Premi Ferran Soldevila per al llibre <i>Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII)</i>, publicat per Edicions UB

La Fundació Congrés de Cultura Catalana ha guardonat el llibre d’Albert Rossich amb el 40è Premi Ferran Soldevila de biografia, memòries i estudis històrics, dedicat a premiar els autors d’una obra biogràfica o estudis històrics en els seus vessants polític, social, econòmic, biogràfic, artístic, literari o cultural sobre l’àmbit dels Països Catalans. Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII), que també va ser reconegut amb el premi Crítica Serra d’Or de recerca en humanitats, fa una síntesi de l’activitat teatral i de l’espectacle desenvolupada al llarg de l’edat moderna a les terres de parla catalana. 

L’acte de lliurament del premi, amb entrada lliure fins a completar l’aforament, tindrà lloc avui, dimecres 16 de juliol, a les 18:30, al Palau Robert de Barcelona. Comptarà amb la presència d’Agustí Alcoberro, president de la Fundació, i amb la intervenció de la sociòloga Mariona Lladonosa, qui presentarà la comunicació «El Congrés i la nova historiografia», sobre les perspectives que va impulsar l’àmbit d’història del Congrés de Cultura Catalana. 

L’activitat teatral desenvolupada als països de llengua catalana entre els segles XVI i XVIII és un capítol amb immenses llacunes i víctima, encara, de moltes prevencions. L’obra d’Albert Rossich es proposa superar el desconeixement sobre molts aspectes d’aquesta realitat, així com fer coincidir matèries que massa vegades s’han tractat separadament: el teatre culte i el popular, les peces dramàtiques en diverses llengües, els textos i l’escenografia, la literatura i la música, els actors i els teatres, les companyies i el públic. Si es reuneixen totes les notícies sobre creació literària en les llengües que concorren al territori i s’analitza la vitalitat permanent de l’espectacle a les terres catalanes, s’evidencia el paper de primera línia que hi han tingut les arts escèniques als segles XVI, XVII i XVIII. El repte d’explicar-ho només es pot afrontar equilibrant erudició i divulgació, l’única manera de contrarestar els buits i els prejudicis que han enterbolit la història del teatre escrit i representat en aquella època. 

El jurat del Premi Ferran Soldevila, enguany format per Àngel Casals, Antoni Furió, Francesc Marco, Clàudia Pujol, Isabel Rodà i Queralt Solé, ha destacat la novetat temàtica, la gran dificultat metodològica i la riquesa informativa de l’obra. Perquè és la primera monografia sobre el teatre que es feia als Països Catalans en l’època moderna, perquè la recerca s’adreça directament al lector mitjà i perquè tracta, a més de les temàtiques de les obres teatrals i la seva evolució al llarg del temps, els llocs de les representacions i els actors de l’època. Així mateix, els membres del jurat han subratllat «l’estudi sobre la penetració del castellà en el teatre i sobre les relacions amb el català, incidint, doncs, en el debat sobre la imposició en la cultura catalana del castellà, un dels temes centrals de la historiografia». 

L’obra forma part de la col·lecció (HAEC), dirigida per Carles Batlle i coeditada per l’Institut del Teatre i Edicions de la Universitat de Barcelona, i s’emmarca en el Projecte de Recerca de les Arts Escèniques Catalanes. Amb el propòsit de defugir l’enfocament convencional que tendeix a considerar la literatura dramàtica com a eix de la història del teatre, l’HAEC té en compte, a més d’autors i obres, la realitat escènica, la producció, l’exhibició, la comunicació i el consum en cada època. Els dramaturgs són tractats en paral·lel als compositors, intèrprets, directors, coreògrafs, escenògrafs, figurinistes, empresaris, crítics, estudiosos i tota la resta d’agents que intervenen en un espectacle. Ara, amb aquesta nova publicació, la col·lecció ja disposa de dos volums: La teatralitat medieval i la seva pervivència, de Francesc Massip i Lenke Kovács, i Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII), d’Albert Rossich.. Amb el propòsit de defugir l’enfocament convencional que tendeix a considerar la literatura dramàtica com a eix de la història del teatre, l’HAEC té en compte, a més d’autors i obres, la realitat escènica, la producció, l’exhibició, la comunicació i el consum en cada època. Els dramaturgs són tractats en paral·lel als compositors, intèrprets, directors, coreògrafs, escenògrafs, figurinistes, empresaris, crítics, estudiosos i tota la resta d’agents que intervenen en un espectacle. Ara, amb aquesta nova publicació, la col·lecció ja disposa de dos volums: La teatralitat medieval i la seva pervivència, de Francesc Massip i Lenke Kovács, i Del naixement del teatre modern al neoclassicisme (segles XVI-XVIII), d’Albert Rossich. 

Albert Rossich és catedràtic emèrit de Filologia Catalana de la Universitat de Girona. Especialista en història de la literatura catalana dels segles XVI al XIX, ha fet l’edició crítica d’importants textos literaris de l’edat moderna i ha redactat més de dos-cents treballs de recerca. També ha coordinat diverses obres que constitueixen visions de conjunt de la literatura catalana, entre les quals destaquen El teatre català dels orígens al segle XVIII (2001) i Panorama crític de la literatura catalana, en sis volums (2009-2011). Amb Pep Valsalobre ha publicat i comentat el teatre de Francesc Fontanella (2022).