʼestudi de la societat i la cultura del segle XVI. Membre de lʼAcadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, el 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi. El jurat ha destacat que Duran ha estat una de les impulsores principals dels estudis històrics sobre els Països Catalans, alhora que ha obert noves vies de recerca sobre el Renaixement i la seva literatura i ha aportat una visió renovadora de la historiografia catalana.
El treball dʼAlejandro Acosta, que va donar lloc a la seva tesi doctoral —llegida a la UB—, analitza un dels aspectes més desatesos de la historiografia sobre el paper dʼEspanya en la Primera Guerra Mundial: lʼatenció que els voluntaris espanyols que van lluitar a la Legió Estrangera francesa van rebre dels seus contemporanis, així com la utilització política que seʼn va fer. La recerca ha implicat una important tasca de recopilació documental, feina que el jurat ha posat de manifest destacant «la solidesa de la investigació, fruit dʼuna exhaustiva recerca en més dʼuna vintena dʼarxius dʼEuropa, entre els quals, els de la mateixa Legió, de molt difícil accés».